Desvetllar dades de la seva empresa li pot sortir molt car
La difusió d’informació sensible per part dels treballadors està castigada amb fins a quatre anys de presó
Llistats de clients o proveïdors, xifres de negoci, descripcions de productes, preus de fabricació o càlculs de rendibilitat. La informació confidencial que maneja una empresa en el seu dia a dia és extensa i protegir-la pot ser clau per a la viabilitat del negoci i el seu posicionament enfront de la competència. Per això, el Codi Penal, en el seu article 279 castiga amb fins a quatre anys de presó i multa de 12 a 24 mesos la difusió, revelació o cessió d’un secret d’empresa duta a terme per qui tingui legalment o contractualment obligació de guardar reserva, com pot ser el cas dels treballadors.
L’objectiu de la normativa que protegeix el secret d’empresa és salvaguardar l’interès econòmic que tanca per al negoci ja que, de ser descobert, podria augmentar la capacitat de competir dels rivals o disminuir la pròpia capacitat de la companyia. Però, què es considera secret d’empresa ?, quins són els límits? El Tribunal Suprem ha establert que, per classificar com a tal una informació aquesta ha de ser confidencial, exclusiva, tenir algun valor econòmic i, per descomptat, ser lícita -ja que l’activitat ha de ser legal perquè pugui ser protegida-. A més, engloba com secrets d’empresa “els de naturalesa tècnic industrial (objecte de l’empresa); els d’ordre comercial (com clientela o màrqueting) i els organitzatius (com les qüestions laborals, de funcionament i plans d’empresa) “. I afegeix que cal incloure en aquest concepte xifres, llistats, partides comptables, organigrames, plànols o memoràndums interns, entre d’altres.
Un cas típic i recurrent en els tribunals és el de les llistes de clients. El Tribunal Suprem ha estat contundent i ha aclarit que aquests llistats, que permeten el bon desenvolupament de les seves activitats comercials, han de considerar secrets d’empresa. Considera que “són un element important per conservar i consolidar un mercat davant d’altres competidors que, sobrepassant el lícit, poguessin valer-se d’aquestes llistes per oferir els seus serveis a futurs clients”. I afegeix que “les empreses tenen uns coneixements derivats d’aquestes llistes que guarden gelosament en els seus ordinadors i que volen mantenir al marge del coneixement de la competència”
El mateix passa amb les llistes de proveïdors i un altre tipus d’informació sensible. En un cas que va analitzar l’Audiència Provincial de Còrdova en 2014 es va condemnar a un any i sis mesos de presó a un empleat d’una empresa d’enginyeria civil que utilitzava informació considerada secret d’empresa per a realitzar una activitat de competència deslleial, oferint projectes, estudis i altres serveis a clients a un preu inferior. Per a això, s’havia apoderat no només de llistats de clients, sinó també d’altres arxius amb informació reservada sobre les obres i serveis que anava a pressupostar, contingut i condicions de l’oferta i la resta de dades rellevants per a l’activitat comercial. El perjudici causat es va valorar en 8.900 euros, considerant que el treballador havia incomplert els seus deures de la bona fe i lleialtat contractual que deriven de la seva relació laboral.
Algunes excepcions
També es plantegen casos davant la justícia en els quals les empreses consideren que els han robat informació confidencial quan, en realitat, no ha estat així. L’Audiència Provincial de Barcelona va absoldre el passat mes de juliol del delicte de revelació de secrets a diversos ex comercials d’una empresa que havien copiat les llistes de tarifes, una informació que apareixia també publicada al web de la companyia. L’Audiència va determinar que no podia considerar-se secreta la informació econòmica i empresarial de lliure accés a Internet, en ser les dades públics i notoris.