Acomiadament per causes econòmiques: Com s’acredita la disminució d’ingressos?

El TS, en la seva sentència de 26 de juny, declara que en l’acomiadament individual per causes econòmiques no s’exigeix ​​acreditar la disminució d’ingressos mitjançant l’aportació dels comptes anuals. Regeix en aquesta qüestió la llibertat probatòria, sent idònies les declaracions trimestrals de l’IVA de dos anys successius de la comparativa s’infereix la disminució persistent d’ingressos.

Una treballadora impugna seu acomiadament objectiu per causes econòmiques que és declarat improcedent en primera instància. El TSJ Madrid, després d’acceptar la revisió dels fets integrant les declaracions trimestrals de l’IVA que fa l’empresa, confirma la sentència d’instància. Considera que, malgrat reflectir les declaracions de l’IVA un descens en els ingressos, són insuficients per acreditar l’existència de causes econòmiques ja que no s’aporta la comptabilitat social ni explicació de tal omissió.

L’empresa recorre en cassació per a la unificació de doctrina suscitant 2 qüestions:

1. Si la sentència de l’TSJ Madrid incorre en incongruència omissiva per no pronunciar-se sobre un dels peticions de el recurs relatiu a l’recàlcul de la indemnització corresponent atenent a l’antiguitat de la treballadora. En relació amb aquesta qüestió el TS s’observa l’existència d’una incongruència omissiva per error mentre que en la seva fonamentació jurídica admet que l’antiguitat computable als efectes de calcular la indemnització per acomiadament és la postulada per l’empresa, i en canvi no expressa ni reflecteix en la decisió cap pronunciament a l’respecte.
2. Denúncia vulneració de el dret a la tutela judicial efectiva en la seva vessant d’utilitzar tots els mitjans de prova pertinents per a la defensa, ja que la sentència de l’TSJ Madrid ha entès que la prova aportada per l’empresa és insuficient per acreditar les causes econòmiques.

D’acord amb l’art. 51.1 de l’ET, s’entén que concorren causes econòmiques quan de les dades de l’empresa es desprengui una  situació econòmica Negativa en casos com ara l’existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos ordinaris o vendes. En tot cas, s’entén que la disminució és persistent si durant tres trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior a la registrada en el mateix trimestre de l’any anterior. No s’infereix d’aquesta regulació l’exigència d’aportar els comptes anuals dels dos últims exercicis. Es tracta aquesta d’una documentació exigida pel Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu (RD 1483/2012) de l’articulat no s’infereix que sigui també aplicable als acomiadaments individuals per causes objectives com l’analitzat en el supòsit de fet. Tampoc aquesta documentació és un element acreditatiu excloent.

El TS considera que regeix en aquesta qüestió el  principi de llibertat probatori a sent idònies les declaracions tributàries de l’any 2014 i 2015 de la comparativa s’infereix la disminució persistent d’ingressos. La concurrència de la causa econòmica no queda enervada per la persistència d’un saldo favorable en el resultat final ja que la disminució persistent és, per si mateixa, un dels supòsits que preveu la llei.

Per això, el TS estima el recurs de cassació per a la unificació de doctrina i s’acorda la procedència de l’acomiadament objectiu i la regularització que sigui procedent de la quantia indemnitzatòria.