Com tributa la indemnització que rep advocat que cessa com a soci d’empresa?
Assenyala el TSJ València que l’import que rep un advocat, en la seva qualitat de soci d’una mercantil, al qual se cessa anticipadament per acord de la Junta, tributa com a rendiment d’activitats econòmiques, sense que sigui possible aplicar la reducció per irregularitat.
Un advocat, soci d’una empresa entre els anys 2007 i 2010, cessa anticipadament per acord de la Junta, i de conformitat amb els estatuts de la mercantil percep una compensació de 280.000 euros.
En liquidar l’IRPF, el contribuent declara la compensació com a rendiment del treball i aplica la reducció per irregularitat del 40% (actualment del 30%).
L’Administració, disconforme amb la qualificació dels rendiments, gira la corresponent liquidació, que es recorre primer en via administrativa i posteriorment en via contenciosa.
Després d’analitzar els fets, el Tribunal conclou:
1. Que la relació que uneix al recurrent, soci capitalista, amb la mercantil, no té les notes d’alienitat i dependència pròpies de la relació laboral:
– tots els socis professionals de la mercantil estan obligat a finançar les operacions de la societat i a disposar dels mitjans materials necessaris que facilitin la total dedicació i disponibilitat per a l’atenció professional dels afers de la societat i els seus clients;
– la remuneració pels serveis prestats consisteix d’una banda, en una retribució fixa i, d’altra banda, en una retribució variable, per a la quantificació s’ha de tenir en compte l’actuació professional, és a dir, la contribució a la generació dels resultats de la signatura.
Per tant, el contribuent realitza una prestació de serveis que ha de qualificar-se a l’efecte de l’IRPF com una activitat econòmica.
2. Que es denominen rendiments irregulars aquells rendiments que s’han anat generant i produint al llarg de diversos períodes impositius, però que no han estat objecte de retribució en el seu moment, bé perquè es tractava de rendiments latents o bé perquè no eren líquids o liquidables quan es van produir.
En el cas concret, no s’està retribuint l’activitat desenvolupada en el passat immediat per a la signatura, sinó indemnitzant el cessament en ella per al futur.
Per tant, no cal defensar l’existència d’un període de generació, ja que el dret a percebre la compensació neix en el mateix moment del cessament ( «ex novo») i com a conseqüència de l’acord de la Junta de socis que és la que unilateralment ho decideix.
STSJ Comunidad Valenciana Sala de lo Contencioso-Administrativo. EDJ 2018/692315