El Suprem impedeix a Hisenda registrar domicilis o empreses “per veure què es troba”

L’alt tribunal nega a el fisc la possibilitat d’entrar en seus empresarials o habitatges particulars sota l’argument que el propietari tributa per sota de la mitjana de el sector

El Suprem impedeix a Hisenda registrar domicilis o empreses “per veure què es troba” | Economia | cinc Dies

El Tribunal Suprem acaba de concloure que els inspectors d’Hisenda no poden entrar a registrar un domicili particular o una empresa “per veure què es troba” sota l’únic argument que el propietari tributa per sota de les xifres mitjanes del seu sector.

Així ho acaba de dictaminar la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu anul·lant per defectes de motivació un acte judicial que va autoritzar a l’Agència Tributària a entrar al domicili d’una empresa que declarava impostos inferiors a la resta dels seus competidors.

L’assumpte, anticipat per aquest diari, suposa un important revés per a la estratègia inspectora de l’fisc, que ve mesurant els ingressos declarats pels contribuents per tal d’elevar la inspecció sobre aquells negocis que ofereixen xifres inusitadament baixes per al seu entorn comercial. D’una banda, advertint directament de les anomalies detectades per comminar a revisar les seves declaracions d’impostos i, d’una altra, utilitzant aquestes dades com a justificació per sol·licitar als jutges registres domiciliaris a la recerca de proves de frau fiscal.

La sentència, ponència de el magistrat Francisco José Navarro Sanchís, estableix els requisits que han de reunir tant la sol·licitud d’entrada i registre al domicili oa la seu social d’una empresa, formulada per l’Agència Tributària, com l’acte judicial que autoritzi la mateixa . “No hi ha, segons la sentència, l’autorització d’entrada amb fins prospectius, estadístics o indefinits, per veure què es troba , per la troballa de dades que s’ignoren, sense identificar amb precisió què concreta informació es pretén obtenir, de manera que no procedeixen les entrades per esbrinar què és el que té el comprovat “.

El Suprem impedeix a Hisenda registrar domicilis o empreses “per veure què es troba” | Economia | cinc Dies

el cas

La decisió de l’Suprem és en favor d’un negoci d’hostaleria cordovès, Taverna La Montillana SL, en el qual l’Agència Tributària va detectar que la seva rendibilitat mitjana era de 1,95 euros per cada euro destinat a compres, davant els 3,03 euros de mitjana que aconsegueixen els negocis de el ram a escala nacional

“Per tant, el marge comercial declarat és bastant inferior a l’declarat per les empreses de el sector, el que indueix a pensar que l’obligat tributari pot haver estat ocultant vendes efectivament realitzades”, ha conclòs Hisenda.

Al seu torn, el cobrament en efectiu declarat resultar ser 25 vegades menor a el de la mitjana, el que va fer sospitar a l’fisc que 24 de cada 25 euros rebuts en metàl·lic anaven a parar, sense declarar, a la butxaca dels administradors de l’negoci.

Com a resultat, va sol·licitar una ordre de registre de la seu empresarial a la recerca d’una comptabilitat en B, que el jutge va autoritzar i els propietaris de l’negoci van recórrer, aconseguint ara la raó.

la sentència

“El pressentiment o pressentiment de l’Administració que, per tributar un contribuent per sota de la mitjana de l’sector li fa incórrer a aquest en una mena de presumpció iuris et de iure de frau fiscal, és una dada que per si mateix no és suficient, ni per establir una relació causal o esquema que desemboqui en aquest frau -ni tan sols en la presumpció de deures incomplerts, que hauran de ser aclarits a través del procediment corresponent, amb ulterior control judicial-, ni menys encara per a ancorar en tal circumstància la necessitat de entrada al domicili per a la confrontació de dades que donin suport o desmenteixin la sospita albergada per l’Administració “, recull la sentència.

El tribunal afegeix que quan la sospita es basa en una ciència “tan evanescent i laxa, d’origen tan arcà, amb base estadística o comparativa no contrastada ni, que se sàpiga, publicada, han de quedar fermament establerts, al menys, com a punt de partida , quins són els criteris que porten a l’administració a aferrar-se a aquesta rotunda conclusió, si es té en compte que la desviació de la mitjana pot arribar a diferents nivells d’intensitat i no suposar, per tal dada aïllada, presumpció de frau algun “.

“No es pot accedir a el domicili definit a l’article 18.2 de la Constitució espanyola amb un propòsit merament prospectiu o indeterminat, per si de cas, ja que la naturalesa fonamental de el dret que la Constitució empara i permet excepcionalment sacrificar o excloure, ho ha de ser en presència d’un bé constitucionalment protegit -i el deure de contribuir de l’article 31.1 de la Constitució és un d’ells, expressat en termes generals “, conclou.

La decisió accepta, això sí, que “de la confrontació de la situació hipotètica, sospitada o derivada d’una informació merament fragmentària, nascuda de la projecció de dades genèriques que consten en documents o quadres estadístics i la fiabilitat, a falta de més sòlids elements de convicció , hem de posar per força en dubte, no és base suficient per servir de títol habilitant a l’Administració -per demanar-i a el jutge -per atorgar-l’entrada al domicili “.