Aplicació temporal del dret de separació del soci
L’AP Barcelona considera que, a efectes d’exercitar el dret de separació del soci per falta de distribució de dividends, el rellevant és la data de l’acord d’aprovació de comptes i no l’exercici al qual es refereixen els comptes.
El dia 13 de març de 2017 una societat aprova els comptes de l’exercici de 2017, i un dels seus socis exercita el seu dret de separació per falta de repartiment de dividends en els termes de l’art. 348 bis LSC.
La societat demandada al·lega que en l’exercici a què es refereixen els comptes (2015) no estava vigent el dret de separació.
Els tribunals, després de repassar els diferents períodes de temps en què ha estat en vigor -i està- aquest dret de separació, rebutgen aquesta al·legació, ja que el rellevant no és l’exercici al qual es refereixen els comptes, sinó la data en la qual s’aproven, i el 2017 estava en vigor -de nou- el citat dret. Assenyala en aquest sentit l’Audiència Provincial el següent: «Quan es va celebrar la junta on es van aprovar els comptes en raó a les quals l’actora va exercitar el seu dret de separació d’acord amb l’art. 348 bis LSC, l’actora tenia cobertura legal per exercir aquest dret, sense que s’hagi de tenir en compte que els comptes i el benefici que es pretenia obtenir per la demandant eren referits a l’exercici 2015.
En aquest matèria la norma no efectua cap distinció als exercicis sobre els quals pot aplicar-se, i menys encara quan a més, la societat, en aquest cas, va procedir a l’aprovació d’aquests comptes anuals (2015) un any després del termini legalment establert per a això, sense oferir cap justificació del motiu de l’esmentat retard, circumstància que també impedeix que puguem acceptar, excepte una altra explicació, una interpretació que afavoreixi l’infractor de l’incompliment dels deures que en matèria de formulació i aprovació de comptes anuals li vénen imposades per la LSC, en detriment de l’accionista que pretén percebre els seus beneficis ».