Criteris de la DGT sobre l’IRPF davant de situacions provocades pel COVID-19

La percepció de prestacions per cessament d’activitat d’autònom, o per ERTO, la reinversió en habitatge habitual o en rendes vitalícies, els dies d’exercici de l’activitat econòmica, els acords de reducció o ajornament de pagament de l’lloguer, la residència fiscal o la deducció de determinades despeses, han estat objecte de consulta a la Direcció General de Tributs.

Termini de 2 anys per a l’exempció per reinversió en habitatge habitual

L’art. 38 LIRPF contempla l’exempció del guany patrimonial obtingut en la transmissió de l’habitatge habitual sempre que es reinverteixi l’import obtingut en l’adquisició d’una nova residència habitual en el termini dels 2 anys anteriors o posteriors a la transmissió d’aquella.

A l’quedar suspesos, en virtut dels RRDD-Llei 8 i 15/2020, els terminis de prescripció i caducitat de les accions i drets previstos a la normativa tributària, el termini de 2 anys abans esmentat, va quedar paralitzat des del 14 de març de 2020 fins al 30 de maig de 2020. en aquest sentit s’ha pronunciat la DGT en diverses consultes: DGT V3659-20, de 29 de desembre, DGT V2767-20, de 10 de setembre, DGT V1117-20, de 28 d’abril , DGT V1118-20, de 28 d’abril, DGT V1115-20, de 28 d’abril, DGT V1232-20, de 4 de maig, DGT V2837-20, de 22 de setembre, DGT V3587-20, de 17 de desembre , DGT V3659-20, de 29 de desembre, DGT V0033-21, de 15 de gener, i DGT V0084-21, de 22 de gener.

Termini de 6 mesos per a l’exempció per reinversió en rendes vitalícies

També va quedar suspès el termini de 6 mesos establert legalment per a la reinversió en rendes vitalícies, durant l’estat d’alarma. Així, s’ha d’entendre paralitzat el còmput de l’termini per a la reinversió en rendes vitalícies des del 14 de març de 2020 fins el 30 de maig de al 2020 (DGT V2034-20, de 19 de juny).

Termini per al còmput de l’exercici de l’activitat econòmica

Els dies naturals en què hagués estat declarat l’estat d’alarma no es computen en els trimestres dels pagaments fraccionats a compte de l’IRPF i ingrés a compte de l’IVA el 2020. En concret, en el primer trimestre del 2020, han d’excloure 18 dies de l’total de 91. Per tant, la reducció a aplicar en els pagaments de tots dos impostos serà d’una 18/91 part (DGT V1971-20, de 16 de juny i DGT V1101-20, de 28 d’abril).

Els pagaments fraccionats a compte de l’IRPF a realitzar pels contribuents que determinin el rendiment net pel mètode d’estimació objectiva es calculen en el quart trimestre del 2020 es computen normalment, sense computar com a dies d’exercici d’activitat els dies naturals en què el exercici efectiu de l’activitat econòmica s’hagués suspès com a conseqüència de les mesures adoptades per l’autoritat competent per corregir l’evolució de la situació epidemiològica derivada de l’COVID. Per al càlcul de l’pagament fraccionat trimestral de l’IRPF només es tindran en compte el nombre de dies naturals de l’trimestre en què s’hagi exercitat l’activitat (DGT V0082-21, de 22 de gener).

Acords de reducció o ajornament de pagament de l’lloguer

Com a conseqüència de la difícil situació econòmica dels arrendataris per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 s’ha pogut reduir o diferir el pagament de l’lloguer.

En cas de rebaixa de l’preu de l’lloguer, l’arrendador reflectirà com a rendiment íntegre (ingressos) durant aquests mesos els nous imports acordats per les parts, qualsevol que sigui el seu import. En cas d’ajornament de pagament, l’arrendador d’imputar el rendiment íntegre (ingressos) d’aquests mesos en funció de l’exigibilitat dels nous terminis acordats per les parts. En ambdós casos, seguiran sent deduïbles les despeses necessàries i no és procedent la imputació de rendes immobiliàries a l’seguir arrendat el immoble (DGT V0985-20, de 21 d’abril i DGT V1553-20, de 22 de maig).

Un altre supòsit, seria aquell en què l’arrendador no acorda la modificació o reducció de l’import fixat com a preu de l’lloguer (qualsevol que sigui l’import de la reducció) ni acorda l’ajornament del seu pagament, produint-se el impagament de les rendes de lloguer al seu venciment. En cas d’impagament de lloguer:

1r. El consultante ha d’imputar en l’any 2020, com a rendiment íntegre de l’capital immobiliari, les quantitats corresponents a l’arrendament de local, fins i tot encara que no hagin estat percebudes.

2n. De el rendiment íntegre computat podrà deduir com a despesa els saldos de dubtós cobrament un cop transcorregut el termini de tres mesos abans esmentat, o bé quan el deutor es trobi en situació de concurs.

En el cas que el deute fos cobrada després de deduir com a despesa, ha de computar l’ingrés en l’any en què es produeixi el cobrament.

En el cas d’impagament, com en els dos casos restants (modificació de l’import de l’lloguer i ajornament de la seva exigibilitat), es podran deduir les despeses incorregudes en aquest període, sense que tampoc sigui procedent la imputació de rendes immobiliàries que preveu l’article 85 de la LIRPF, resultant d’aplicació la reducció que estableix l’esmentat article 23.2 de la LIRPF quan es tracti d’arrendament de béns immobles destinats a habitatge (DGT V0081-21, de 22 de gener).

Deducció de subministraments per professional

No són deduïbles les despeses de subministraments de el domicili en el qual s’ha realitzat l’activitat econòmica durant la COVID-19 per no poder acudir a l’despatx professional. En cas d’utilització puntual de l’habitatge habitual per al desenvolupament de l’activitat econòmica, davant la impossibilitat d’acudir a l’despatx després de la declaració de l’estat d’alarma, la DGT ha considerat que no és deduïble el cost dels subministraments utilitzats, al no estar l’habitatge parcialment afecta l’activitat, sent utilitzada per una circumstància ocasional i excepcional (DGT V3461-20, de 30 de novembre).

residència fiscal

El temps que romanen uns turistes a Espanya a causa de l’estat d’alarma, computa als efectes de determinar la permanència durant més de 183 dies dins el territori espanyol. Si haguessin passat a Espanya més de 183 dies a l’any 2020, seran considerats contribuents de l’IRPF (DGT V1983-20, de 17 de juny).

IRPF de vehicle

El vehicle cedit per a ús particular tributarà com a rendiment en espècie durant el període de l’estat d’alarma, tot i que el vehicle estigués immobilitzat. La declaració de l’estat d’alarma no implica la immobilització de el vehicle i resulta indiferent, a efectes de la imputació com a retribució en espècie, que s’hagi o no utilitzat per a fins particulars (DGT V1387-20, de 13 de maig).

segones residències

La declaració de l’estat d’alarma per la crisi sanitària derivada de COVID-19 no té cap efecte en la imputació de rendes immobiliàries dels titulars de segones habitatges, que no estan llogades ni afectes a cap activitat econòmica i que tampoc constitueixen la residència habitual de l’ propietari.

Per això, i tal com conclou la DGT V1474-20 de 19 de maig de 2020: «la imputació de rendes immobiliàries no té en compte la utilització efectiva del segon habitatge sinó la seva disponibilitat a favor del seu titular, sense que la Llei atengui circumstàncies que puguin afectar aquesta utilització, com ara la malaltia, el treball o altres que determinin la impossibilitat d’acudir a ella per la limitació de la mobilitat a conseqüència de l’Estat d’Alarma » , procedeix la imputació de rendes immobiliàries prevista en l’art . 85 de la LIRPF.

Prestacions per ERTO

Els pagaments erronis de l’SEPE a 2020, no es tindran en compte en la declaració de la Renda 2020, si l’Administració ja ha declarat invàlid el pagament. A l’no haver-se declarat encara la percepció dels referits imports, per haver-se efectuat el seu cobrament en l’exercici 2020, pendent de declaració, no és procedent realitzar cap actuació en relació amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, no procedint el seu reflex en la declaració corresponent a l’exercici 2020 un cop declarats invàlids per l’administració pagadora, al no tenir la naturalesa de renda (DGT V0016-21, de 13 de gener).

Cessament d’activitat d’autònom

En diverses Consultes, la DGT determina que la prestació extraordinària té la consideració de rendiment de la feina per tractar-se d’una prestació d’atur en sentit ampli, i no només comprensiu de la situació de cessament d’activitat corresponent als treballadors per compte d’altri (DGT V0098 -21, de 28 de gener, DGT V0101-21, de 28 de gener o DGT V0099-21, de 28 de gener).

A més, a la DGT V0071-21, de 22 de gener, entra a analitzar què passa en els casos en què hi ha hagut exempció de l’pagament de la quota d’autònoms. L’exclusió total o parcial de l’pagament de les quotes de l’RETA derivada d’una inexistència d’obligació o exempció, determina la seva falta d’incidència en l’Impost al no correspondre a cap dels supòsits d’obtenció de renda establerts en l’art. 6 LIRPF, no tenint per tant la naturalesa de rendiment íntegre ni correlativament la de despesa deduïble per a la determinació dels rendiments.

Exclusió de el règim d’estimació objectiva

En un supòsit en el qual l’interessat va quedar exclòs de l’mètode d’estimació objectiva el 2019, per haver sobrepassat en 2018 la magnitud per volum de rendiments íntegres i el 2020, a causa de l’COVID-19, el volum de rendiments íntegres no ha superat la magnitud excloent de l’mètode. D’acord amb l’art. 34 RIRPF, el contribuent afectat quedarà exclòs de l’mètode d’estimació objectiva durant, al menys, els tres anys següents. En el cas, la causa d’exclusió es va produir el 2018, de manera que en els tres anys següents (2019, 2020 i 2021), l’interessat haurà de determinar el rendiment net de l’activitat pel mètode d’estimació directa, amb independència que en aquests períodes impositius es complissin les magnituds que delimiten l’àmbit d’aplicació de l’mètode. Per tant, en 2021,l’interessat haurà de determinar el rendiment net de la seva activitat pel mètode d’estimació directa (DGT V0028-21, de 15 de gener).

A la DGT V0128-21, de 29 de gener, s’explica que la mesura excepcional relativa a la reducció dels períodes impositius afectats per la renúncia a mètode d’estimació objectiva en IRPF de 2020 i 2021, establerta en l’art. 10 RDL 35/2020, està prevista únicament per als supòsits de renúncia a l’mètode d’estimació objectiva per als períodes impositius 2020 i 2021 i no afecta les causes d’exclusió a l’mètode d’estimació objectiva.

Subvencions percebudes per suspensió d’activitat o caiguda d’ingressos

Les comunitats autònomes han atorgat subvencions per a autònoms amb dificultats, que inclouen entre d’altres contingències, la suspensió de l’activitat o la caiguda d’ingressos com a conseqüència de l’epidèmia de COVID-19. Si la subvenció s’aplica a compensar despeses de l’exercici o la pèrdua d’ingressos, tindrà el tractament de subvenció corrent, és a dir, d’ingrés en l’exercici. Si estigués destinada a afavorir inversions en immobilitzat o despeses de projecció plurianual, es tractarà com a subvenció de capital i s’ha d’imputar en la mesura que s’amortitzin les inversions o es produeixin les despeses realitzades amb càrrec a aquesta. Quan els béns no siguen susceptibles d’amortització,la subvenció s’imputarà íntegrament en l’exercici en què es produeixi l’alienació o la baixa en l’inventari de l’actiu finançat amb la subvenció (DGT V0105-21, de 28 de gener).

Tipus de retenció

Sobre el tipus de retenció aplicable en cas de pròrroga de contractes temporals com a conseqüència de COVID-19, s’ha manifestat la DGT V3049-20, de 8 d’octubre. En el marc de la impartició de tallers duals d’ocupació en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Galícia, l’Ajuntament interessat com a entitat promotora va contractar amb data 2 de desembre de 2019 a personal docent i directiu per un període de nou mesos per a la impartició de un taller. En el supòsit s’ha aplicat el tipus mínim de el 2 per cent respecte a les retribucions de l’contracte inicial amb el personal docent i directiu de nou mesos de durada, plantejant-ara l’operativitat d’aquest tipus mínim en la pròrroga de l’contracte pel temps de la suspensió de la impartició del taller. A l’respecte,procedeix indicar que aquesta circumstància (la pròrroga) és una de les que obliguen a regularitzar el tipus de retenció. Pel que fa a el tipus resultant de la regularització, seguirà sent operatiu el tipus de el 2 per cent com a tipus mínim ja que la pròrroga és també de durada inferior a l’any.