COVID-19 – Espanya | De l’1 a el 14 de juny
Aquesta quinzena destaquem la formulació de comptes anuals i l’Impost sobre Societats, la represa de terminis, els judicis telemàtics, el retorn gradual als centres de treball, els concursos de creditors i el ‘compliance’ penal.
En una nova edició de la nostra Newsletter Especial COVID-19, analitzem les novetats més rellevants aprovades en les dues últimes setmanes des de tots els àmbits de el Dret empresarial. La progressiva desescalada, la represa d’activitats i l’inici de la tornada gradual als centres de treball han estat qüestions clau en l’última quinzena. S’han concretat els terminis per al compliment de les obligacions de formulació de comptes i les seves conseqüències en l’Impost sobre Societats, i aquesta setmana es reprenen els terminis processals i administratius. En aquest número analitzem, a més, la importància de l’compliance penal en aquests temps, i valorem les possibilitats que ofereix el concurs de creditors.
MERCANTIL
En les dues últimes setmanes s’han aprovat modificacions en algunes de les mesures existents, sense constituir, realment, noves mesures. En aquest sentit, s’ha disposat el següent:
- Formulació de comptes. S’han concretat els terminis per al compliment de les obligacions de formulació de comptes i aprovació de les mateixes.
2. Moratòries. Es condiciona l’aplicació a les moratòries purament convencionals de el règim favorable que es descriu a continuació al fet que els acords marc sectorials subscrits per l’entitat prestadora signant de la moratòria s’hagin comunicat a el Banc d’Espanya per al seu registre i per a la posterior publicació a la seva pàgina web.
3. Represa de terminis. Finalitza la suspensió dels terminis per a l’exercici de drets i accions, que es reprenen el 4 de juny de 2020.
TRIBUTARI
1. Impost sobre Societats. Com a conseqüència de la crisi sanitària i de el confinament social, el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març (modificat pel Reial decret llei 19/2020), va aprovar diverses mesures extraordinàries per permetre a les societats cotitzades i no cotitzades comptar amb més temps per a la formulació i aprovació dels comptes anuals. Aquesta possibilitat pot conduir a que moltes entitats hagin de preparar el seu autoliquidació de l’Impost sobre Societats de 2019 sense comptar amb els comptes anuals convenientment formulats i aprovats. El referit Reial decret llei 19/2020 ha regulat un mecanisme que permet presentar, fins al 30 de novembre de 2020, una nova autoliquidació en el cas que els comptes anuals finalment aprovades difereixin de la informació utilitzada en l’autoliquidació a presentar en període voluntari , sense aplicar recàrrecs, però sí interessos de demora.
2. IBI i IAE. L’Ajuntament de Madrid ha aprovat, el 29 de maig de 2020, les anunciades bonificacions de l’IBI i l’IAE per a determinades activitats que s’han vist seriosament afectades per la crisi sanitària.
3. IVA. Els efectes en l’IVA, l’Impost sobre Societats i l’IRPF de les renegociacions de contractes de lloguers que s’estan produint durant la crisi originada pel COVID-19, tenint en compte la normativa en vigor i les resolucions de la Direcció General de Tributs emeses en anys anteriors. S’acaben de publicar noves resolucions sobre aquesta qüestió en l’àmbit d’IVA: La DGT confirma que només si la renegociació el preu dels arrendaments es pacta abans de la meritació, s’evita l’IVA pel descompte pactat.
LABORAL
Les últimes dues setmanes han vingut marcades per la progressiva desescalada, la represa d’activitats i l’inici de la tornada gradual als centres de treball. Igualment han estat setmanes d’intensa actualitat en matèria laboral. Diferents organismes han emès diversos criteris interpretatius i guies d’actuació davant els dubtes generats per la regulació dels ERTO. S’ha celebrat el primer judici laboral en línia i s’estan posant en marxa sistemes per a la celebració de conciliacions per mitjans telemàtics. Finalment, la possible derogació de la reforma laboral torna a el debat públic i la generalització de l’teletreball crea una intensa discussió sobre la seva regulació.
1. Es publica l’Ordre per a l’aplicació de la fase 3 de el Pla per a la transició cap a una nova normalitat. L’Ordre SND / 458/2020 preveu mesures de flexibilització de les restriccions, mesures de prevenció i higiene i manté, sempre que sigui possible, el foment de la continuïtat de l’teletreball per a aquells treballadors que puguin realitzar la seva activitat laboral a distància. Tanmateix es preveu també que les empreses podran elaborar protocols de reincorporació presencial a l’activitat laboral d’acord amb la normativa laboral i de prevenció de riscos laborals, que hauran d’incloure recomanacions sobre l’ús dels equips de protecció adequats a el nivell de risc, la descripció de les mesures de seguretat a aplicar, la regulació de la volta a la feina amb horari escalonat per al personal, sempre que això sigui possible, així com la conciliació de la vida laboral i familiar.
2. La Direcció General de Treball ha dictat diferents oficis en resposta a les consultes plantejades en relació amb la regulació dels ERTO. En els mateixos recull els seus criteris interpretatius respecte a diferents matèries, com són la composició de la comissió negociadora dels ERTO ETOP (reconeixent la preferència per la representació sindical encara que no compareguin tots els sindicats legitimats) o l’aplicació de el Reial decret llei 18 / 2020, tractant qüestions com la definició dels ERTO per força major total o parcial, la desafectació i represa parcial de l’activitat, la comunicació a l’autoritat laboral de la renúncia total a l’ERTO o la desafectació de el personal i possible afectació posterior de la mateixa si les circumstàncies ho motivaren.
Els criteris, en qualsevol cas, no són vinculants, sinó merament informatius, a l’mancar l’Administració de la competència per a efectuar interpretacions legals, que està atribuïda en exclusiva als òrgans jurisdiccionals.
Així mateix, aquests oficis es remeten a la Tresoreria General de la Seguretat Social en diferents matèries vinculades amb l’exoneració de cotitzacions. Precisament aquest organisme ha publicat el seu butlletí de Notícies Xarxa de 28 de maig de 2020 en el que amplia la informació en matèria de cotització sobre l’esmentat Reial decret llei 18/2020.
3.Es defineixen les pautes comunes d’actuació de les inspeccions sobre els ERTO. La Inspecció de Treball ha emès un document per procurar que les actuacions de la Direcció Especial i de les inspeccions provincials en els ERTO derivats de l’COVID-19 siguin homogènies en tot el territori nacional.
El document aborda de forma independent les casuístiques de diferents sectors (primari, industrial, serveis, construcció, transport i altres casos particulars) tenint en compte, a més, els diferents períodes des de la declaració de l’estat d’alarma (fins al 29 de març, el període comprès entre el 30 de març i el 9 d’abril, així com el posterior a aquesta última data).
4. Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’COVID-19 a 22 de maig de 2020. L’actualització de procediment d’actuació s’adequa el document a la nova estratègia de diagnòstic, vigilància i control en la fase de transició de la pandèmia de COVID-19 i actualitza la definició de treballador especialment sensible, les guies d’actuació per a la gestió de la vulnerabilitat i el risc en l’àmbit sanitari i sociosanitari i en àmbits no sanitaris o sociosanitaris.
5. El Ministeri de Sanitat ha actualitzat les instruccions sobre la realització de proves diagnòstiques per a la detecció de l’COVID-19 en l’àmbit de les empreses. En aquestes instruccions s’indiquen les proves a realitzar quan es detectin casos sospitosos, destacant la intervenció crucial dels serveis de prevenció i la seva col·laboració amb les autoritats sanitàries per a la detecció precoç de casos susceptibles de contagi. Aquestes instruccions exigeixen que tots els centres, serveis i establiments sanitaris de diagnòstic clínic, amb independència de la seva titularitat, notifiquin a l’autoritat sanitària competent de la comunitat autònoma en què estiguin ubicats i / o prestin els seus serveis, els casos de COVID- 19 confirmats dels que hagin tingut coneixement després de la realització de les corresponents proves diagnòstiques, així com qualsevol entitat de naturalesa pública o privada que adquireixi material per a la realització de les proves diagnòstiques per a la detecció de l’COVID-19 ha de posar en coneixement d’aquesta autoritat sanitària.
6. Es publica el Reial decret llei 19/2020, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per a pal·liar els efectes de l’COVID-19. La norma preveu algunes mesures laborals, entre les que es troba el reconeixement com a accident de treball de les prestacions de Seguretat Social que causi el personal que presta serveis en centres sanitaris o sociosanitaris i que, en l’exercici de la seva professió, hagin contret COVID-19, en relació amb la prestació per atur dels artistes en espectacles públics o en matèria d’ocupació i règim de Seguretat Social agrari.
7. Els judicis i les conciliacions telemàtiques ja són una realitat. El 18 de maig de 2020 va celebrar el primer judici telemàtic en la jurisdicció social davant el Jutjat del Social nº 2 de Vigo. Per la seva banda, els diferents organismes de mediació, arbitratge i conciliació s’estan habilitant mitjans que permetin la celebració dels actes de conciliació de forma telemàtica.
8. La derogació de la reforma laboral i la regulació de l’teletreball en el debat públic. Després de l’anunci de la derogació íntegra de la reforma laboral i la posterior rectificació sobre l’abast d’aquesta derogació, restringida a determinats aspectes de la mateixa, es reprèn un debat que ja s’havia plantejat amb anterioritat a la crisi de l’COVID-19 i el desenllaç de moment és incert.
Per la seva banda, la generalització de l’teletreball ha creat una intensa discussió sobre la conveniència de regular en major detall aquesta figura i les possibles obligacions vinculades a la mateixa.
Litigació I ARBITRATGE
1. Alçament de la suspensió dels terminis processals i substantius i represa de les actuacions judicials. A partir d’el 4 de juny de 2020 s’alça la suspensió dels terminis processals i substantius, acordada en virtut de les disposicions addicionals segona i quarta de Reial Decret 463/2020, de 14 de març pel qual es va declarar l’estat d’alarma. Així mateix, a partir d’aquesta data es practicaran també les actuacions judicials assenyalades, sempre que sigui possible, ateses les exigències d’índole sanitària i les organitzatives i / o processals.
2. Vistes telemàtiques en procediments civils. Les vistes s’han desenvolupat a la Comunitat de Madrid mitjançant l’aplicació de videoconferència en línia Zoom amb resultats satisfactoris. Es tracta, de moment, de vistes en què només intervenen professionals, encara que els jutjats no descarten la celebració d’altres actuacions en què també intervinguin parts o testimonis. Es posa així en pràctica la possibilitat prevista en el RDL 16/2020, de 28 d’abril, de mesures processals i organitzatives per fer front a l’COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, de celebrar vistes telemàtiques durant l’estat d’alarma i fins a tres mesos després de la seva finalització.
3. El Consell General de l’Poder Judicial ha publicat una guia per a la celebració d’actuacions judicials telemàtiques. La guia ofereix pautes i recomanacions per conciliar l’aplicació preferent d’aquests mitjans tecnològics a l’procés amb el ple respecte als principis i garanties que estableixen les lleis. Aborda, en quatre apartats, els aspectes relacionats amb la preferència per a ocupació de mitjans telemàtics, la forma de celebració, el lloc i els requisits tècnics mínims que s’han de tenir en compte per a realitzar telemàticament els diferents actes processals. Es pot consultar aquí.
4. La importància del compliance penal en temps de COVID-19. La crisi sanitària que venim patint ha suposat un desafiament importantíssim per a les empreses, que han hagut d’adaptar a contrarellotge a les restriccions sanitàries imposades per controlar la pandèmia, modificant, sinó variant completament, els seus sistemes productius, i la forma i manera de prestar seus serveis.
En aquest context en què s’ha estès el teletreball, o bé, s’ha hagut de modificar les condicions de treball en gairebé totes les plantilles, no s’ha de perdre de vista la importància de disposar d’un adequat sistema de prevenció de delictes, ja que els riscos penals per a les empreses, per molt que aquestes hagin vist reduïda la seva activitat, lluny de desaparèixer, en molts casos s’han incrementat a causa de les noves formes de treballar ia la situació excepcional en què ens trobem.
REESTRUCTURACIONS I INSOLVÈNCIES
A Espanya hi ha actualment diferents instruments de reestructuració: pre-concurs, homologació d’acords de refinançament, acord extrajudicial de pagaments o concurs de creditors. En aquesta edició destaquem alguns atributs d’aquesta última figura, que pot resultar interessant per a algunes empreses en determinades circumstàncies.
1. Que el RD 16/2020 no obligui a demanar el concurs de creditors als deutors en dificultats no vol dir que no puguin fer-ho si els convé. La Llei Concursal estableix el deure dels administradors de sol·licitar el concurs de creditors dins dels dos mesos següents a l’esdeveniment de l’estat d’insolvència, podent incórrer d’una altra manera en responsabilitat personal.
En ocasió de la crisi de l’COVID-19, l’article 11 de l’RD 16/2020 ha vingut a establir una excepció. Aquesta excepció consisteix que el deure de sol·licitar el concurs no serà exigible als administradors fins al 31 de desembre de 2020.
No obstant això, s’estan produint certes malinterpretacions: el fet que el deure de sol·licitar el concurs s’hagi estès fins al final de 2020 no significa que els deutors que ho necessitin no puguin recórrer a el concurs en qualsevol moment anterior a al 31 de desembre de 2020 .
Hi ha raons per les quals, en l’actual crisi, i més enllà de l’estigma associat, el concurs pot protegir i ajudar a les empreses en dificultats. Els jutjats mercantils es troben en funcionament durant l’estat d’alarma i certes actuacions concursals es consideren legalment mereixedores fins i tot de tramitació preferent.
2. El concurs de creditors pot ser una eina útil per als deutors que necessitin ‘hivernar’ les seves empreses durant la crisi COVID-19. El concurs de creditors, així com el pre-concurs, tenen entre les seves finalitats dotar el deutor d’un marc de negociació estable per arribar a un acord de refinançament o un conveni amb els seus creditors.
El període perquè aquesta negociació es pugui dur a terme dependrà de diferents factors i pot tenir una durada significativa. Durant aquest període, la societat gaudirà d’una sèrie d’ ‘escuts protectors’ que, per exemple, la faran immune enfront de execucions o embargaments dels seus creditors (incloent els crèdits públics), o intents d’acabar contractes essencials.
Així, fins que s’arribi a una solució convencional o liquidadora, el concurs pot brindar una oportunitat de protegir i hivernar aquelles empreses que ho necessitin per reestructurar com a conseqüència d’una crisi inèdita com la de l’Covid-19.
3. La declaració de concurs sol implicar una ràpida millora de la posició de tresoreria per al deutor. En termes generals, la declaració de concurs permet al deutor deixar de pagar els seus deutes anteriors sense que els creditors puguin executar o embargar els seus crèdits. El concurs permet al deutor seguir fent els pagaments associats als contractes operatius o de circulant necessaris per mantenir la seva activitat.
Addicionalment, durant el concurs no només no ha de pagar-se el servei del deute, sinó que en certs casos els interessos no arriben ni tan sols a reportar-se. També es poden adoptar mesures de reestructuració operativa (mesures laborals, resolució de contractes onerosos, etc.) i financera (lleves, esperes, etc.).
Tot això permet millorar la posició de tresoreria de l’deutor durant el procediment concursal, i també facilita arribar a un acord amb la majoria rellevant de creditors que a el cap permeti superar la insolvència.