Conseqüències de la ‘startup’ prèvia a l’entrada d’un inversor

El desembarcament d’inversors en una startup sol portar aparellat un procés de due diligence, cosa per a la que els fundadors de l’negoci han d’estar preparats. Per superar amb èxit aquest tràmit és important que, des del moment en què es constitueix la startup, els fundadors siguin diligents en el compliment de totes les obligacions legals i estiguin ben assessorats a l’respecte.

Una de les experiències per les quals va a travessar qualsevol startup el producte generi interès és l’entrada d’un inversor, sigui aquest de la naturalesa que sigui (fons de venture capital, family offices, grups d’inversors, grans empreses, business angels, etc .). El comú denominador entre tots aquests inversors és que estan disposats a assumir un risc de negoci superior al que assumirien si invertissin en una empresa amb una trajectòria consolidada. No obstant això, tal com passa en un altre tipus d’inversions, no estan disposats a córrer determinats riscos o contingències de la startup que no estan a “simple vista”, però que sí que poden ser detectats amb caràcter previ a la inversió.

Per detectar aquestes possibles contingències, els inversors, ajudats pels seus assessors, posen en marxa un procés de revisió de diferents àrees de la startup en les que sospitin que podrien trobar-se “amagats” aquests riscos: àrea legal, àrea tècnica, etc. Aquest procés és el que s’anomena auditoria preventiva.

En aquest article ens centrarem en la due diligence legal, encara que moltes de les notes que abordaré podrien ser perfectament extrapolables a les d’una altra naturalesa.

La due diligence es porta a terme amb caràcter previ a l’execució de la inversió, dins el període de negociacions entre les parts, una vegada que l’inversor ja ha ofert als fundadors (de manera no vinculant en la majoria dels casos) els termes i condicions econòmiques en què està disposat a fer la inversió, sempre que, és clar, la due diligence doni un resultat satisfactori per a ell.

Per començar aquest procés, l’inversor (o els seus assessors) envien als fundadors de la startup un llistat més o menys ampli de la documentació i informació que necessiten que se’ls faciliti per a la seva revisió. Des d’aquest mateix moment els fundadors de la startup s’embarquen en la ingrata tasca de buscar papers i contestar totes les preguntes que l’inversor els formuli. Lògicament, el subministrament de tota aquesta informació haurà d’estar emparat per un acord de confidencialitat que les parts hauran signat a aquest efecte.

És molt comú que els fundadors, abans que comenci la auditoria preventiva, pensin que el procés serà ràpid, amb la qual cosa la startup rebrà aviat el finançament que necessita de l’inversor, i que no es posarà de manifest cap risc rellevant perquè estan convençuts que han fet les coses bé. I en molts casos és així, però la veritat és que arribats a aquest punt poden trobar-se amb sorpreses que podrien arribar a comprometre la inversió.

En primer lloc, les odioses demores en el procés de due diligence. En la majoria dels casos no es deuen tant a que l’inversor tarda molt en revisar la documentació, ja que la seva intenció també serà la d’acabar com més aviat millor amb aquesta tasca, ni tampoc se solen deure al fet que hi hagi un gran volum de documentació per revisar, ja que la startup encara no ha tingut molts anys de vida en què, per exemple, hagi signat nombrosos contractes amb tercers que hagin de ser objecte de revisió. Més aviat, la rapidesa de l’procés dependrà en gran part de la immediatesa amb la qual els fundadors puguin facilitar a l’inversor tota la documentació que els hagi demanat i de la solvència amb la que puguin respondre a les preguntes que els formulin. Per tant, és essencial que els fundadors, des de l’inici del seu camí corporativa, siguin molt diligents en el coneixement de totes les circumstàncies d’índole legal que envolten la startup i, per descomptat, en la conservació adequada de tota la documentació legal relativa a la societat, ja que en podria dependre que una futura inversió arribi a bon port i en el moment en què es necessiti.

A més, tampoc podem obviar el fet que en tot aquest procés, a l’igual que en les negociacions que es mantinguin entre les parts, els fundadors estan projectant en el potencial inversor una imatge empresarial que està donant informació sobre la seva manera de fer les coses, i no hi ha dubte que això pot marcar la relació que entaularà entre els fundadors i l’inversor una vegada que aquest entri a formar part de la startup.

En segon lloc, partim de la base que és molt freqüent que la due diligence detecti riscos o contingències, de major o menor rellevància, que els fundadors potser (segurament) ni sospitaven. Segur que els fundadors hauran tingut la voluntat de fer les coses bé, i en molts casos ho hauran fet, però en altres casos pot ser que els hagi faltat assessorament i que, per pur desconeixement, la startup hagi incorregut en determinats riscos que podrien haver estat salvats amb un assessorament adequat.

I la detecció de riscos en la due diligence, llevat que es tracti de riscos que puguin ser eliminats o mitigats abans de l’execució de la inversió o que es tracti de riscos que no tinguin molta transcendència, tindrà conseqüències en les condicions econòmiques de la inversió. Aquestes conseqüències poden ser variades i dependre de molts factors, però podríem agrupar-les en les següents:

• Si es tracta de riscos que estiguin a punt de materialitzar-se o ha indicis més que raonables per pensar que hagi de ser així i, per tant, que es generarà una pèrdua efectiva en la companyia després de l’entrada de l’inversor:
  • L’inversor podria proposar una rebaixa en el preu, és a dir, fer-se amb la mateixa participació en el capital social de l’startup que s’havia plantejat, però invertint un import menor que el que va oferir inicialment.
  • L’inversor podria proposar que s’inclogui en l’acord d’inversió un compromís d’indemnitat, de manera que en el moment en què la contingència detectada es materialitzi, ja després de la seva entrada a la startup, els fundadors hagin indemnitzar l’inversor per tot l’import de la pèrdua que aquest hagi sofert a l’respecte en la seva condició de soci de la startup.No obstant això, aquest tipus de clàusules, que són molt freqüentades en acords d’inversió tradicionals, solen tenir un encaix més difícil a l’entorn de les inversions en startups, ja que els fundadors en moltes ocasions no disposen de la liquiditat necessària per, arribat el cas, fer front a una obligació d’indemnització d’aquestes característiques.
  • Que la inversió finalment no es dugui a terme perquè, a causa de l’entitat de la contingència detectada, hagi perdut el seu sentit econòmic per a ambdues parts.
• Si es tracta de riscos possibles, que podrien materialitzar-se en el futur o no, i l’import no faci que es frustri el sentit econòmic de l’operació, l’habitual és que les parts regulin en l’acord d’inversió un règim de responsabilitat objectiva (limitada en import i temps), de manera que els fundadors respondrien davant l’inversor, dins dels límits pactats, pels danys que aquest, després de realitzar la inversió i ja com a soci de la startup, pugui patir per les pèrdues o danys que aquestes contingències generin en la societat i que porten causa d’actes anteriors a la inversió. Aquesta responsabilitat dels fundadors ha de limitar-se tant en import com en temps, i les dues variables objecte de negociació entre les parts.

Per tot l’anterior, és de vital importància que els fundadors d’una startup tinguin clar que si en el futur van a obrir la possibilitat d’entrada d’un inversor, gairebé amb tota seguretat s’hauran d’enfrontar a un procés de due diligence, i que poden preparar-se per ell des del mateix moment en que constitueixin la startup, per a això han de ser diligents (com el propi nom indica) en el compliment de totes les obligacions de caràcter legal i és, a més, recomanable que assessorin adequadament el respecte .

Tot això ajudarà a que el finançament que requereixi el projecte de la startup pugui arribar en el moment en què es demani i en la quantia òptima, la qual cosa pot ser clau per a la pervivència i l’èxit de el projecte.