Deure d’informació en cas de “swap”

El TS assenyala que el deure d’informació que pesa sobre l’entitat financera incideix directament en la concurrència del requisit de excusabilidad de l’error, ja que si el client estava necessitat d’aquesta informació i l’entitat financera estava obligada a subministrar-de manera comprensible i adequada, llavors el coneixement equivocat sobre els concrets riscos associats al producte financer complex contractat en què consisteix l’error li és excusable al client.

Demanda interposada per particular, davant del banc, de nul·litat contractual de contracte d’intercanvi de tipus quotes swap per error en el consentiment i subsidiàriament acció de nul·litat per incompliment del deure d’informació contra l’entitat bancària.

La sentència de primera instància va desestimar l’excepció de caducitat i estimar la demanda, i la de segona instància va estimar el recurs d’apel·lació del banc i va declarar caducada l’acció, en aplicació de la doctrina recollida en STS ple 12-1-15.

La Sala declara respecte de les obligacions d’informació de les entitats financeres en els contractes de permuta financera posteriors a la incorporació al Dret espanyol de la normativa MiFID, en el cas concret, que l’entitat recorreguda va prestar al client un servei d’assessorament financer que li obligava a l’estricte compliment dels deures d’informació. La seva omissió no comporta necessàriament l’existència de l’error vici, però pot incidir en l’apreciació del mateix, en tant que la informació -que necessàriament ha d’incloure orientacions i advertències sobre els riscos associats als instruments financers- és imprescindible perquè el client minorista pugui prestar vàlidament el seu consentiment, amb el benentès que el que vicia el consentiment per error és la manca del coneixement del producte i dels seus riscos associats, però no, per si sol, l’incompliment del deure d’informació.

Així mateix, el deure d’informació que pesa sobre l’entitat financera incideix directament en la concurrència del requisit de excusabilidad de l’error, ja que si el client estava necessitat d’aquesta informació i l’entitat financera estava obligada a subministrar-de manera comprensible i adequada, llavors el coneixement equivocat sobre els concrets riscos associats al producte financer complex contractat en què consisteix l’error li és excusable al client.