Deute originària i venda del bé objecte de garantia hipotecària

El TS aclareix el concepte de «deute originari» a l’efecte de determinar quina part del preu obtingut per la realització dels béns o drets afectes a un crèdit amb privilegi especial s’ha de destinar a pagar al creditor privilegiat.

En els supòsits de realització dels béns o drets afectes a crèdits amb privilegi especial, disposa l’art. 155 Llei concursal, que el creditor privilegiat farà seu el muntant resultant de la realització en la quantitat que no excedeixi de la «deute originària», i la resta, si n’hi ha, correspondrà a la massa activa del concurs.

La Sala aclareix en aquesta sentència què s’entén per «deute originària», sent la quantitat comunicada i finalment reconeguda en la llista de creditors definitiva, que inclou els interessos remuneratoris i moratoris reportats amb anterioritat a la declaració de concurs, i també els interessos remuneratoris meritats amb posterioritat a la declaració de concurs, però no els moratoris, ja que entén que un cop declarat el concurs de creditors no es meriten interessos de demora.

L’art. 155 Llei Concursal va ser introduït per la Llei 9/2015, i és aplicable des 2015.05.27, així com als procediments concursals que es trobaven en tramitació a aquesta data.

STS Sala 1a d’11 abril de 2019. EDJ 2019/555164