Acomiadament de parella de membre del comitè d’empresa

El TSJ Las Palmas declara que si s’acredita que l’acomiadament s’ha produït com a represàlia a l’activitat sindical de la seva parella sentimental, l’acomiadament es qualifica com nul, en haver-se produït una discriminació per associació o vinculació.

L’empresa, un complex hoteler, comunica a la treballadora que havia pres la decisió d’acomiadar disciplinàriament a causa d’una disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal, reconeixent, amb posterioritat, la improcedència de l’acomiadament abonant-li la corresponent indemnització.

En la mateixa empresa prestava els seus serveis la parella sentimental de la treballadora acomiadada, que formava part del comitè d’empresa, i que com a secretari del mateix havia formulat diverses denúncies davant la ITSS per determinats incompliments empresarials.

Davant l’acomiadament, la treballadora interposa demanda sol·licitant que es declari la nul·litat per vulneració del dret fonamental a la no discriminació. El jutjat del social estima la demanda i condemna a l’empresa readmetre la treballadora i a abonar una indemnització per la vulneració del dret de 6.251 €. Disconforme, l’empresa interposa recurs de suplicació davant el TSJ.

El TSJ recorda que quan un treballador al·legui la vulneració d’un dret fonamental ha d’acreditar prèviament existència d’indicis suficients sobre l’existència de discriminació. Aconseguit aquest resultat probatori, es produeix la inversió de la càrrega de la prova, corresponent-li a l’empresa acreditar que els fets motivadors de la decisió adoptada, en aquest cas l’acomiadament, són legítims o, fins i tot sense justificar la seva licitud, són aliens a tot mòbil atemptatori de drets fonamentals.

En el supòsit enjudiciat, s’evidencia clarament que hi ha un escenari indiciari de vulneració del dret a la no discriminació, que prové de l’associació a l’activitat sindical duta a terme per la seva parella, i que s’encasta també amb la garantia d’indemnitat que per associació o vinculació s’estén a la treballadora, per ser parella sentimental del representant social que mostrava un gran activisme sindical en la defensa dels drets dels treballadors de l’empresa i dels seus propis drets laborals.

En aquest punt, el TSJ recorda la figura de la discriminació per vinculació o associació, encunyat pel TJUE (assumpte Coleman) i que consisteix en una discriminació transferida o reflecteix que pateixen una persones vinculades a una altra que pertany a un col·lectiu vulnerables, o susceptibles de discriminació, en el supòsit enjudiciat l’activitat sindical i judicial enfront de l’empresa de la seva parella.

Per tant s’ha produït és una translació represaliadora a la parella sentimental de qui era realment una persona molesta per a l’empresa.