Directiva (UE) 2018/822 Intercanvi Informació DAC6
En el Butlletí Oficial de l’Estat de 30 de desembre de 2020 s’ha publicat la llei que transposa a l’ordenament espanyol la Directiva (UE) 2018/822 de el Consell, de 25 de maig de 2018, que modifica la Directiva 2011/16 / UE per pel que fa a l’intercanvi automàtic i obligatori d’informació en l’àmbit de la fiscalitat en relació amb els mecanismes transfronterers subjectes a comunicació d’informació (coneguda com DAC 6). De moment, però, no es coneixen les dates en què caldrà començar a realitzar les pertinents comunicacions.
La transposició de la DAC6 es realitza mitjançant la Llei 10/2020, de 29 de desembre , que incorpora dues noves disposicions addicionals en la Llei general tributària (LGT): (i) la disposició addicional vintena tercera (DA 23), que es refereix a l ‘ “obligació d’informació sobre mecanismes transfronterers de planificació fiscal” i (ii) la disposició addicional vint quarta (DA 24), que fa referència a les “obligacions entre particulars derivades de l’obligació d’informació dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal” .
A continuació es resumeixen els principals aspectes regulats per les referides disposicions addicionals:
1. Obligació d’informar a l’Administració tributària
La DA 23 estableix que els “intermediaris”, segons es defineixen per la Directiva, o els obligats tributaris interessats (quan concorri, per exemple, l’eximent per deure de secret professional de l’intermediari o quan no hi hagi intermediari) han de subministrar la següent informació a l’Administració tributària:
a. Mecanismes transfronterers en què intervinguen o participin quan concorrin alguna de les senyals distintives definides en l’Annex IV de la Directiva.
b. Informació d’actualització dels mecanismes transfronterers comercialitzables.
c. Informació de la utilització a Espanya dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal a què es refereixen les lletres a) ib) anteriors.
La llei precisa a aquests efectes que no tenen la consideració de mecanisme transfronterer de planificació fiscal objecte de declaració aquells acords, negocis jurídics, esquemes o operacions transfrontereres basades en ” règims fiscals comunicats i expressament autoritzats per una decisió de la Comissió Europea”.
Per la seva banda, la DA 24 regula les obligacions de comunicació entre els intervinents i partícips en els mecanismes transfronterers de planificació fiscal objecte de declaració, establint que:
a. Els intermediaris eximits pel deure de secret professional de la presentació de la declaració, han de comunicar fefaentment aquesta exempció als altres intermediaris i obligats tributaris interessats.
b. Els qui tinguen la condició legal d’obligats i haguessin declarat el mecanisme davant l’Administració tributària, han de comunicar fefaentment aquesta presentació a la resta d’intermediaris o obligats tributaris interessats, els quals quedaran eximits de l’obligació de declaració.
2. Secret professional
La DA 23 disposa expressament que estaran dispensats de l’obligació d’informació en atenció a l’deure de secret professional qui tinguessin la consideració d’intermediaris, amb independència de l’activitat desenvolupada, que hagin assessorat pel que fa a el disseny, comercialització, organització, posada a disposició per seva execució o gestió de l’execució d’un mecanisme transfronterer, amb l’únic objecte d’avaluar l’adequació d’aquest mecanisme a la normativa aplicable i sense procurar ni facilitar-ne la implantació.
La llei reconeix a aquests efectes que l’intermediari podrà quedar alliberat de el secret professional mitjançant autorització comunicada de forma fefaent per l’obligat tributari interessat.
D’altra banda, s’estableix que el compliment pels intermediaris de l’obligació d’informació, en els termes legalment exigibles, no constitueix violació de les restriccions sobre divulgació d’informació imposades per via contractual o normativa, no implicant per als subjectes obligats cap tipus de responsabilitat respecte de l’obligat tributari interessat titular d’aquesta informació.
3. Règim sancionador
La DAC6 va deixar en mans dels Estats membres la regulació de el règim sancionador amb l’única premissa que aquest fos ” eficaç, proporcional i dissuasori “. En el cas d’Espanya, la Llei 10/2020 regula aquest aspecte en l’apartat 4 de la DA 23ª ia l’apartat 3 de la DA 24ª de la LGT, establint un règim d’infraccions i sancions específic que resultarà incompatible amb les infraccions establertes amb caràcter general en els articles 198 i 199 de la LGT.
a) Infraccions relatives a l’obligació de declaració
Es tipifiquen com a infraccions tributàries greus (i) la falta de presentació en termini i (ii) la presentació incorrecta de les declaracions informatives.
En tots dos casos la sanció consistirà en una multa pecuniària fixa de 2.000 euros per cada dada o conjunt de dades referit a una mateixa declaració o que hagin estat aportats de forma incompleta, inexacta o falsa, amb un límit mínim de 4.000 euros i un límit màxim equivalent a l’import dels honoraris de l’intermediari o de la valor de l’efecte fiscal derivat de l’mecanisme, segons sigui el subjecte infractor l’intermediari o l’obligat tributari interessat, respectivament.
Per a aquells mecanismes transfronterers que no tinguin valor sent l’infractor l’obligat tributari interessat, es preveu que la sanció sigui equivalent a l’import dels honoraris rebuts o rebre per l’intermediari.
Per a tots els casos anteriors es preveu una reducció de l’50% en l’import de la sanció quan la declaració sigui presentada fora de termini sense requeriment previ de l’Administració tributària.
Finalment, també constitueix infracció tributària greu la presentació de les declaracions per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics, quan hi hagi obligació de fer-ho per aquests mitjans. Per aquesta infracció s’estableix una multa fixa de 250 euros per dada o conjunt de dades referides a la mateixa declaració amb un mínim de 750 euros i un màxim de 1.500 euros.
b) Infraccions relatives a les obligacions de comunicació entre particulars
Es tipifica com a infracció lleu l’incompliment (o compliment incorrecte) de l’obligació de l’intermediari eximit pel deure de secret professional de comunicar tal exempció als altres intermediaris i obligats tributaris. La sanció consistirà en una multa pecuniària de 600 euros.
No obstant això, quan aquesta infracció concorri amb la manca de declaració de l’corresponent mecanisme transfronterer per part de la resta d’intermediaris implicats o de l’contribuent interessat, la infracció es qualificarà com a greu i la sanció serà la que hauria correspost per la falta de presentació de la declaració , és a dir, amb una multa pecuniària fixa de 2.000 euros, amb els límits mínim i màxim anteriorment referits.
D’altra banda, es tipifica com a infracció lleu amb sanció de 600 euros l’incompliment de l’obligació, per part de l’intermediari o de l’obligat tributari interessat que hagi presentat la declaració d’informació, de comunicar aquesta circumstància a la resta d’intermediaris que intervenen i obligats tributaris interessats .
4. Entrada en vigor
L’entrada en vigor d’aquesta llei es produirà el 31 de desembre de 2020. En qualsevol cas, la transposició completa de la DAC 6 queda pendent de l’aprovació d’una norma reglamentària que desenvolupi la llei. En aquesta norma reglamentària s’ha de regular, entre d’altres extrems, quins són els terminis de declaració i, fonamentalment, quina serà la data a partir de la qual s’haurà de començar a comunicar els mecanismes transfronterers.
En aquest sentit:
a. En la llei es regula de manera imprecisa un règim transitori per a les obligacions d’informació dels mecanismes transfronterers sotmesos a declaració la primera fase d’execució s’hagi realitzat entre el 25 de juny de 2018 i el 30 de juny de 2020, establint-se únicament que ” hauran de ser objecte de declaració en els terminis establerts reglamentàriament “.
b. En la llei s’estableix també que aquesta ” s’aplicarà als mecanismes transfronterers subjectes a comunicació l’obligació hagi sorgit a partir d’l’1 de juliol de 2020″ però sense concreció de terminis.
En atenció a la manca de concreció amb què la llei regula els terminis de declaració, caldrà esperar a l’aprovació de l’reglament i dels models oficials de declaració per conèixer la resta de detalls -relevantes i necessaris- per al compliment efectiu d’aquesta nova obligació d’informació en l’àmbit tributari.