Any 2023: Pròrroga de la suspensió de dissolució per pèrdues

En 2023, una vegada formulades els comptes anuals de l’exercici 2022, quan compari l’import del patrimoni net amb el capital social per a comprovar si existeix causa de dissolució, no haurà de tenir en compte les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021.

El Govern prorroga durant els exercicis 2022, 2023 i 2024 la moratòria comptable, és a dir, la no consideració de les pèrdues sofertes en 2020 i 2021 com a causa de dissolució per pèrdues prevista en la Llei de Societats de Capital, amb l’objectiu de permetre que les empreses viables puguin disposar d’un termini suficient i definitiu per a normalitzar la seva situació.

El Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat, estén la mesura excepcional prevista en l’article 13 de la Llei 3/2020, de 18 de setembre i, en conseqüència, a l’efecte de la causa legal de dissolució per pèrdues, no es computaran les dels exercicis 2020 i 2021 durant un període de 3 exercicis comptables; això és, les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 no es es tindran en compte ni en els exercicis comptables de 2022 i 2023 ni fins al moment del tancament de l’exercici 2024.

L’impacte que encara té la crisi sanitària i la inflació en els resultats econòmics de moltes empreses ha propiciat la modificació de la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per a fer front al COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, per a estirar uns terminis que expiraven a final d’any.

Únicament als efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista en l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, no es prendran en consideració les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021. En el cas que tenint només en compte el resultat dels exercicis 2022, 2023 o 2024, resultessin pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, sí que s’apreciarà concurrència de la causa legal de dissolució.

Una rigorosa aplicació de la legislació mercantil en matèria de dissolució social tindria conseqüències encara més devastadores.

No oblidem que l’article 363.1.e) de la Llei de Societats de Capital estableix que la societat incorre en causa de dissolució quan les pèrdues deixen reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, la qual cosa porta aparellada l’obligació de l’administrador de convocar junta general en el termini de dos mesos per a acordar la dissolució (o, en el seu cas, instar el concurs).

La pròrroga de la suspensió de la dissolució per pèrdues indica expressament que el termini de dos mesos que tenen els administradors per a convocar Junta General comença a comptar des del “tancament de l’exercici”, la qual cosa suposa que el còmput s’iniciaria ja el 31 de desembre (si l’exercici coincideix amb l’any natural), sense esperar a la formulació dels comptes anuals al març.

Caràcter temporal i excepcional.

Les pèrdues de 2020 i 2021 que hagin mutilat el patrimoni net de l’empresa fins al límit de la dissolució sí que tindran conseqüències en el resultat de 2024.

Si el legislador perdonés definitivament les pèrdues mantindríem en l’UVI a societats amb situacions patrimonials molt compromeses, amb el risc que això comporta per a la seguretat del tràfic mercantil.

Responsabilitat dels administradors.

La qüestió ha d’interessar de manera especial als membres de l’òrgan d’administració, donat el sever règim de responsabilitat assumit en el cas que, esdevinguda la causa de dissolució, no adoptin les mesures que la Llei els imposa.

En aquests moments de recessió en els quals la facturació de les empreses pot veure’s afectada considerablement, tot administrador de dret o de fet ha de conèixer en quina situació es troba la societat o societats que administra, per si fos necessari convocar una junta de socis amb la finalitat de promoure una ampliació de capital, iniciar el procediment de dissolució (amb una liquidació ordenada dels seus actius) o bé sol·licitar un concurs voluntari.

Article 365. Deure de convocatòria.

1. Els administradors hauran de convocar la junta general en el termini de dos mesos perquè adopti l’acord de dissolució o, si la societat fos insolvent, aquesta insti el concurs. Qualsevol soci podrà sol·licitar dels administradors la convocatòria si, al seu judici, concorregués alguna causa de dissolució o la societat fos insolvent.

2. La junta general podrà adoptar l’acord de dissolució o, si constés en l’ordre del dia, aquell o aquells que siguin necessaris per a la remoció de la causa.

Article 367. Responsabilitat solidària dels administradors.

1. Respondran solidàriament de les obligacions socials posteriors a l’esdeveniment de la causa legal de dissolució els administradors que incompleixin l’obligació de convocar en el termini de dos mesos la junta general perquè adopti, si escau, l’acord de dissolució, així com els administradors que no sol·licitin la dissolució judicial o, si procedís, el concurs de la societat, en el termini de dos mesos a comptar des de la data prevista per a la celebració de la junta, quan aquesta no s’hagi constituït, o des del dia de la junta, quan l’acord hagués estat contrari a la dissolució.

2. En aquests casos les obligacions socials reclamades es presumiran de data posterior a l’esdeveniment de la causa legal de dissolució de la societat, tret que els administradors acreditin que són de data anterior.

En suspendre’s la causa de dissolució per pèrdues, no es podrà invocar la responsabilitat solidària dels administradors per aquest motiu.

Quan pot conèixer l’administrador que la societat està culpable en causa de dissolució per pèrdues?

Suspensions, ajornaments o mesures excepcionals aparti aquesta polèmica sempre ha existit tant en temps de normalitat econòmica com en els d’incertesa. La qüestió no és fútil. És molt important per als administradors determinar el moment exacte en el qual arrenca el comptador de la seva responsabilitat. L’Article 367 de la LSC tan sols indica que els administradors “Respondran solidàriament de les obligacions socials posteriors a l’esdeveniment de la causa legal de dissolució…” si no convoquen la junta en el termini de dos mesos, o si escau, i si procedís, no sol·liciten la dissolució judicial, però Quan s’ha de donar inici al còmput d’aquestes obligacions?

Hem de prendre en consideració 3 moments:

• Al tancament de l’exercici social, en la majoria dels casos el 31 de desembre. Amb la comptabilitat tancada l’administrador ja pot constatar tals pèrdues,
• Al final de la formulació dels comptes anuals, que coincideix amb el moment que l’administrador les signa i
• A la data de l’aprovació per la junta general dels comptes, que és quan aquestes ja són definitives i fermes.

La doctrina està dividida. Per a uns, els menys, la data ha de ser la d’elaboració i tancament dels comptes anuals “perquè és quan els administradors detecten les pèrdues”

Per a uns altres, inclosa la jurisprudència majoritària, “en qualsevol moment de la vida social en què es detectin” És a dir que, si en qualsevol balanç trimestral s’adverteix l’existència de pèrdues, sorgirà l’obligació de convocar junta. Avui dia amb els sistemes comptables informatitzats la situació pot ser perfectament coneguda.

En definitiva, en cas de conflicte, serà una qüestió a valorar pels Tribunals, sobretot perquè normalment el creditor no coneixerà la situació deficitària fins que es produeixi el dipòsit de comptes de l’exercici, la qual cosa tindrà lloc uns mesos després de la celebració de la junta.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Carles Monfort Codina o al seu e-mail cmc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.