Delicte de defraudació a la Seguretat Social i elusió del pagament de quotes.

El TS declara que el fet de no abonar les quotes a la Seguretat Social no suposa, sense més, una defraudació i, per tant, un delicte. És necessari que es realitzin, a més, maniobres d’ocultació que puguin perjudicar la labor inspectora.

L’AP Segòvia condemna a 4 anys de presó i a una multa de 400.000 euros a un empresari com a autor criminalment responsable d’un delicte de defraudació a la Seguretat Social, en la seva modalitat agreujada, per eludir més de 300.000 euros en concepte de quotes de la Seguretat Social i conceptes de recaptació conjunta.

Considera l’Audiència que existeix en l’empresari ànim defraudatori sobre la base dels següents indicis:Considera l’Audiència que existeix en l’empresari ànim defraudatori sobre la base dels següents indicis:

a) Canvis de denominació social de l’empresa mitjançant la creació de 4 societats successives, l’objectiu de les quals era l’ocultació a la Seguretat Social perquè amb els seus nous noms socials s’obrien en la Seguretat Social CCC diferents, podent passar desapercebut el fet de què es tracta del mateix empresari.

b) L’operació fictícia de transmissió de les seves participacions socials a una treballadora convertint-la en sòcia i administradora única mentre l’empresari era donat d’alta com a treballador encara que exercia les funcions de direcció i mantenia el control efectiu de l’empresa. La recuperació de les participacions socials pel preu d’1 € constitueix un indici rellevant de la simulació de la primera transmissió.

c) No donar d’alta als seus treballadors fins que l’incompliment d’aquest deure era detectat per la Inspecció de Treball.

d) Mancada de presentació dels comptes socials en el registre mercantil.

e) Impagaments sistemàtics, malgrat el seu coneixement del deute i falta d’intenció de regularitzar la seva situació que s’aprecia en l’absència de propostes formals de regularització o ajornament del pagament de les quotes.

Enfront de la sentència de l’AP de Segòvia, l’empresari presenta recurs de cassació al·legant, entre altres motius, que no ha quedat acreditat el seu ànim defraudatori i que si no va pagar va ser perquè mancava de liquiditat. Argumenta també que la seva pretensió en canviar de societats no era ocultar res sinó aconseguir que els seus proveïdors continuessin servint-li i poder reflotar el negoci.

La Sala desestima l’al·legació, doncs, encara que és cert que el fet de no abonar les quotes a la Seguretat Social no suposa sense més una defraudació si no es realitza maniobra d’ocultació que pugui perjudicar la labor inspectora i que és necessari un ànim defraudatori l’existència del qual ha apreciat la sala d’instància a partir d’indicis. En aquest sentit, el TS recorda que la realitat del fet i la participació de l’acusat pot establir-se a través d’indicis sempre que concorrin una sèrie de requisits (pluralitat d’indicis; que estiguin acreditats per prova de caràcter directe; que siguin perifèrics respecte a la dada fàctica a provar; que estiguin interrelacionats; racionalitat de la inferència i expressió de com es va arribar a la inferència en la instància). Sent això així en la sentència recorreguda, el TS ratifica les conclusions aconseguides pel tribunal d’instància ja que es va basar en prova suficient, vàlidament obtinguda i practicada.