El Govern prepara nous i majors incentius per endarrerir voluntàriament la jubilació

El ministre Escrivà avança que el dèficit de la Seguretat Social s’elevarà a el 2% de l’PIB, per la pandèmia, per tornar a l’entorn de l’1,3% a partir de 2021.

El dèficit de la Seguretat Social es dispararà aquest any a el 2% de l’PIB, clarament per sobre dels 25.000 milions d’euros a causa de l ‘ «impacte transitori» de la crisi de la pandèmia de Covid-19 en els comptes de el sistema, segons ha calculat el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en la compareixença a la comissió parlamentària de el Pacte de Toledo.

Aquest augment de el dèficit -enfront de l’1,3% registrat el 2019- obeeix pel costat dels ingressos a la minoració dels ingressos per de les exoneracions de cotitzacions empresarials en els ERTO ia la caiguda de l’ocupació, així com a una major despesa per les prestacions de cessament d’activitat d’autònoms o a l’excés de despesa en incapacitat temporal per les baixes per Covid-19. Així com a la davallada de l’PIB. Encara que tot això és sense comptar amb la transferència de 14.500 milions d’euros que l’Estat transferirà aquest any a la Seguretat Social per pagar les despeses en què s’incorri per la crisi sanitària.

Si bé, Escrivà ha incidit en la transitorietat d’aquest major dèficit, a l’calcular que en 2023, si no s’apliqués cap tipus de reforma, el 2021 els números vermells de sistema retornarien a l’1,3% de l’PIB (uns 20.000 milions). Encara que, dit això, va precisar que aquesta quantitat «dependrà de l’volum de transferències addicionals de l’Estat perquè algunes polítiques de despesa tindran continuïtat l’any que ve, però amb tendència a la desaparició, però dependrà de l’comportament de la pandèmia».

El titular de Seguretat Social, va comparèixer al Pacte de Toledo, davant l’acceleració dels treballs d’aquesta comissió per tancar les seves recomanacions per a la pròxima reforma de pensions. Però, abans que es produeixin aquestes recomanacions, Escrivà ja ha avançat que el seu Departament treballa en diverses propostes, tant per eradicar l’actual dèficit estructural de sistema com per a, en el mitjà i llarg termini, augmentar els ingressos i contenir les despeses en relació amb l’impacte de l’envelliment de la població i la jubilació massiva dels nascuts en el baby boom.

Pel que fa a les propostes de reforma de les pensions per al mitjà i llarg termini, Escrivà ha avançat quatre línies d’actuació en què ja treballa la Seguretat Social: la transició progressiva cap a un sistema de trams en què els treballadors autònoms cotitzin per les seves ingressos reals; el manteniment de el poder adquisitiu dels pensionistes, lligant la revalorització de les pensions a l’IPC; escurçar la bretxa entre l’edat efectiva de jubilació (ara fixada en 64,6 anys) i l’edat legal (actualment fixada en 65 i 8 mesos i que s’elevarà progressivament fins als 67 anys en 2027); i canviar el disseny dels incentius de la previsió social complementària.

Dins d’aquestes quatre qüestions s’ha referit especialment a la intenció de Govern d’incentivar el retard de el moment de la jubilació, bé mitjançant el redisseny de les bonificacions que rep qui decideix allargar la seva vida laboral o amb una estructura diferent de la compatibilitat entre el cobrament d’un salari i una pensió.

«Estem parlant de dos incentius -ha dit -per una banda demorar la jubilació, el que suposarà generar un sistema d’incentius que indueixi a treballar més i reformar fórmules que permetin compatibilitzar pensió i treball. Mentre que, la segona línia que Escrivà va dir que cal abordar consisteix a «corregir elements distorsionants en la regulació de les jubilacions anticipades».

En la seva opinió «Espanya és un país que bonifica molt poc la demora de la jubilació», pel que ha indicat que el seu departament està realitzant un estudi de com és el mercat de treball de les perones que estan a punt de jubilar-se, avaluant els incentius que existeixen i analitzant per què no són utilitzats, «per dissenyar un sistema millor construït».

Respecte a la futura cotització segons els ingressos reals dels autònoms, Escrivà no va voler donar més detalls perquè té previst negociar el nou sistema de quotes amb aquest col·lectiu a partir de la setmana que ve. Encara que sí va avançar que «un bon nombre d’autònoms que ara cotitzen per la base mínima, cotitzaran encara menys» i, a el mateix temps, altres tants treballadors per compte propi hauran de cotitzar més del que ho fan actualment.

Eliminar el dèficit

Dit tot això, per eliminar el dèficit estructural de sistema, que des de fa diversos anys oscil·la entre els 18.000 i 20.000 milions anuals, Escrivà ha assegurat que el Govern té clar -tal com van aconsellar les recomanacions de l’Pacte de Toledo ja pactades per la legislatura anterior- que la Seguretat Social ha de traspassar a l’Estat «despeses indiscutiblement impropis» que ara costeja el sistema de pensions amb les cotitzacions d’empresaris i treballadors per valor de 23.000 milions d’euros (equivalent a l’1,6% de l’PIB).

En concret, el titular de Seguretat Social s’ha referit a 11.360 milions de polítiques d’ocupació no contributives que s’estan finançant amb cotitzacions; 2.000 milions de reduccions de quotes (tarifes planes per a autònoms o altres bonificacions per als règims espciales Agrari i d’Empleades de la Llar); 3.000 milions de prestacions per naixement i cura de fills; 1.000 milions més de l’complement de maternitat; 800 milions per cobrir llacunes de cotització; o els 4.000 milions de despeses administratives de gestió de sistema.

D’aquesta manera, quan s’exclouen aquestes despeses impropis es troba amb que la Seguretat Social «està en situació de facto d’equilibri pressupostari”, ha insistit Escrivà, que ha afegit que «aquesta mala comptabilitat té efectes devastadors sobre la percepció de l’sostenibilitat de sistema i és la major font d’incertesa »entre treballadors i pensionistes. 

No obstant, el ministre, tot i que ha dit que aquest traspàs de despeses a l’Estat haurà de tenir un reflex pressupostari no ha concretat quin serà el ritme de l’traspàs, més enllà de «donar un senyal» ja en els pressupostos generals de l’Estat de 2021 i , per descomptat, culminar l’eliminació d’aquest desequilibri al llarg de la legislatura. Arribats a aquest punt, va demanar «ajuda» als diputats de l’Pacte de Toledo perquè arribin a un acord en el qual es recomani aquest traspàs de despeses a l’Estat i així, poder ia donar-li reflex pressupostari «com més aviat».

En definitiva, el pla d’Escrivà per sanejar la Seguretat Social i afermar la seva viabilitat financera futura és que en 2023, les despeses impròpies (23.000 milions) estiguin ja transferits a Hisenda i la pandèmia estigui superada. Així, amb els comptes en equilibri afrontarà les jubilacions de l’ baby boom amb una palanca principal: fomentar el retard voluntari de la seva jubilació.