Arriba el tren dels fons europeus per a la recuperació

Noves eines legals per aturar la camí cap els diners europeus a través de la simplificació de tràmits administratius.

La crisi sanitària que ens acompanya des de fa més de 9 mesos ha posat a la corda fluixa a la nostra economia. Davant aquesta situació, la Unió Europea ha reaccionat amb la mobilització inicial d’un paquet d’emergència de 540.000 milions d’euros ampliat posteriorment, a través del programa de recuperació «Next Generation EU», fins a 750.000 milions, dels quals 390.000 es preveu siguin a través de subvencions i 360.000 per mitjà de préstecs.

S’estima que a Espanya li poguessin correspondre 140.000 milions (fins a 2026) dels quals 72.000 seran ajudes no reemborsables que s’aniran materialitzant durant 2021-2023.

Està previst que la primera injecció de 34.000 milions d’euros entre al nostre país el proper any, dels quals 27.000 es canalitzaran a través dels Pressupost 2021, i la resta serà dirigit directament a les arques de les comunitats autònomes. Arribaran com a mínim a finals de març o principis d’abril, encara que és molt probable que les primeres convocatòries d’ajuts no es puguin tancar fins a l’estiu.

El 45% de les empreses espanyoles assegura que vol optar als fons de el Pla Europeu de Recuperació, així ho posa en relleu un sondeig realitzat per KPMG, en col·laboració amb la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE). Segons aquest informe hi ha un cert desconeixement en relació a l’funcionament dels fons, ja que gairebé la meitat de les empreses enquestades desconeix si disposa de projectes elegibles, és a dir, susceptibles de ser ajudats, percentatge que s’eleva en el cas de les pimes, mentre que entre les grans empreses són quatre de cada deu les que segueixen tenint dubtes sobre les oportunitats disponibles.

Amb l’aprovació de l’ Reial Decret llei 36/2020, de 30 de desembre , en vigor des de l’1 de gener, es redueix la burocràcia i els terminis, es simplifiquen els processos i es canvia en gran mesura relació entre les empreses i l’Administració mitjançant una major col·laboració publicoprivada.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia Espanyola s’estructura al voltant de tres pilars que el Govern ha situat al centre de l’Estratègia de la seva Política Econòmica:

• L’adopció d’instruments per donar suport als esforços dels Estats membres per recuperar-se, reparar els danys i sortir reforçats de la crisi.

• La regulació de mesures per impulsar la inversió privada i donar suport a les empreses en dificultats.

• El reforç dels programes clau de la Unió Europea per extreure ensenyaments de la crisi, fer que el mercat únic sigui més forta i resilient i accelerar la doble transició ecològica i digital.

La magnitud d’aquests reptes i el marc temporal per al seu desenvolupament ha requerit l’adopció de mesures urgents encaminades a articular un model de governança per a la selecció, seguiment, avaluació i coordinació dels diferents projectes i programes d’inversió. Aquest és el principal objectiu de l’ Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre , pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Entre les novetats aprovades, destaquem:

– La creació d’una Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència, que dirigirà el president de Govern. Així mateix, s’institueix un Comitè Tècnic que donarà suport a aquesta Comissió, una Unitat de Seguiment de el Pla i una Conferència Sectorial amb les comunitats i ciutats autònomes, que presidirà el titular de l’Ministeri d’Hisenda.

El Comitè estarà format per “un màxim de 20 membres” que seran elegits per la Comissió atenent a criteris tècnics, en funció de la seva experiència en la gestió de fons europeus “sempre que tinguin la condició d’empleat o òrgan directiu de l’Administració General de l’ estat “.

– La definició de l’autoritat responsable de l’Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència, que recau en el centre directiu de l’Ministeri d’Hisenda. Aquest organisme serà “el responsable davant les institucions europees” dels plans de recuperació i resiliència, actuarà de coordinador entre els diferents ministeris i organismes públics concernits en el pla dissenyat pel Govern, a el temps que supervisarà els seus progressos i dirigirà el Comitè Tècnic Per això, la norma preveu que es doti a aquest departament de “els recursos personals i materials necessaris”.

– La recerca de projectes de caràcter estratègic (tractors) amb un potencial d’arrossegament per a la resta de l’economia, que exigeixin, a més, la col·laboració entre administracions, empreses i centres d’investigació.

Els principals projectes estratègics segurament estaran alineats amb els objectius avançats per Europa, particularment l’orientació cap a la transició ecològica i cap a la transformació digital.

Es desconeixen les condicions a complir, tan sols podem avançar que en el model de projectes tractors dissenyat pel Ministeri d’Indústria s’exigeix ​​la concurrència de cinc empreses com a mínim, de les quals el 40% han de ser pimes, un volum de la inversió de , al menys, 40 milions d’euros i la implicació de més d’una comunitat autònoma.

– La constitució d’una “finestreta única” en línia, a la qual podran dirigir empreses i administracions públiques per facilitar la presentació de projectes i la resolució de dubtes tant de les diferents administracions públiques com de les empreses privades interessades a participar en el pla de reconstrucció .

A dia d’avui sembla descartada la idea d’una ‘finestreta única’ que organitzi l’accés als fons. El Govern utilitzarà tots els ressorts de l’Administració convertint en finestretes obertes per als empresaris els 8.131 ajuntaments, les 17 comunitats autònomes i els 22 ministeris que hi ha a Espanya. Es desenvoluparà un nou portal web, però serà per agrupar la informació “de manera didàctica» perquè els interessats s’adrecin a l’Administració corresponent.

– La imposició d’un límit temporal per a l’aprovació o rebuig d’iniciatives. La resolució de sol·licituds s’ha de realitzar en el termini màxim de cinc dies hàbils amb la garantia de la intervenció de General de l’Administració de l’Estat (IGAE). A el mateix temps els terminis fixats per a la tramitació de procediment obert es redueixen a la meitat per excés, llevat del de presentació de proposicions, que serà de 15 dies naturals comptats.

El protocol exigeix ​​als beneficiaris de subvencions acreditar que es troben a l’corrent de pagaments amb la Seguretat Social i Hisenda.

– L’ establiment d’agrupacions i consorcis públic-privat, l’impuls de les societats d’economia mixtes, sota les que l’Estat comptarà amb majoria de capital, i els denominats Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, “perte” i de la seva corresponent registre estatal. Amb aquesta nova figura, es tracta de reforçar a aquells projectes que contribueixin clarament a el creixement econòmic, a l’ocupació ia la competitivitat del nostre país, corregint la sentència de mercat de infrainversió quan les iniciatives privades no es materialitzen a causa dels riscos significatius ia la necessària col·laboració publicoprivada que comporten.

Els criteris a valorar per declarar a un projecte com pertan seran, entre altres, els següents:

• Que representi una important contribució a l’creixement econòmic, a la creació d’ocupació ia la competitivitat de la indústria i l’economia espanyola, tenint en compte els seus efectes d’arrossegament positius en el mercat interior i la societat.

• Que permeti combinar coneixements, experiència, recursos financers i actors econòmics, per tal de remeiar importants deficiències de mercat o sistèmiques i reptes socials als quals no es podria fer front d’una altra manera.

• Que tingui un important caràcter innovador o aporti un important valor afegit en termes d’R + D + I, per exemple, possibilitant el desenvolupament de nous productes, serveis o processos de producció.

• Que sigui important quantitativa o qualitativament, amb una mida o un abast particularment grans, o que suposi un nivell de risc tecnològic o financer molt elevat.

• Que afavoreixi la integració i el creixement de les petites i mitjanes empreses, així com l’impuls d’entorns col·laboratius.

• Que, si és el cas, contribueixi de manera concreta, clara i identificable a un o més objectius de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia Espanyola, en particular pel que fa als objectius marcats a nivell europeu.

Sembla que l’Executiu està sondejant el mercat per identificar les àrees on hi ha projectes rellevants i de volum, amb intenció de agrupar-los. Recordeu que Brussel·les ha estat sempre més procliu a finançar projectes en consorci.

– La recuperació de la figura de les agències estatals com a organisme públic, permetent reintroduir en l’Administració una fórmula organitzativa dotada d’un major nivell d’autonomia i de flexibilitat en la gestió, amb mecanismes de control d’eficàcia, i promoció d’una cultura de responsabilització per resultats.

– L’ aplicació de el règim excepcional de tramitació urgent, amb la consegüent reducció de terminis i agilització de l’procediment a tots els contractes finançats amb els Fons percebuts per Espanya en el marc de el pla de recuperació.

S’eliminen requisits d’informes i autoritzacions preceptives, si bé per autoritzar la concessió de subvencions de quantia superior a 12 milions d’euros serà necessari l’acord de Consell de Ministres.

– La simplificació de la tramitació de convenis administratius eliminant les autoritzacions pel Consell de Ministres i reduint terminis per a l’emissió d’aquells informes que resultin preceptius. Es permet la tramitació anticipada dels expedients de convenis que vagin a executar-se en l’exercici següent o posteriors. El termini de vigència d’aquests convenis podrà tenir una durada superior a la legalment establerta, podent arribar com a màxim a deu anys, amb possibilitat d’una pròrroga de set anys.

– El increment dels llindars econòmics per recórrer als procediments oberts simplificats, ordinari i abreujat, de manera que siguin aplicables a un major nombre de contractes.

– La possibilitat de bestreta per part de Govern de l’50% dels fons associats a cada un dels projectes a finançar abans de l’inici de la seva execució. És a dir, una vegada que la direcció de el Pla de Recuperació aprovi el seu impuls.

– El pagament de complements salarials als funcionaris que gestionen els projectes en funció de l’acompliment d’objectius i l’oportunitat de contractar personal laboral específic de ser necessari per impulsar el pla.

Revisi els objectius de la seva empresa i sigui realista perquè Europa va a mirar amb lupa en què es gasta els seus diners. És molt probable que el nostre germà gran exigeixi que les memòries que acompanyen les sol·licituds hagin d’anar “escortades” d’indicadors de seguiment i si no es justifica degudament la inversió rebuda haurà de retornar-se.