Com estalviar en l’Impost sobre Societats de l’2019
Ens anem acostant a la fi d’any, el moment d’aprofitar les oportunitats per rebaixar el cost fiscal de l’Impost sobre Societats
Un cop més arriba el cap d’any i amb ell el tradicional tancament fiscal, intentant aprofitar les oportunitats al nostre abast per rebaixar la propera factura fiscal en l’Impost sobre Societats. Algunes decisions a prendre abans de el tancament de l’exercici li poden suposar un estalvi en l’Impost sobre Societats. Abordem a continuació alguns aspectes que li convé recordar.
Proveu diferir rendes a l’exercici 2020
Tot i que el tipus impositiu no varia, pot ser interessant per a vostè diferir rendes a l’exercici 2020, avançant despeses en la mesura del que és convenient i retardant ingressos de l’2019 a l’any 2020, o viceversa, complint sempre els criteris d’imputació temporal.
Entitat patrimonial i concepte d’activitat econòmica en el supòsit d’arrendament d’immobles
Les entitats han de verificar si poden ser qualificades com a entitats patrimonials, el que es produeix quan més de la meitat del seu actiu està constituït per valors o quan s’entengui que no realitzen una activitat econòmica.
Aquesta qualificació té transcendència tributària a causa de les limitacions que implica la qualificació com a entitat patrimonial, entre d’altres, en la compensació de bases imposables negatives, no aplicació de l’tipus reduït per a entitats de nova creació ni de el règim d’entitats de reduïda dimensió.
Es pot evitar que es consideri com a entitat patrimonial una societat dedicada a l’arrendament d’immobles si compta amb una persona empleada amb contracte laboral ia jornada completa i càrrega de treball suficient. A més, si es tracta d’un grup, el concepte d’activitat econòmica es determinarà tenint en compte a totes les entitats que formen part de l’esmentat grup, de manera que la titularitat dels immobles pot tenir-la una empresa de el grup i l’empleat altra.
Operacions amb preu ajornat
Aquesta regla especial d’imputació temporal és aplicable també a les prestacions de serveis. A més, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que siguin exigibles els cobraments, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de meritació, i no quan es produeixi el cobrament, com passava anteriorment.
Tingueu present que si en una operació realitzada en 2019, en la qual ja ha estat exigible algun termini, no s’ha cobrat, cal integrar la renda, encara que si a la fi de l’exercici hagin transcorregut 6 mesos des de l’exigibilitat, es pot deduir el deteriorament de l’crèdit. Sempre és convenient que davant d’una operació amb preu ajornat, en el contracte s’especifiqui quan vencen els terminis.
Amortitzacions
Convé que procedeixi a revisar les amortitzacions que ha anat comptabilitzant per veure si són admeses per la norma fiscal o si hi ha la possibilitat d’aprofitar a l’màxim aquesta despesa per rebaixar la base imposable.
Una entitat que no fos empresa de reduïda dimensió, el 2013 i 2014 va haver de limitar l’amortització comptable fiscalment deduïble a l’70% del seu import, i en els períodes 2015 i següents, la despesa no deduïble per aquesta limitació havia de revertir. Així, l’amortització comptable que no resulti fiscalment deduïble per l’aplicació d’aquesta limitació no tindrà la consideració de deteriorament i s’ha de deduir a partir del primer període impositiu que s’iniciï dins de l’any 2015, de forma lineal durant un termini de 10 anys o durant la vida útil de l’element patrimonial, a opció de subjecte passiu. Per tant, una despesa que no va ser deduïble a l’30% reverteix, és a dir, serà deduïble a l’25%. No obstant això, la nova LIS va establir una deducció en la quota de el 5% de les quantitats que integrin a la base imposable de el període impositiu corresponents a la reversió de l’esmentat ajust.
Encara que en 2015 els intangibles de vida útil indefinida no s’amortitzaven comptablement, la norma tributària permetia realitzar un ajust negatiu a el resultat comptable de l’1% de la valor d’adquisició de el fons de comerç i de el 2% en el cas d’altres intangibles de vida útil indefinida . No obstant això, des de l’1 de gener de 2016, l’immobilitzat intangible va deixar de classificar-se en funció de si la seva vida útil és definida o indefinida, i es va partir de la consideració que tots els immobilitzats intangibles són actius de vida útil definida, passant a ser amortitzable tot l’immobilitzat intangible; en principi en funció de la seva vida útil, i si aquesta no pogués estimar de manera fiable, en un termini de deu anys. Per als exercicis que s’inicien a partir de l’1 de gener de 2016 la norma comptable va obligar a amortitzar en 10 anys, mentre que la llei de l’impost preveu una despesa deduïble màxim de la vintena part del seu import (5% anual), el que s’ha de tenir en compte per fer el corresponent ajust a el resultat comptable.
Valoració d’existències
La possibilitat d’optar per diferents mètodes de valoració d’existències és una manera d’influir en el resultat. Tant el PGC com el PGCPYMES admeten el FIFO i el Preu mitjà ponderat. A l’perquè no conté la normativa fiscal disposicions específiques en relació a aquest aspecte, no cal fer ajustos a el resultat comptable per a la determinació de la base imposable.
Despeses no deduïbles
S’han d’identificar les despeses comptables que no són fiscalment deduïbles (retribució dels fons propis, les multes i sancions penals i administratives, els recàrrecs de el període executiu i el recàrrec per declaració extemporània sense requeriment previ, les pèrdues de el joc, els donatius i liberalitats , les despeses d’actuacions contraris a l’ordenament jurídic …), per tal de practicar els ajustos extracomptables oportuns com diferències positives permanantes a el resultat comptable per a trobar la base imposable de l’impost.
Si es remunera el càrrec d’administrador en una entitat això ha d’estar previst estatutàriament perquè les retribucions pagades tinguin la consideració de despeses deduïble. Expressament la Llei de l’Impost estableix que no es considera una liberalitat i per tant sí despesa deduïble, la retribució als administradors per l’exercici de funcions d’alta direcció o per realitzar altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral.
Tingueu present que no són deduïbles les despeses derivades de l’extinció de la relació laboral comuna, especial, o d’una relació mercantil com és la dels administradors o membres de consells d’administració que excedeixin, per a cada perceptor, de el més gran dels dos imports : 1.000.000 d’euros, o la indemnització laboral exempta.
Despeses financeres
Tingueu present que es limita la deducció de despeses financeres a el menor dels següents imports: el 30% de l’benefici operatiu de l’exercici o un milió d’euros. Si es tracta d’un grup mercantil, aquestes magnituds es mesuraran a nivell de grup.
Més que una limitació en la deducció fiscal de les despeses financeres, ens trobem davant d’una limitació en la imputació temporal en cada exercici, a l’permetre que la part d’aquests que no hagi estat objecte de deducció, ho sigui en els períodes impositius posteriors.
Valoració de determinats elements patrimonials
En determinats supòsits es produeix una divergència entre el resultat comptable i la base imposable pel fet que la norma fiscal obliga a prendre, quan es produeixin certes operacions, un valor diferent de l’comptable per determinar les rendes, positives o negatives. Les diferències generades per a la substitució de la valor comptable pel valor fiscal s’integren a la base imposable, en el període impositiu en què els mateixos motivin la meritació d’un ingrés o una despesa, quan es tracti d’elements patrimonials integrants de l’actiu circulant, en el període impositiu en què aquests es transmetin o es donin de baixa, quan es tracti d’elements patrimonials no amortitzables integrants de l’immobilitzat, en els períodes impositius que restin de vida útil, tractant-se d’elements patrimonials amortitzables integrants de l’immobilitzat, i en el període en què es rebin, tractant-se de serveis.
L’entitat ha de revisar a finals d’any les operacions vinculades realitzades en el període impositiu.
Reducció de rendes procedents de determinats actius intangibles
Aquesta reducció s’aplica a les rendes positives procedents de la cessió de el dret d’ús o d’explotació de patents, models d’utilitat, certificats complementaris de protecció de medicaments i de productes fitosanitaris, dibuixos i models, legalment protegits, que derivin d’activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica i programari avançat registrat que derivi d’activitats de recerca i desenvolupament.
L’import de la reducció és de l’60% d’un coeficient en què el numerador està integrat per les despeses incorregudes per l’entitat cedent directament relacionats amb la creació d’l’actiu, inclosos els derivats de la subcontractació amb tercers no vinculats amb aquella, incrementades en un 30 per cent i el denominador està constituït per les despeses incorregudes per l’entitat cedent directament relacionats amb la creació d’l’actiu, inclosos els derivats de la subcontractació tant amb tercers no vinculats amb aquella com amb persones o entitats vinculades amb aquella i de l’adquisició de l’actiu.
Reserva de capitalització
Aquesta figura es contempla per incentivar la reinversió i la capitalització de les societats. Així si una entitat va incrementar els seus fons propis en 2019 respecte als de 2018 pot reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de cinc anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests cinc anys. Per això és convenient que l’entitat analitzi si li convé dotar la reserva comprometent-se a mantenir els fons.
Exempció sobre dividends i rendes derivades de la transmissió de valors representatius de fons propis
Si es tracta de participacions en entitats que no tinguin la residència fiscal en territori espanyol, s’exigeix com a requisit addicional, per a l’aplicació de l’exempció pels dividends o per les plusvàlues quan es transmetin, que l’entitat hagi estat subjecta i no exempta per un impost estranger de naturalesa idèntica o anàloga a l’impost sobre societats, a un tipus nominal de, al menys, el 10%, i es considera complert aquest requisit, quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual Espanya tingui subscrit un conveni per evitar la doble imposició internacional, que li sigui d’aplicació i que contingui clàusula d’intercanvi d’informació i sempre que no es tracti d’un paradís fiscal, excepte que resideixi en un Estat de la Unió Europea i s’acrediti motiu econòmic vàlid i la realització d’activitats econòmiques. Per tot això, si una entitat pensa establir-se a l’estranger a través d’una filial, ha de tenir en compte que li pot convenir fer-ho en un país amb conveni o, almenys, amb un tipus nominal per impost anàleg a l’nostre de el 10% a fi d’assegurar-se l’exempció dels dividends repatriats i de les rendes obtingudes en la transmissió de les participacions de la mateixa.
Per aplicar l’exempció pels dividends percebuts d’entitats residents, la participació directa o indirecta en l’entitat que reparteix el dividend ha de ser, com a mínim, de l’5% o que el valor d’adquisició de la participació sigui d’un mínim de 20 milions d’euros. Per això quan l’entitat vagi a adquirir participacions en una empresa radicada al nostre país, ha de plantejar-se la conveniència d’assolir un percentatge de participació de, al menys, el 5%, excepte quan el preu d’adquisició d’aquesta cartera sigui de 20 milions d’ euros o superior, perquè els dividends que li reparteixi aquesta filial o la renda obtinguda si es transmeten els títols quedin exempts. Per a això així mateix cal que s’hagi mantingut la participació a l’almenys un any. Per això, si l’entitat, quan ha rebut un dividend d’una filial, sense haver mantingut la mateixa un any, ha d’intentar completar-a posteriori. Així mateix, si pensa transmetre una participació de el 5% en una entitat i no ha transcorregut un any des que la va adquirir, li convé valorar esperar que transcorri aquest termini per efectuar la venda.
Compensació de bases imposables negatives
No existeix actualment límit temporal en relació amb la compensació en el futur de bases imposables negatives, de manera que, en una entitat de nova creació que a el principi tingui pèrdues, serà preferible ajornar la compensació a el tercer exercici amb resultats positius per a poder aprofitar, en els dos primers, el tipus especial de l’15%.
Recordeu que el límit és (excepte per entitats l’import net de la xifra de negoci sigui igual o superior a 20 milions d’euros, en els quals el percentatge és de l’50% o de l’25%) de l’70% de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització ia la seva pròpia compensació. No obstant això, en tot cas es poden compensar en el període impositiu base imposables negatives fins a l’import d’un milió d’euros, tot i que se superi el límit percentual.
Qualsevol entitat que generi el 2019, bases imposables negatives o que les hagi generat en exercicis anteriors, ha d’estar preparada per a una comprovació plena de la mateixa en un període de prescripció ampliat de 10 anys.
Reserva d’anivellament
La reserva d’anivellament com a incentiu fiscal per a les entitats de reduïda dimensió, que permet una reducció de la base imposable de fins al 10% del seu import amb un màxim absolut d’un milió d’euros a l’any, i que ha de conèixer per si li interessa dotar. Si el contribuent té una base negativa en els cinc exercicis següents, es redueix la mateixa en l’import de la minoració aplicada per aquesta reserva i, en cas contrari, les quantitats minorades se sumen a la base positiva de l’cinquè any, actuant en aquest cas com un simple ajornament. La veritat és que dotant es pot estalviar impost ara i aplicar la reserva en cas de pèrdues en els 5 exercicis següents i, si aquestes no es produïssin, es convertirà en un ajornament de l’impost de 2019-2024.
Recordatoris:
• Només es pot deduir per atencions a clients i proveïdors, com a màxim, un import anual de l’1% de l’import net de la xifra de negocis de el període impositiu.
• Es poden amortitzar lliurement els elements nous de l’immobilitzat material el valor unitari dels quals no excedeixi els 300 euros, amb un límit màxim de 25.000 euros en cada període impositiu.
• Si una entitat ha realitzat alguna operació de reestructuració en l’exercici ha de comunicar a l’Administració si va a aplicar o no el règim fiscal especial, ja que si no ho fes, pot ser sancionada amb una multa de 10.000 euros per cada operació no informada.
• El tipus aplicable a les entitats de nova creació és de l’15% i serà aplicable en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el següent. No s’aplica a les societats patrimonials, a l’exigir que l’entitat realitzi una activitat econòmica.
• Perquè sigui deduïble la despesa pel deteriorament d’un crèdit degut per una entitat de dret públic, haurà de ser objecte d’un procediment judicial o arbitral, de manera que si la seva societat posseeix quantitats pendents de cobrament d’alguna d’elles, i preveu que no es cobraran en un termini raonable, pot iniciar un procediment arbitral per poder deduir aquesta quantitat.
• Només s’admet la deducció per pèrdues per deteriorament de valor derivats d’insolvències de deutors quan es compleixen determinats requisits: transcurs de sis mesos des de el venciment de l’obligació sense que s’hagi obtingut el cobrament, deutor declarat en situació de concurs, deutor processat per aixecament de béns i crèdits litigiosos. No obstant això, les entitats de reduïda dimensió podran aplicar una estimació global anual de l’1% dels deutors existents a la conclusió del període impositiu.
• Hi ha l’obligació de revertir les pèrdues per deteriorament de cartera deduïdes, que s’han d’integrar a la base imposable en un mínim de la cinquena part de les pèrdues en els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016 i en els quatre exercicis següents.
• Es aplicar la deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat, que serà de 9.000 euros per cada persona / any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior a l’33% i de 12.000 euros per cada persona / any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior a l’65%, contractats pel contribuent, experimentat durant el període impositiu, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa naturalesa de el període immediatament anterior.
• Els contribuents de l’IS poden deduir de la seva quota líquida un determinat percentatge de les despeses de recerca i desenvolupament (R + D) o en innovació tecnològica, realitzats en la recerca de nous productes o procediments industrials.
• Amb efecte per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2017, estan exemptes en l’Impost sobre Societats les rendes obtingudes per les autoritats portuàries com a conseqüència de la transmissió d’elements del seu immobilitzat, sempre que l’import total de la transmissió es destini a l’amortització de préstecs concedits per Ports de l’Estat o per entitats oficials de crèdit per finançar inversions en elements de l’immobilitzat relacionades amb el seu objecte o finalitat específica.