Desheretament de legitimaris: criteris
L’AP Barcelona assenyala que el desheretament requereix se li atribueixi a l’desheretat 1 acció o omissió que la llei tipifiqui com bastant per privar-lo de la legítima i que hi hagi concorregut abans que s’atorgui el testament. Però a més, aquesta exigència implica l’existència d’el desheretat a el temps en què es formalitzi un testament la voluntat de la seva exclusió, el que no ocorre en aquest cas respecte dels néts, que són els hereus de l’desheretat i també tenen drets.
Es planteja en el plet la procedència o no d’apreciar la causa de desheretament de l’article 451-17-2, lletra e) de l’Codi Civil de Catalunya i si de la prova practicada es desprèn que concorre aquesta causa.
Considera l’Audiència quela desheretament requereix se li atribueixi a l’desheretat 1 acció o omissió que la Llei tipifiqui com bastant per privar de la llegítima, i que hi hagi concorregut abans que s’atorgui el testament. Però en realitat, aquesta exigència implica, a més de la identificació de l’legitimari afectat i l’expressió de la “causa desheredationis”, l’existència d’el desheretat a el temps en què es formalitzi un testament la voluntat de la seva exclusió.
La causa de desheretament consisteix a “l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable a l’legitimari”. Es basa aquesta causa en la realitat social en què molts fills no tenen relació amb els seus pares durant molt de temps i en la correlativa voluntat, observada en la pràctica real a l’atorgar testaments, de pares que desitjaven privar de la seva legítima als fills perquè no hi havia hagut relació amb ells i preferien donar els béns a altres familiars.
Requisits doctrinals
Segons la doctrina desheretar per aquesta causa han de concórrer els requisits següents:
1. Falta de relació familiar entre causant i legitimari
Perquè hi hagi aquesta absència de relació és necessari que no hi hagi contacte entre el testador i el desheretat, que s’hagin deixat de veure, discorrent les seves vides per camins diferents. Sí que pot haver-hi hagut una relació no familiar, mercantil o professional. La llei no exigeix un temps mínim d’absència de contacte, però ha de ser significatiu atenent a les circumstàncies.
2. Que sigui continuada i manifesta
Ha de ser successiva en el temps, no bastant una simple interrupció temporal per raons professionals, educatives o d’índole anàloga. Així mateix, aquesta falta de relació ha de ser manifesta, la qual cosa exigeix que es tracti d’una absència evident i, per tant, que sigui coneguda per terceres persones pròximes a l’ambient familiar de les parts.
3. Que es degui a una causa imputable exclusivament a l’legitimari
Aquesta imputabilitat de l’legitimari pot ser degut a múltiples motius. És gairebé segur que tant una persona com una altra poden al·legar múltiples motius, més o menys justificats, però en definitiva amb el pas el temps el que queda és el fet de la manca de relació i és aquesta manca de relació la provoca l’existència de la possible causa de desheretament.
En el present cas, s’ha acreditat plenament que l’absència de relació familiar ha estat constant i continuada en el temps, i hi ha una profunda desavinença entre l’actora i la seva mare des de juny de 2014, quan expressament la filla es va negar a tenir cura de la mare el mes que li corresponia, conducta que a partir de llavors va mantenir l’actora, qui ni tan sols va anar a visitar la seva mare durant les èpoques en què aquesta va estar ingressada a diversos hospitals.
No obstant això, no es considera provat que el desheretament sigui justa respecte dels néts, que substituirien per dret de representació a la seva mare. La circumstància que els néts veiessin només a l’àvia per Nadal no justifica que l’absència de relació fora imputable respecte d’ells, de manera que succeeixen per dret de representació per estirps la seva mare, justament desheretada, i, per tant, a l’ ocupar la seva posició tindran dret a la part de legítima que els correspongui, que serà l’import equivalent que hagués correspost a la seva mare.