Delicte de frau de prestacions a la Seguretat Social
El TS declara que l’estructura de l’delicte objecte de condemna és la pròpia d’un delicte d’estafa, ja que ha de concórrer una estratègia enganyosa dirigida a induir a error a l’Administració de la Seguretat Social, donant d’aquesta manera lloc a un acte de desplaçament patrimonial.
Delicte de frau de prestacions a la Seguretat Social
La Sala destaca que el article 307 ter 1 CP (EDL 1995/16398) sanciona en la modalitat bàsica a qui obtingui, per si o per a un altre, el gaudi de prestacions de el Sistema de la Seguretat Social, la prolongació indeguda de la mateixa, o faciliti a altres la seva obtenció, per mitjà de l’error provocat mitjançant la simulació o tergiversació de fets, o l’ocultació conscient de fets dels que tenia el deure d’informar, causant amb això un perjudici a l’Administració Pública.
La seva estructura és la pròpia d’un delicte d’estafa, una estratègia enganyosa dirigida a induir a error a l’Administració de la Seguretat Social, donant d’aquesta manera lloc a un acte de desplaçament patrimonial.
En l’àmbit del subjectiu és exigible el dol, entès com a coneixement i voluntat d’obtenir prestacions socials indegudes per a si o per a altres, que ocasionen un perjudici econòmic a l’administració pública. Aquest dol s’ha de antecedent o concomitant, sense que requereixi un especial ànim de perjudicar els interessos públics.
El tipus pot realitzar-se per acció o per omissió depenent de les modalitats típiques. La simulació o tergiversació de fets que serveixin de pressupost a l’obtenció fraudulenta de prestacions es corresponen amb tipus d’acció, mentre que «l’ocultació conscient de fets dels que tenia el deure d’informar» ens projecta cap a un engany per omissió, una construcció que no és nova.
Ell engany constitueix l’afirmació dels fets falsos com veritables, o bé l’ocultació de fets reals ». I s’ha apreciat l’existència d’engany típic quan s’ometen els comportaments legals exigits per evitar el resultat produït; o quan els qui tenen posició de garants per haver generat un risc seriós per al patrimoni dels creditors, no els van comunicar el risc imminent d’incompliment i de el consegüent perjudici patrimonial que hagués pogut impedir el resultat o quan s’omet el facilitar informació obligada.
L’ article 307 ter CP (EDL 1995/16398) incorpora un delicte de resultat la consumació es difereix a el moment en què es produeix la percepció de la prestació indeguda com a determinant de l’dany efectiu a el patrimoni de la Seguretat Social. Afecta a prestacions noves o la indeguda prolongació de les que es venien percebent. El precepte estableix una singular regla d’autoria, que atribueix aquesta condició a qui faciliti a altres l’obtenció de les prestacions indegudes, el que pot comportar especials problemes de subsumpció en supòsits en els quals qui realitzi aquesta aportació fos el funcionari o autoritat encarregada de la gestió de l’patrimoni públic, el que en aquesta ocasió no ens afecta.
Els fets declarats provats encaixen del tot en aquesta tipicitat, quant recreen el desenvolupament pels acusats d’una estratègia teixida per aconseguir, mitjançant engany a el Servei d’Ocupació Públic Estatal ia la Tresoreria General de la Seguretat Social, el cobrament indegut de prestacions d’atur , per qui no tenia les preceptives cotitzacions. Per a això els tres acusats van aparentar una relació laboral inexistent, que va servir de coartada per donar d’alta a la Seguretat Social com a empleat, mantenint a l’treballador en aquesta fictícia situació laboral durant el temps suficient per poder accedir a l’subsidi per desocupació, sense abonar les corresponents cotitzacions. D’aquesta manera el delicte va quedar consumat en tant que aquell va arribar a percebre prestacions per un import total de 4.872,42 euros.