Corprèn d’accions
Les accions, com a cosa moble, transmissible i susceptible de possessió poden ser objecte d’un dret real de peça. Són, per tant, susceptibles de pignoració en garantia del compliment d’una obligació tant del titular-deutor com d’un tercer (pignorante no deutor).
A) Constitució
La constitució de peça sobre accions procedeix d’acord amb el que s’estableix en el Dret comú. En conseqüència, els requisits essencials del contracte de peça són els següents:
– Que es constitueixi per a assegurar el compliment d’una obligació principal.
– Que la cosa pignorada pertanyi en propietat al pignorante.
– Que el pignorante tingui la lliure disposició dels seus béns o, en defecte d’això, que es trobi legalment facultat a aquest efecte.
– Que es posi en possessió de la cosa pignorada al creditor o a un tercer de comú acord.
– Que consti en document públic la certesa de la seva data. Aquest és un requisit d’eficàcia de la peça enfront de tercers, per la qual cosa del seu compliment dependrà que abast la seva plena consideració com a dret real.
No obstant això, les regles generals anteriorment ressenyades, relatives als requisits de constitució de la peça, han de ser precisades segons la forma en què estiguin representades les accions objecte de pignoració:
I. Representades per títols impresos i lliurats.
• Al portador. No existeixen per a elles peculiaritats sobre el sistema abans assenyalat, per la qual cosa s’apliquen les regles generals que requereixen el desplaçament possessori dels títols i la constància en document públic de la peça perquè aquesta sigui oposable a tercers.
A l’efecte de legitimació del creditor pignoratiu enfront de la societat, aquell haurà d’acreditar a aquesta la constitució de la peça mitjançant el document públic corresponent.
• Nominatives. La Llei de Societats de Capital assenyala que quan l’acció sigui nominativa la prengui pot constituir-se mitjançant endós, acompanyat de la clàusula «valor en garantia» o un altre equivalent.
II. Representades per títols no impresos i lliurats
La pignoració d’accions representades per títols que no estiguin impresos i lliurats és perfectament possible. No obstant això, la LSCno assenyala les especialitats formals de la seva constitució que, en tot cas, deriven de la inexistència de títols, la qual cosa impedeix el desplaçament possessori corresponent.
En general, la doctrina majoritària i la pràctica mercantil procedeix a la constitució de la peça en aquest supòsit mitjançant la formalització de la mateixa en document públic , seguida, com recomanen alguns autors, d’una notificació a la societat de tal constitució, per aplicació analògica d’el que s’estableix en el Dret comú per a la cessió de crèdits.
La necessitat de la notificació està clarament justificada en les accions nominatives, a l’efecte de la inscripció de la peça en el llibre registro d’accions nominatives -requerida per a la legitimació del creditor pignoratiu enfront de la societat- sent, en canvi, més discutible en el cas d’accions al portador.
També és freqüent en la pràctica formalitzar la peça mitjançant l’emissió ad hoc de resguards provisionals representatius de les accions que es pignoren, i que, en el moment de l’atorgament del document públic de peça, es lliuren pel pignorante al creditor pignoratiu, donant així lloc al desplaçament possessori propi de la peça mitjançant el desplaçament d’aquests títols provisionals.
Respecte a la legitimació, una vegada constituïda la peça en la situació d’inexistència de títols definitius, la llei reconeix el dret del creditor pignoratiu d’obtenir de la societat un certificat acreditatiu de la inscripció del seu dret en el llibre registro d’accions nominatives.
III. Anotades en compte
La constitució d’una peça sobre aquest tipus d’accions presenta algunes particularitats sobre el règim establert amb caràcter general.
– Precisa de la prèvia inscripció a favor del pignorante, en el corresponent registre comptable, de la titularitat de les accions que seran pignorades.
– Necessita la inscripció de la peça en el compte representatiu.
B) Regles aplicables
L’examen del règim jurídic aplicable a la peça d’accions ha de tenir en compte una doble vessant: el vessant extern, que examina les relacions entre la societat i els titulars de drets sobre l’acció; i el vessant intern, que examina les relacions entre aquests titulars, és a dir, entre el propietari de l’acció i el creditor pignoratiu.
I. Relacions externes
a) El pignorante de l’acció és qui té la condició de soci i a qui correspon l’exercici de tots els drets propis de tal condició. No obstant això, els estatuts poden establir modificacions a aquest últim punt, atribuint al creditor pignoratiu un o diversos dels drets propis del soci, sense que, a aquest efecte, pugui considerar-se un obstacle l’atribuir al creditor pignoratiu cap dels drets considerats per la llei com a mínims del soci.
La doctrina administrativa no permet que els estatuts es remetin quant a l’exercici dels drets (relacions externes amb la societat) al que determini a cada moment el títol constitutiu de la peça.
En conseqüència, de no existir previsió estatutària específica, l’exercici de la totalitat dels drets del soci correspon al pignorante, entre els quals estaran els drets polítics i els drets econòmics.
Si, per contra, existeix alguna clàusula estatutària relativa als drets del creditor pignoratiu, caldrà estar al contingut de tals clàusules.
Com a casos concrets tenim:
• L’atribució estatutària del dret de vot al creditor pignoratiu és perfectament possible i pot ser un instrument d’eficàcia dels anomenats «sindicats de vot», quan van acompanyats d’una peça de les accions sindicades en garantia del compliment de les obligacions assumides en els acords constitutius de tal sindicat.
• En els supòsits d’augment de capital es produeix normalment una disminució de la garantia en què consisteixi la peça, donada la usual disminució del valor patrimonial que les accions pignorades experimenten per aquesta ampliació.
b) D’altra banda, el creditor pignoratiu està obligat a facilitar al propietari de les accions pignorades l’exercici dels drets de soci que li corresponguin a tenor de l’exposat línies a dalt. Aquesta activitat no té forçosament que implicar la presentació a la societat de tals títols, ja que, pot ser que ni tan sols existeixin, o que la col·laboració requerida consisteixi en un altre tipus d’activitat.
C) Peça d’accions no alliberades
Aquesta situació presenta les especialitats següents:
a) La responsabilitat del desemborsament dels dividends passius enfront de la societat és exclusivament del propietari de les accions pignorades.
b) Davant l’incompliment pel propietari de l’obligació ressenyada, la norma legal ofereix al creditor pignoratiu una doble opció a fi de que tal incompliment no pugui perjudicar la seva garantia prendaria:
– Que el creditor pignoratiu compleixi per si aquesta obligació amb el consegüent dret de repetició contra el propietari. Es defensa per alguna doctrina que en aquest supòsit es produiria una extensió del crèdit garantit per la peça que passaria a garantir igualment dit dret de repetició;
– Que el creditor pignoratiu procedeixi a la realització de la peça.
D) Execució de la peça d’accions no cotitzades
El creditor pignoratiu, quan no se li hagi satisfet oportunament el seu crèdit, pot alienar la peça davant notari mitjançant subhasta pública.
El Codi Civil no fixa els requisits al fet que ha de subjectar-se la subhasta pública davant notari. Tal llacuna ha de resoldre’s per via analògica, aplicant el conjunt normatiu regulador dels processos executius, judicials i extrajudicials.
D’aquestes normes resulta que, per al TS, les subhastes notarials, com en realitat qualsevol procediment d’execució de garanties, deuen cohonestar dos principis jurídics:
a) El de no espoliació del deutor pignoratiu, qui té dret al fet que la valoració de la garantia sigui de caràcter objectiu.
b) El de no erosió del creditor, qui precisa de celeritat en el conjunt de les actuacions, perquè el seu inicial perjudici patrimonial sigui efectivament restablert.
Tots dos principis es plasmen en la necessitat de:
1. Crear un mercat fictici, que és la subhasta, d’on sortirà un valor objectiu, amb base en el preu de taxació inicial.
2. Crear-ho ràpidament, per a protegir al creditor. Però no tan ràpidament que s’incorri en abús, perquè llavors la protecció d’un desequilibra la balança i es converteix en desprotecció per a l’altre.
3. Donar-li suficient publicitat, que ha de ser objectivament suficient i subjectivament sòlida. Per al TS, la publicació en el diari Marca no sembla el mecanisme més adequat perquè, malgrat la seva difusió nacional, està exclusivament dedicat a la informació esportiva.