Classificació de crèdit per retencions tributàries comunicat tard
El TS entén que, atès que la sentència d’apel·lació va reconèixer que el crèdit comunicat tardanament per l’AEAT constava en la documentació del deutor, no ha de classificar com a subordinat sinó com a crèdit amb privilegi general, per tractar-se d’retencions tributàries.
En el concurs de creditors d’una SRL, l’AEAT va impugnar la llista de creditors perquè no estava d’acord amb la classificació que es feia d’una part del seu crèdit, i al mateix temps aprofitar per comunicar un altre crèdit que tenia davant de la concursada per retencions tributarais.
Aquest segon crèdit va ser comunicat de forma tardana, aprofitant la impugnació de la llista de creditors, però a temps de ser reconegut, d’acord amb el que prescriu la Lamb art.92.1.
D’acord amb aquest precepte, com a regla general aquests crèdits comunicats tardanament han de ser classificats com a crèdits subordinats. Ve a ser una sanció o conseqüència negativa de la manca de diligència del deutor a l’hora de complir amb l’exigència prevista en l’Lamb art.21.1.5º i 85.1, que imposen als creditors el deure de comunicar a l’administració concursal l’existència dels seus crèdits en el termini d’un mes.
La regla general de la subordinació del crèdit comunicat tardanament té una sèrie d’excepcions, que permeten classificar-«segons correspongui» conformement a la resta de les regles sobre classificació de crèdits. Una d’aquestes excepcions afecta «els crèdits l’existència dels quals resulti de la documentació del deutor». D’acord amb el TS, aquesta excepció s’ha d’interpretar de la manera:
• Es refereix al fet que realment hagués constància de l’existència del crèdit en la documentació del deutor, no al fet que hauria de haver-la.
• Per «existència» cal entendre que, tal com quedava constància del crèdit en aquesta documentació, era evident que estava pendent de pagament i resultava exigible.
• Cal que la constància de l’existència i exigibilitat del crèdit sigui indubtable, de manera que si hi hagués dubtes raonables sobre això, el seu reconeixement final després de l’incident d’impugnació de crèdits comportaria la subordinació del crèdit.
• I, finalment, la constància del crèdit en la documentació del deutor ha de ser tal que, en atenció a les circumstàncies del cas (nombre de creditors, característiques, documentació en què consta …), fora clar que no podia passar inadvertit a l’administració concursal en elaborar la llista de creditors.
En aquest cas, com la sentència recorreguda expressament reconeix la constància del crèdit en la documentació del concurs, el crèdit no pot subordinar i ha de classificar d’acord amb l’art.91.2º Lamb com a crèdit amb privilegi general, per tractar-se d’retencions tributàries.