Aixovar domèstic: nou criteri de valoració a efectes d’ISD

El TS canvia el sistema de valoració de l’aixovar domèstic, i estableix que, per determinar la base imposable de l’ISD, l’aixovar domèstic representa el 3% de l’import de la valor dels béns que el componen, quedant a més eximit el contribuent de la càrrega de la prova. Es formula vot particular.

El causant, casat en règim de guanys, atorga testament pel qual nomena com usufructuària, amb caràcter vitalici, la seva dona i com a hereus, per parts iguals, als seus fills. Després de la dissolució de la societat de guanys i d’acceptació i partició d’herència, en la determinació de la valor domèstic s’exclou el valor de les participacions de societats no cotitzades.

Com la normativa de l’ISD es limita a establir que l’aixovar domèstic forma part de la massa hereditària i s’ha de valorar en el 3% de l’import de l’cabal relicte de l’causant, llevat que els interessats atorguin a aquest aixovar un valor superior o provin fefaentment seva inexistència o que aquest valor sigui inferior a el que resulti de l’aplicació de l’esmentat percentatge, es planteja si per al seu còmput han d’incloure tots els béns que integren el cabal relicte, o si per contra, han de ser exclosos els béns que, integrant l’herència, no guarden relació amb l’aixovar domèstic, entre els quals es troben les participacions en accions.

El TS ha vingut mantenint que l’aixovar domèstic l’integraven els béns de la massa hereditària fins al 3% de la valor d’aquesta, encara que no fossin robes, mobiliari i estris que constitueixin l’aixovar de l’habitatge habitual comuna i, en un sentit més ampli , els béns exempts de la LIP art.4.cuatro, a l’trobar afectes a l’ús particular d’subjecte passiu. No obstant això, el TS canvia de criteri en relació amb els elements que s’han d’entendre inclosos dins el concepte d’aixovar domèstic, i aclareix que comprèn tots els béns mobles afectes a l’servei de l’habitatge familiar o ús personal de l’causant, amb exclusió de tots els altres, podent el contribuent destruir aquesta presumpció aportant tots els mitjans de prova admesos en Dret.

En conseqüència, queden exclosos d’aquesta esfera, entre d’altres, els béns immobles; els béns susceptibles de produir renda; els diners i els valors mobiliaris.

A aquests efectes, amb caràcter general, no serà necessari aportar cap prova per excloure de la base de càlcul dels béns que, de conformitat amb el criteri anterior, van haver de quedar a l’marge del mateix. No obstant, si la valoració de l’aixovar domèstic resulta per un import inferior, si resulta necessari aportar prova suficient que desvirtuï la presumpció.

Es formula vot particular, que tot i que és contrari a l’criteri adoptat en la sentència, deixen oberta una possible inconstitucionalitat de la norma considerant la possibilitat que la presumpció pugui resultar contrària a el principi de capacitat econòmica.