Contracte de distribució i indemnització per clientela

El TS determina que l’aplicació analògica de l’art. 28 LCA sobre la indemnització per clientela, al contracte de distribució no pot obeir a simples criteris mimètics o de mer automatisme, sinó que han de concórrer els requisits exigits per a la seva aplicació, i, respecte a la seva determinació, a falta de previsió contractual, es requereix d’un mòdul o paràmetre per calcular i concretar l’abast de la compensació, sense que es consideri justificada correctament amb mers càlculs basats en criteris de mera equitat, o d’àmplia interpretació dels criteris de fixació i concreció del dany indemnitzable establerts pels arts . 1101 i 1108 del Codi civil.

Assenyala la Sala que l’Audiència va entendre acreditat que l’activitat comercial desplegada per C S.L. durant els anys de la relació negocial no només va contribuir a introduir la marca de la referida cervesa a la zona de distribució, sinó també a generar i mantenir una clientela. Pel que, en contra del criteri sustentat per la recurrent, la sentència recorreguda justifica correctament l’aplicació analògica de l’art. 28 LCA.

En segon lloc, quan no hi ha previsió contractual sobre la seva determinació o liquidació, aquest potencial aprofitament pel concedent, respecte de la clientela generada o augmentada gràcies a l’esforç del distribuïdor, requereix d’un necessari mòdul o paràmetre per calcular i concretar l’abast de la compensació pretesa, tal com expressament preveu el núm. 3r de l’art. 28 LCA per a la determinació de la compensació màxima exigible. Pel que la concreció de la compensació pretesa no pot quedar justificada correctament en atenció a criteris de mera equitat, o a una interpretació amplíssima dels criteris de fixació i concreció del dany indemnitzable que estableixen els arts. 1101 i 1108 CC.

En el present cas, la sentència recorreguda s’aparta de la jurisprudència exposada, ja que tot i reconèixer, coincidint amb el criteri sostingut per la sentència de primera instància, que la demandada apel·lant no ha aportat, tal com li incumbia, les dades de les guanys obtinguts durant els últims cinc anys, acorda concedir la indemnització per clientela per raons de “justícia” i concreta el seu contingut, segons el seu prudent arbitri, en 30.000 €; sense subjecció alguna a dada o mòdul que permeti el seu càlcul d’una manera verificable i objectivable.

Per tant, és procedent casar la sentència recorreguda en aquest extrem, i en assumir la instància estimar en part el recurs d’apel·lació interposat per la demandant W i desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la demandada C S.L.