Catalunya aprova una llei per limitar els preus de l’lloguer que neix a la corda fluixa

Catalunya s’ha convertit avui en la primera comunitat autònoma en legislar per posar límit als preus de l’lloguer residencial en el mercat lliure. La norma, presentada a l’estiu pel Sindicat de Llogaters (sindicat de llogaters), ERC, els Comuns i la CUP, ha estat aprovada amb el vot favorable dels tres grups parlamentaris al costat de JxCat (llevat de quatre diputats de l’PDeCat), però neix directament a la corda fluixa després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) hagi manifestat la inconstitucionalitat d ‘ “alguns” dels seus punts. La patronal i diferents associacions que apleguen fons, grans forquilles i agents de la propietat immobiliària esperen la seva nul·litat, ja sigui a través de l’Tribunal Suprem (TS) o el Constitucional (TC).

El gruix de el text, a què s’oposen PSC, Cs i PP -els populars han anunciat que portaran la llei a l’TC-, es resumeix en dos punts fonamentals. D’una banda, el preu de l’lloguer no podrà pujar respecte a l’contracte anterior. De l’altra, les rendes hauran de aproximar-se als valors màxims que estableix l’índex de preus de la Generalitat a cada zona, obligant a les rebaixes dels lloguers que excedeixin el cost mitjà. A dia d’avui, les autonomies no tenen competències per poder acotar les rendes.

Catalunya aprova una llei per limitar els preus de l’lloguer que neix a la corda fluixa | Economia | cinc Dies

La regulació de l’arrendament en el cas que la norma segueixi endavant tindrà lloc en 60 municipis de Catalunya amb més de 20.000 habitants, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​una de les zones més tensionades de país. A més de la pròpia ciutat comtal, també entraran a la norma les altres tres capitals de província.

El CGE estima que alguns dels punts que recull el text no tenen validesa. Així, recorda, a més que els propietaris tenen autonomia per fixar les rendes en el mercat lliure, les comunitats no tenen competències per imposar índexs vinculants.

La patronal Foment de l’Ocupació, fons d’inversió i diverses associacions de promotors, agents de la propietat i forquilles, com els col·legis d’agents de la propietat immobiliària de Catalunya o l’Associació de propietaris d’habitatges de lloguer (Asval), argumenten per la seva banda que la llei “s’enfonsarà a mig termini” el mercat de lloguer i tindrà efectes “contraproduents” més que beneficis, creant un fins i tot un «mercat negre». Des Asval creuen a més que hauria de ser l’Administració la que doni una solució habitacional i estableixi un sistema d’ajudes als inquilins més vulnerables en comptes d’aprovar «una mesura populista que no solucionarà res i generarà efectes contraris a el desitjat».

No obstant això, recorda el portaveu de Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, la llei, emparada per prop de 4.000 organitzacions socials, econòmiques i culturals, sorgeix en un context d’emergència habitacional en què les rendes han augmentat 30 vegades més que els sous en l’últim lustre. “Les famílies destinen més de l’45% dels seus ingressos a pagar el lloguer”.

La veritat és que, atenent a les xifres de l’índex de referència de preus de l’lloguer elaborat pel Ministeri d’Agenda Urbana (MITMA), amb dades que arriben fins a 2018, les rendes en municipis com Barcelona, ​​Terrassa, Rubí, Castelldefels o Sabadell es s’han incrementat en prop d’un 20% des de 2015.

Abans de la seva aprovació, la norma es va actualitzar a les esmenes presentades per JxCat. Així, no s’aplicarà als petits propietaris que tinguessin ingressos inferiors a 2,5 vegades l’indicador de renda de suficiència (IRSC), uns 2.000 euros incloent el lloguer. A més, si es podria incrementar el preu de l’lloguer si el propietari hagués dut a terme obres de rehabilitació per millorar l’immoble.

L’esdevenir final de la regulació de preus catalana marcarà el rumb de la limitació de rendes a nivell nacional en un context de tensió de l’mercat agreujat per la crisi de l’coronavirus. Segons dades d’Eurostat, els espanyols destinen una mitjana propera a el 40% dels seus ingressos per pagar el lloguer, i el 38% de la població pateix un sobreesforç. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) va presentar a l’estiu l’índex de preus de referència a manera informativa, però va deixar en l’aire la regulació pactada al desembre de 2019 en l’acord de Govern entre PSOE i Unides Podem.

Un terç de l’oferta

Un 26,4% dels habitatges de lloguer permanent a Barcelona pertany a forquilles amb més de 15 propietats i, en el cas dels posseïdors de més de 10 habitatges, el percentatge s’eleva fins al 32,4%, segons l’últim informe de l’Observatori Metropolità d’Habitatge de Barcelona (OHB) presentat al juliol. L’estudi estima que a Barcelona hi ha un parc total de 780.775 habitatges, segons el Cadastre Municipal a gener de 2019, que està en mans de 514.978 propietaris a una mitjana de 1,5 habitatges per titular. El parc d’habitatge de lloguer és, a maig de 2020, de 212.291 llars, que estan en mans de 100.020 propietaris, amb una mitjana de 2,1 immobles per titular.

Els propietaris que tenen entre una i dues vivendes representen per la seva banda el 46,7%. Per tipus de propietaris, el pes de les persones físiques es redueix fins al 63%, mentre que els altres tipus de propietaris (persones jurídiques, administracions públiques, entitats religioses, entitats sense ànim de lucre i altres) augmenten fins al 37%. El repartiment per tipus de forquilla dels grans propietaris de lloguer mostra que, entre els que tenen més de 15, només el 19% correspon a persones físiques.