Difusió de foto de el detingut publicada xarxa social: Intromissió il·legítima en el dret a la pròpia imatge

El TS confirma que hi ha intromissió il·legítima en el dret a la pròpia imatge per la publicació de la fotografia d’una persona detinguda i en presó preventiva, obtinguda d’una xarxa social sense el seu consentiment.

Un diari digital va publicar un reportatge sobre la detenció i ingrés a la presó d’una persona acusada de mantenir relacions sexuals amb menors d’edat, il·lustrada amb una fotografia seva obtinguda de la xarxa social Facebook, en què tenia un compte a la qual es tenia lliure accés -al tractar-se d’un perfil públic-.

El investigat per aquest greu delicte va interposar davant del JPI demanda contra el periodista redactor i l’editora del diari, que va ser estimada, declarant que es va produir intromissió il·legítima en el dret fonamental a la pròpia imatge per la difusió pública d’aquesta foto sense el seu consentiment, establint una indemnització al seu favor, i ordenant la retirada de la foto i publicació de la part dispositiva de la sentència amb la mateixa rellevància i visibilitat.

L’apel·lació dels codemandats davant l’AP va ser desestimada, que ha subratllat que el demandant investigat no era un personatge públic, sense ser en conseqüència l’excepció de l’art 8.2 a) LO 1/1982, i que la imatge discutida va ser captada originàriament en un àmbit privat. Els codemandats van recórrer en cassació davant del TS.

Un cop enquadrat el conflicte entre dos drets fonamentals (el dret a la pròpia imatge, enfront de la llibertat d’informació), el TS recorda que l’exigència de tutelar el dret d’informació no pot significar que es deixin buits de contingut els drets fonamentals – concretament els reconeguts en l’art. 18.1 Constitució, dels que resultin afectats per l’exercici d’aquell. I aquests drets només s’han de sacrificar-se en la mesura que sigui necessari per assegurar la informació lliure en una societat democràtica.

Encara que una persona detinguda sota l’acusació d’un delicte tan greu com és el d’abusos sexuals a menors adquireix una rellevància pública sobrevinguda -com al·legaven els codemandats en el seu recurs davant el TS-, al menys momentània, aquesta circumstància no justifica qualsevol difusió de la seva imatge pública. I ja que la indicada rellevància s’ha produït amb relació a aquests fets, la funció que la llibertat d’informació exerceix en una societat democràtica justifica que:

• s’informi sobre tal fet (la detenció i ingrés a la presó de la persona acusada de la comissió de tals fets), i
• que en aquesta informació s’inclogui informació gràfica relacionada amb aquests fets, com poden ser: les imatges de la detenció de l’acusat, la seva entrada al jutjat, o la seva entrada a la presó.

Però no justifica que es pugui utilitzar qualsevol imatge de l’afectat, i en concret, imatges de l’acusat que no tinguin qualsevol connexió amb els fets noticiables i la difusió no hagi consentit expressament. I el fet que pugui accedir lliurement a la fotografia de l’perfil d’aquest compte no constitueix el «consentiment exprés» que exigeix ​​la LO 1/1982.

Tampoc concorre l’excepció prevista en l’art. 8.2 c) LO 1/1982 per a la informació gràfica sobre successos quan la imatge d’una persona determinada aparegui com a merament accessòria (com podrien considerar pe la reproducció de la imatge de l’acusat de la comissió d’un delicte en l’acte de l’opinió, entrant en l’edifici de tribunal, en el curs de la reconstrucció judicial dels fets, etc.), acomodada als cànons de la crònica de successos i, per tant, d’acord amb els usos socials, no passa el mateix amb la imatge obtinguda d’una compte d’una xarxa social i difosa sense consentiment, sense relació amb els fets la rellevància pública justifica l’emissió de la informació.