El preavís de cinc dies per a canviar la jornada laboral als treballadors és innegociable

La sentència anul·la un article de el Conveni de Renfe que els va reduir a 48 hores.

El període de cinc dies de què disposa l’empresa per avisar a determinats empleats de la inclusió de canvis en la seva jornada laboral per causes justificades no pot ser reduït mitjançant negociació en el conveni col·lectiu amb la representació dels treballadors.

Així ho determina el Tribunal Suprem, en sentència de 11 de desembre de 2019, en la qual anul·la un article de el conveni de Renfe, pel que aquest període de preavís s’havia reduït a tan sols les 48 hores prèvies de la modificació de la jornada laboral dels conductors dels trens.

Per contra, la sentència sí que admet una reducció del percentatge de les hores que l’empresa pot disposar per posar en marxa jornades irregulars en situacions de necessitat.

L’empresa pot distribuir de manera irregular fins al 10% de la jornada anual sense necessitat de negociar.

La reforma laboral de l’any 2011 va establir que l’empresa pot distribuir de manera irregular fins al 10% de la jornada anual sense necessitat que hi hagi acord amb la representació dels treballadors. L’article 34.2 de l’Estatut dels Treballadors (ET) regula aquesta reducció de la jornada anual.

El ponent, el magistrat Blasco Pellicer, raona que l’article 34.2 de l’ET reconeix, en termes amplis, la possibilitat que l’autonomia col·lectiva estableixi un sistema de distribució irregular de el temps de treball, sempre que aquesta regulació respecte la jornada anual aplicable, els descansos mínims setmanal i diari i es preavisi al treballador amb cinc dies d’antelació del dia i hora de la prestació laboral resultant de la distribució irregular.

Explica també en la sentència que la previsió legal constitueix “una disposició de dret necessari relatiu quant contempla que el treballador ha de conèixer amb un preavís mínim de cinc dies el dia i l’hora de la prestació resultant. I tal exigència no s’aplica, únicament , a la distribució irregular que l’article 34.2 de l’ET ha previst que pugui utilitzar l’empresari, quan no hi ha previsió convencional o pacte d’empresa en la matèria “.

Per tant, conclou Blasco Pellicer que la necessitat de l’preavís de cinc dies que ha de realitzar l’empresa, així com el respecte als períodes mínims de descans diari i setmanal dels treballadors, s’imposa a tota distribució irregular de la jornada amb independència de quina sigui la seva normativa reguladora.