Com es declaren les criptomonedes?

Les criptomonedes han guanyat popularitat en els últims anys i malgrat les seves grans fluctuacions en l’últim any, continuen sent una alternativa financera per a molts contribuents espanyols que busquin en eles dobles, un producte al qual l’afectin encara menys que a la resta les decisions macroeconòmiques que prenguin els països, la geopolítica; i un producte refugi a la temuda ensulsiada de part del sistema bancari occidental.

En guanyar protagonisme en el panorama financer mundial, les autoritats tributàries han hagut de posar una marxa més i adaptar-se l’escenari actual pel qual en la campanya de la declaració de la renda 2022, l’Agència Tributària intenta adaptar el sistema tributari espanyol a aquesta mena d’actius, amb la finalitat d’evitar l’evasió i el frau fiscal.

Novetats en la renda quant a criptomonedes 

Com a novetat, en aquesta campanya s’ha desglossat l’apartat de guanys i pèrdues patrimonials derivades d’altres elements patrimonials, perquè en la campanya 2021, on es va introduir la novetat d’haver de declarar les transaccions de criptoactius, aquestes s’incloïen amb la resta dels guanys patrimonials.

No obstant això, per a 2022, s’ha creat un apartat especifico per a aquesta mena d’actius, concretament ha de consignar-se la clau 0 en la casella 1626, que és la que correspon a monedes virtuals.

En la casella 1631 informarem de les dates i valors d’adquisició. En cas que existeixin múltiples transaccions, caldria repetir de nou l’operació en la casella “Element Patrimonial”.

El que més crida l’atenció, és que el nombre màxim d’operacions és 25 pel que caldrà agrupar operacions que vinguin d’un mateix o d’una mateixa criptomoneda. Qualsevol que inverteixi en aquesta mena d’actius, o que fins i tot es dediqui a això de manera habitual, sap que 25 registres són molt insuficients, perquè hi ha contribuents que realitzen milers d’operacions diàriament.

En aquest cas, i atès que els informes fiscals de les plataformes d’Exchange no estan adaptats al nostre sistema tributari, recomanem als clients registrar, totes i cadascuna de les operacions realitzades amb el seu preu d’adquisició i data per a poder posteriorment, quantificar el guany o pèrdua en la qual s’ha incorregut una vegada venut i poder justificar els imports consignats en les caselles esmentades en cas que Hisenda li ho requereixi. Com veiem, els avanços per part de l’Agència Tributària són mínims.

La càrrega de recopilació d’informació fiscal per a aquesta mena d’actius recau íntegrament sobre el contribuent que, si no porta un registre minuciós, es veurà incapaç d’informar de les transaccions realitzades, i al seu torn, Hisenda tampoc serà capaç de creuar dades per a comprovar la veracitat del declarat, en rebre per part de les plataformes d’Exchange, dades indesxifrables, si és que els reben…

Com a última novetat, enguany sorgeix el model 721, dirigit a persones físiques que siguin propietàries de criptes i posseeixin una cartera amb un valor d’almenys 50.000 euros (hi ha models homòlegs per a persones jurídiques com el 172 i 173). Una vegada a l’any, hauran d’informar del valor de la seva cartera a 31/1.

Declaració de criptomonedes i l’IRPF

Com veiem, la situació actual és menys confusa quant a la manera de declarar les criptomonedas, per això, a continuació, es detallen alguns aspectes rellevants en relació amb aquests actius i l’IRPF:

1. Declaració de tinença: cal declarar en l’Impost sobre Patrimoni, la tinença d’aquests actius a 31/12, sempre que el valor del patrimoni global superi el mínim exempt de 500.000 euros.
2. Intercanvi entre criptomonedes: si es realitzen intercanvis de criptomonedes, es considera una operació subjecta a l’impost pel qual caldrà tributar per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor d’aquesta en el moment en el qual es produeixi l’intercanvi. Encara que no s’hagi fet la conversió a moneda fiduciària, continua havent de tributar.
3. Venda de criptomonedes: com ja s’ha comentat, la venda de criptomonedes ha d’informar-se en la declaració, i es tributa d’un 19% a un 26% sobre la diferència entre el valor de venda i el valor d’adquisició; per això és tan important registrar cada operació amb la data i el valor de compra, juntament amb la quantitat d’unitats comprades.
4. Minat de criptomonedes: en cas d’obtenir criptomonedes a través del minat, això es considera una activitat econòmica pel que han de declarar-se els ingressos generats com a rendiments d’activitats econòmiques alhora que poden deduir-se les despeses directament relacionades amb el minat. A més, el contribuent haurà de donar-se d’alta com a autònom en la Seguretat Social.
5. Stacking: els rendiments obtinguts pel stacking es consideren rendiments de capital mobiliari obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis pel que tambien tributaran en la base de l’estalvi d’un 19% a un 26% i es valoressin pel seu valor de mercat del dia en què es va percebre (sense deduir despeses de custòdia ni d’administració puús Hisenda no els considera homòlegs als valors negociables com a accions d’empreses cotitzades).
6. Criptomonedas com a forma de pagament: en cas que s’utilitzin les criptomonedas com a mètode de pagament d’altres béns o serveis, s’ha de tenir en compte que tributaran en el moment del pagament per la diferència entre el valor de mercat d’aquest moment, i el valor d’adquisició.
   

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Carles Monfort Codina o al seu e-mail cmc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.