Accés a dades fiscals recollit en codi de conducta: És necessari consentiment del treballador

La AN declara contrari al dret a la intimitat i a l’honor exigir al treballador que aporti la declaració de la renda o l’informe de la AEAT per a comprovar el compliment de les normes del codi de conducta de l’empresa. Tal exigència de documents prescindint del consentiment exprés del treballador és una mesura inadequada i desproporcionada per a la finalitat que es persegueix.

Es presenta demanda de conflicte sol·licitant que es declari la nul·litat de diferents articles del Codi de conducta del Banc d’Espanya així com d’altres articles de l’Ordenança 9/2017, que contenen mesures tals com:

a) Necessitat d’autorització prèvia per a intervenir en qualsevol tipus de conferència, congrés, cursos o seminaris externs o qualsevol col·laboració que es realitzi en tot tipus publicació o per a relacionar-se amb mitjans de comunicació quan es tracti de qüestions econòmiques, financeres, bancàries o qualssevol altres relacionades amb les funcions del banc d’Espanya.

b) Restriccions a la realització, directa o indirecta, d’operacions financeres privades crítiques.

Els demandants consideren que aquestes mesures vulneren els drets fonamentals a la igualtat, a la intimitat i dignitat del treballador. La AN desestima la demanda en aquest punt en considerar que les mesures superen el judici de proporcionalitat (idoneïtat, necessitat i proporcionalitat) exigit per la jurisprudència per a limitar l’exercici dels drets fonamentals.

Diferent conclusió aconsegueix respecte de la possibilitat que la Unitat de Compliment intern dugui a terme actuacions de verificació del compliment de les normes aplicables a la realització d’operacions crítiques, mitjançant la sol·licitud a l’empleat d’una còpia de la declaracions d’IRPF i de les dades fiscals facilitades a l’interessat per la AEAT podent donar-se suport, per a això, en empreses externes.

En els documents d’IRPF i de la AEAT es consignen dades que pertanyen a la intimitat de les persones perquè informen sobre la despesa en què incorre l’obligat tributari, dades d’afiliació a un sindicat, o de si col·labora o no amb l’església catòlica o amb ONG o el patrimoni personal que posseeix. La qüestió que se suscita, per tant, es refereix a si l’obligació de lliurament de les declaracions d’IRPF així com les dades fiscals facilitades per la AEAT vulnera o no el dret a la intimitat personal.

La AN assenyala sobre aquest tema, que entre les facultats de control de l’empresari no figura la de poder sol·licitar a les seves emprades dades que pertanyen a la intimitat constitucionalment tutelada d’aquests. D’altra banda, la LOPD de 1999 estableix com a principi general, en termes similars als recollits en el vigent RGPD, que el tractament de les dades personals solament és possible amb el consentiment dels seus titulars, tret que les dades puguin ser tractats sense aquest consentiment.

A més, la mesura no supera el judici de proporcionalitat. No és una solució idònia, necessària i proporcionada per a aconseguir la finalitat que es compleixin per part dels empleats les normes aplicables a la realització d’operacions financeres privades crítiques perquè no es deriven més beneficis per a l’interès general o empresarial que perjudicis sobre el dret a la intimitat