El Sistema Arbitral de Consum
El Sistema Arbitral de Consum és l’instrument que les administracions públiques posen a disposició dels ciutadans per resoldre extrajudicialment els conflictes que puguin sorgir en les relacions de consum. A través d’aquest sistema, les parts encomanen voluntàriament a un òrgan arbitral imparcial i independent la resolució de la controvèrsia o conflicte que entre elles hi hagi nascut. La decisió o laude arbitral és vinculant i executiva per a ambdues parts.
El Sistema Arbitral de Consum consta de tres tipus d’òrgans:
• Dos encarregats de la gestió de l’arbitratge:
– les juntes arbitrals de consum; i
– la Comissió de les juntes arbitrals de consum.
• El Consell General del Sistema Arbitral de Consum, al qual correspon la representació i participació en matèria d’arbitratge de consum.
• Els òrgans arbitrals pròpiament dits, que, en cada cas concret, coneixen del conflicte i emeten el laude.
I. Juntes arbitrals de consum
Les juntes arbitrals de consum són els òrgans administratius de gestió de l’arbitratge institucional de consum i presten serveis de caràcter tècnic, administratiu i de secretaria, tant a les parts com als àrbitres.
Junta Arbitral Nacional i juntes arbitrals territorials.
Hi ha una Junta Arbitral Nacional, adscrita a l’Institut Nacional del Consum, i juntes arbitrals territorials constituïdes mitjançant conveni de col·laboració entre les administracions públiques i l’Institut Nacional del Consum, en el qual es pot preveure la constitució de delegacions de la Junta Arbitral territorial, ja siguin territorials o sectorials.
El president i el secretari de la junta arbitral de consum són designats per l’Administració de la qual depengui la junta, se el seu nomenament en el diari oficial que correspongui a l’àmbit territorial de la junta arbitral de consum. Tots dos càrrecs han de recaure en personal al servei de les administracions públiques.
Les resolucions dels presidents de les juntes arbitrals de consum posen fi a la via administrativa. No obstant això, la resolució del president sobre l’admissió o inadmissió de la sol·licitud d’arbitratge pot ser recorreguda davant la Comissió de les Juntes Arbitrals de Consum en el termini de 15 dies des de la notificació de l’acord que s’impugna.
El secretari de la junta arbitral de consum garanteix el funcionament administratiu de la junta, i és responsable de les notificacions dels actes de la junta, que s’efectuen d’acord amb el que disposa l’art. 58 LRJPAC.
Quan es creuen delegacions territorials o sectorials de la junta arbitral de consum, es poden designar presidents i secretaris de la delegació territorial o sectorial.
Tot això s’entén, però, sense perjudici de la capacitat del president de la junta arbitral de consum per designar òrgans arbitrals que coneguin dels conflictes en els àmbits territorials en què no hi hagi Junta Arbitral territorial o delegacions de la junta arbitral de consum .
II. Comissió de les juntes arbitrals de consum
La Comissió de les Juntes Arbitrals de Consum és un òrgan col·legiat, adscrit funcionalment a l’Institut Nacional del Consum a través de la Junta Arbitral Nacional, amb competència per a l’establiment de criteris homogenis en el Sistema Arbitral de Consum i la resolució dels recursos enfront de les resolucions dels presidents de les juntes arbitrals de consum.
III. Consell General del Sistema Arbitral de Consum
El Consell General del Sistema Arbitral de Consum és l’òrgan col·legiat, adscrit funcionalment a l’Institut Nacional del Consum, de representació i participació en matèria d’arbitratge de consum.
La durada del mandat dels consellers no nats és de quatre anys, cessant en el càrrec per renúncia, revocació de la designació, incapacitat permanent apreciada pel ple del Consell General del Sistema Arbitral de Consum, prèvia audiència de l’interessat, o per finalització del mandat.
La secretaria s’exerceix pel titular de la Subdirecció General de Normativa i Arbitratge del Consum de l’Institut Nacional del Consum.
IV. Òrgans arbitrals
Un cop decidida l’admissibilitat de la sol·licitud d’arbitratge per la junta arbitral de consum, la resolució del conflicte correspon a un òrgan arbitral, integrat per un o diversos àrbitres degudament acreditats.
Òrgans arbitrals unipersonals
Coneix dels assumptes un àrbitre únic en els següents supòsits:
a) Per acord de les parts.
b) Per acord del president de la junta arbitral de consum, sempre que la quantia de la controvèrsia sigui inferior a 300 euros i que la manca de complexitat de l’assumpte així ho aconselli.
No obstant això, les parts poden oposar-se a la designació d’un àrbitre únic, en aquest cas es procedirà a designar un col·legi arbitral.
L’àrbitre únic es designa entre els àrbitres acreditats proposats per l’Administració pública, llevat que les parts, de comú acord, sol·licitin per raons d’especialitat que aquesta designació recaigui en un altre àrbitre acreditat.
Òrgans arbitrals col·legiats
En tots els altres supòsits, és a dir, quan no hi hagi acord de les parts, quan acordin expressament que intervingui un àrbitre col·legiat, quan no es donin els requisits perquè la junta arbitral de consum designi un àrbitre únic, o quan les parts que s’oposin a aquesta designació, coneix dels assumptes un òrgan arbitral col·legiat.
El col·legi arbitral s’integra per tres àrbitres acreditats elegits cadascun d’ells entre els proposats per l’Administració, les associacions de consumidors i usuaris i les organitzacions empresarials o professionals. Els tres àrbitres actuen de forma col·legiada, assumint la presidència l’àrbitre proposat per l’Administració.
Les parts de comú acord poden sol·licitar la designació d’un president de l’òrgan arbitral col·legiat diferent de l’àrbitre proposat per l’Administració pública, quan l’especialitat de la reclamació així ho requereixi o en el cas que la reclamació es dirigeixi contra una entitat pública vinculada a l’Administració a la qual estigui adscrita la junta arbitral de consum.
Sobre els actes d’ordenació, tramitació i impuls del procediment reservats als òrgans arbitrals resol el president del col·legi arbitral en el cas dels òrgans col·legiats.
En cas que l’òrgan arbitral estigui compost per tres àrbitres, el laude arbitral, o qualsevol acord o resolució diferents de la mera ordenació i impuls de les actuacions arbitrals, s’adopta per majoria. Si no hi ha acord de la majoria decideix el president.
Secretari arbitral
L’òrgan arbitral (unipersonal o col·legiat) està assistit per un secretari, que és el secretari de la junta arbitral de consum o el designat pel president de la junta arbitral de consum, entre el personal que presti serveis en ella, amb caràcter permanent o per un procediment o procediments concrets.
Són funcions del secretari arbitral:
a) Vetllar pel compliment de totes les decisions que adoptin els òrgans arbitrals en l’exercici de la seva funció.
b) Deixar constància de la realització d’actes procedimentals per l’òrgan arbitral o davant d’aquest i de la producció de fets amb transcendència procedimental mitjançant les oportunes diligències. Quan s’utilitzin mitjans tècnics de gravació o reproducció, el secretari arbitral garanteix l’autenticitat i integritat del que s’ha gravat o reproduït.
c) Assegurar el funcionament del registre de recepció de documents que s’incorporin a les actuacions arbitrals, i expedir, si s’escau, els certificats que en aquesta matèria siguin sol·licitades per les parts.
d) Expedir certificacions de les actuacions arbitrals no reservades a les parts, amb expressió del seu destinatari i la finalitat per a la qual se sol·liciten.
e) Documentar i formar els expedients del procediment arbitral, deixant constància de les resolucions que es dictin.
f) Facilitar a les parts interessades i a quants manifestin i justifiquin un interès legítim i directe, la informació que sol·licitin sobre l’estat de les actuacions arbitrals no declarades reservades.
g) Ordenar i impulsar el procediment, excepte en les actuacions reservades als àrbitres. Ara bé, en el cas dels òrgans col·legiats, correspon al president del col·legi arbitral resoldre sobre els actes d’ordenació, tramitació i impuls del procediment reservats als òrgans arbitrals.
h) Aixecar acta de les audiències.
i) Realitzar les notificacions de les actuacions arbitrals.
Proposta d’àrbitres
Els candidats a actuar com a àrbitres de consum han de ser proposats al president de la junta arbitral de consum per:
– l’Administració, entre el personal al seu servei;
– les associacions de consumidors i usuaris inscrites en el registre estatal d’associacions de consumidors i usuaris o que reuneixin els requisits exigits per la normativa autonòmica que els sigui aplicable;
– les organitzacions empresarials o professionals legalment constituïdes; i, si escau,
– les cambres de comerç.
Designació dels àrbitres en el procediment arbitral
La designació dels àrbitres que hagin de conèixer sobre els respectius procediments arbitrals correspon al president de la junta arbitral de consum.
La designació d’àrbitres es realitza per torn, entre els quals figuren en la llista d’àrbitres acreditats davant la junta arbitral de consum, ja sigui la llista general o la d’àrbitres especialitzats, en aquells supòsits en què, d’acord amb els criteris del Consell General del Sistema Arbitral de Consum, hagin de conèixer els assumptes òrgans arbitrals especialitzats.
En el mateix acte el president designa, igualment per torn, àrbitres suplents, sense que tal nomenament impliqui que corri el seu torn per a ulteriors designacions com a àrbitres titulars.
Abstenció i recusació dels àrbitres
Els àrbitres han d’actuar en l’exercici de la seva funció amb la deguda independència, imparcialitat i confidencialitat. No poden actuar com a àrbitres els que hagin intervingut com a mediadors en el mateix assumpte o en qualsevol altre que tingués relació estreta amb aquell.
Les parts poden recusar els àrbitres en el termini de deu dies des de la data en què els sigui notificada la seva designació per decidir el conflicte o des del coneixement de qualsevol circumstància que doni lloc a dubtes justificats sobre la seva imparcialitat o independència.
Plantejada la recusació, l’àrbitre recusat ha de decidir si renuncia al seu càrrec en un termini de 48 hores. Si examinades les raons al·legades, l’àrbitre recusat decideix no renunciar al seu càrrec, en el termini de 48 hores, el president de la junta arbitral de consum de resoldre sobre la recusació, prèvia audiència de l’àrbitre i, si escau, de la resta dels àrbitres del col·legi arbitral.
La resolució acceptant o rebutjant la recusació, que ha de ser motivada, es notifica a l’àrbitre, a la resta dels membres del col·legi arbitral i a les parts.
Si l’àrbitre recusat tingués la condició de president de la junta arbitral de consum, acceptarà la recusació plantejada.
Acceptada la recusació, es procedeix a la crida de l’àrbitre suplent i a la designació d’un nou àrbitre suplent, en la mateixa forma en què va ser designat el substituït. El nou àrbitre decideix si continua el procediment iniciat, donant-se per assabentat de les actuacions practicades o si pertoca repetir actuacions ja practicades.
Si el nou àrbitre o àrbitres decideixen que es repeteixin actuacions, s’acordarà una pròrroga pel temps necessari per practicar-les, que no pot ser superior a dos mesos.
Si no prospera la recusació plantejada, la part que la va instar pot fer valer la recusació en impugnar el laude.
El procediment queda en suspens mentre no s’hagi decidit sobre la recusació, ampliant-se el termini per dictar el laude que preveu l’art. 49 RD 231/2008 pel temps que hagi durat la suspensió i, si escau, pel temps que s’hagi acordat de pròrroga.
Retirada de l’acreditació als àrbitres
El president de la junta arbitral de consum davant la qual estigui acreditat l’àrbitre, li retirarà l’acreditació en els següents supòsits:
a) Quan deixi de reunir els requisits exigits per a ella, d’acord amb l’art.17 RD 231/2008.
b) Quan incompleixi o faci desistiment de funcions, previ informe preceptiu de la Comissió de les Juntes Arbitrals de Consum.
En el procediment de retirada de l’acreditació, que pot iniciar-se d’ofici o per denúncia de part interessada, han de ser escoltats en tot cas l’àrbitre i, si escau, l’entitat que el va proposar.
La competència per retirar l’acreditació com a àrbitre al president de la junta arbitral de consum correspon a l’Administració que el va designar.