Concurs de creditors i devolució de quantitats anticipades
El TS determina la procedència de la devolució de les quantitats anticipades pels compradors d’un habitatge, amb independència que es substituís l’habitatge inicialment adquirida per una altra, i és irrellevant que l’avalador no emeti una nova certificació, ja que el fet que dóna lloc a l’exigibilitat de la garantia és que la construcció no s’iniciï o no arribi a bon fi, ja que l’avalista no garanteix el compliment de l’obligació de lliurament sinó la restitució de les quantitats que el promotor ha de restituir quan l’adquirent resol el contracte per incompliment d’aquell; sent irrellevant que les quantitats no siguin ingressades en un compte especial doncs al comprador no se li pot imposar l’obligació de dipositar les quantitats en un compte especial, i l’ingrés en un compte ordinària no exclou la garantia de l’avalista.
Els compradors d’un habitatge havien accedit a canviar la inicialment adquirida per una altra de similars característiques i preu, signant un acord de resolució de contracte de compravenda del primer habitatge i, un contracte de compravenda de la segona, acordant que la quantitat lliurada pel primer contracte fos traspassada a compte del preu del segon, assegurant la promotora que no calia tornar l’aval i substituir-lo per un altre referit al nou habitatge. Finalment, l’habitatge no es va lliurar en termini i la promotora va ser declarada en concurs de creditors.
Es interposa demanda pels compradors d’un habitatge contra l’avalador, sol·licitant el pagament de les quantitats anticipades lliurades a la promotora per la compra de l’habitatge.
El Jutjat de Primera Instància i l’Audiència Provincial desestimen la demanda. L’Audiència basa la seva decisió en què el lliurament de l’aval que garantia les quantitats anticipades a compte del segon habitatge, va ser resolt de mutu acord i no va ser motivat per un incompliment previ del venedor, de manera que, també es va extingir la garantia.
Interposat recurs de cassació, el TS considera acreditat que la demandada garantia les quantitats anticipades pels compradors, amb independència que es substituís l’habitatge inicialment adquirida per una altra de la mateixa promoció.
El supòsit de fet que dóna lloc a l’exigibilitat de la garantia és que la construcció no s’iniciï o no arribi a bon fi. L’avalista no garanteix el compliment de l’obligació de lliurament sinó la restitució de les quantitats que el promotor ha de restituir quan l’adquirent resol el contracte. Malgrat el canvi d’habitatge, les quantitats anticipades continuen garantides, i és irrellevant que l’avalador no emetés una nova certificació quan es va produir el canvi d’habitatge.
La resolució del contracte va venir motivada per un previ incompliment de la promotora, que no va lliurar l’habitatge en el termini pactat. A més, és doctrina reiterada, que no es pot imposar al comprador l’obligació de dipositar les quantitats en un compte especial i que l’ingrés en un compte ordinària no exclou la garantia de la avalador.
STS Sala 1a de 14 març de 2019. EDJ 2019/523788