Aclariments sobre els ERTEs per força major

La Direcció General de Treball ha emès un criteri dirigit a les CCAA que amplia els criteris anteriors i aclareix determinades qüestions sobre els ERTEs, que tenen la seva causa en la força major derivada de l’COVID-19

A. Supòsits de concurrència de força major.

La DGTr considera que, a efectes de COVID-19, tenen la consideració de força major:

Les situacions de contagi o aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària, i les suspensions d’activitat derivades de manera directa de les decisions adoptades pel Govern (RD 463/2020 art.9 i 10) -concepte clàssic de força major-.

2. Altres supòsits que a causa de l’COVID-19 van portar amb si la pèrdua d’activitat. En aquest cas s’han de satisfer tres requisits:

a) Caràcter inevitable sobre l’activitat productiva, en el sentit abans apuntat d’extern o desconnectat de l’àrea d’actuació de la pròpia empresa.

b) Impossibilitat objectiva de seguir prestant serveis.

c) El mitjà instrumental en virtut de el qual es produeixen les conseqüències anteriors, que ha de ser de manera necessària, algun dels següents (RDL 8/2020 art.22.1):

– suspensió o cancel·lació d’activitats;

-tancament temporal de locals d’afluència pública;

-restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i / o les mercaderies;

-manca de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat.

Això suposa que, en els altres supòsits, per més que puguin existir dificultats objectives per mantenir l’activitat productiva o per establir noves pautes organitzatives, baixades de clientela o subministraments, quan en aquest últim cas no suposi una dificultat greu, s’està davant suspensions o reduccions per causes productives (o econòmiques) i es regeixen per l’art. 23 RDL 8/2020.

B. Possibilitat d’ampliar el termini de 5 dies per resoldre de manera expressa els procediments per força major temporal.

La DGtr recorda que la regulació de la LPAC resulta plenament aplicable. S’hi estableix:

-Que els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, sense perjudici de l’obligació de l’administració de dictar resolució expressa, s’han d’entendre estimats per silenci administratiu (LPCA art 24.1).

Que, no obstant això, cal l’ampliació de l’termini per resoldre i notificar o la seva suspensió (LPAC art.22 i 23).

Aquestes normes, inclosa l’ampliació o la interrupció de l’termini de resolució, també s’apliquen a aquests supòsits.

C. Durada de les mesures de suspensió o reducció de jornada adoptades i possibilitat d’ampliació un cop perdi la seva vigència l’estat d’alarma.

La DGTr respon que, ja recaigui resolució de l’autoritat laboral amb indicació expressa de el període de durada de les mesures, ja siguin resolts els expedients per silenci administratiu, i amb independència de l’contingut, les mesures de suspensió o reducció de jornada derivades de força major temporal tenen com a durada màxima la de l’estat d’alarma així com les seves possibles pròrrogues (o modificacions).

D. Modificació de l’RDL 9/2020 (mesures complementàries) en els tràmits i obligacions de comunicació de les autoritats laborals.

La DGTr aclareix que després del RDL 9/2020, respecte de les mesures de suspensió i reducció de jornada (per causa de força major o per causes econòmiques) persisteixen les mateixes obligacions. Per això, ha de constar el número d’expedient assignat per l’autoritat laboral a l’efecte previst de la presentació de la comunicació col·lectiva.