El descans de l’entrepà com a temps efectiu de treball

El TS considera que el temps de treball fixat per a l’entrepà no computa com a temps de treball efectiu, ja que no constitueix condició més beneficiosa el fet que en anys anteriors computés com a tal, per no constar la voluntat inequívoca de l’empresa, amb la qual que pot modificar el calendari laboral anual unilateralment per adaptar-se a les noves hores anuals de treball, sense necessitat d’acudir a l’procediment de modificació substancial de condicions de treball.

La diferència de postures entre empreses i sindicat a l’hora de fixar el calendari anual rau en la consideració o no com a treball efectiu dels 15 minuts per a l’entrepà en jornada contínua superior a 6 hores. Mentre l’empresa no considera aquests 15 minuts com a temps de treball efectiu, la representació dels treballadors considera que 7,5 minuts són de treball efectiu, mentre que altres 7,5 minuts són a càrrec de l’treballador tal com es venia reconeixent en els anys anteriors.

La sentència recorreguda, revocant parcialment la d’instància, desestima la pretensió que 7,5 minuts dels 15 minuts diaris de descans per a l’entrepà siguin considerats com a treball efectiu, ja que la simple tolerància per part de l’empresa que en els calendaris anteriors , des del començament de la seva activitat fa 5 anys, s’hagi seguit la recomanació prevista en el conveni col·lectiu que 7,5 minuts dels 15 de descans per a l’entrepà siguin considerats de treball efectiu, no pot considerar condició més beneficiosa, ja que aquesta naturalesa només es predica de la qual es produeix per la voluntat empresarial de concedir el benefici per sobre de les exigències legals o convencionals reguladores de la matèria.

No obstant això, a l’implicar aquesta mesura l’augment de dies de treball anuals, el TSJ considera que va haver de tramitar com a modificació substancial de condicions de treball, el que és recorregut en cassació per a l’empresa.

L’empresa presenta recurs de cassació per a la unificació de doctrina, rebutjant que s’hagi d’acudir a aquest procediment ja que el fet que en els anys anteriors es considerés 7,5 minuts de el temps d’entrepà com a temps de treball efectiu, no ha creat condició substancial de treball alguna.

El TS, partint de el fet que la representació sindical ha consentit el pronunciament de l’TSJ rebutja l’existència de condició més beneficiosa, considera que l’empresa pot decidir unilateralment, que aquest descans deixi de considerar com a temps de treball, el que irremissiblement comporta que la empresa hagi adaptar la distribució de la jornada anual per a arribar a les hores de treball efectiu anual.

Per això, no s’ha de considerar modificació substancial de condicions de treball la simple adaptació de la jornada anual elevant els dies de treball.