El TJUE resol que no existeix obligació de pagar interessos compensatoris si el subjecte passiu va cometre errors en la comptabilitat

En aquest assumpte, es calcula l’IVA deduïble de les despeses generals de l’Ajuntament, incloent-hi actes que realitza com a autoritat pública i activitats econòmiques que poden estar exemptes. S’utilitza una clau establerta per l’Ajuntament a través de la seva comptabilitat per a repartir aquestes despeses entre activitats no econòmiques.

El mateix Ajuntament va obtenir la devolució de l’import d’IVA en qüestió a causa de l’aplicació amb efectes retroactius.

La clau de repartiment utilitzada inicialment per l’Ajuntament es va establir sota l’exclusiva responsabilitat d’aquest últim i l’import d’IVA deduïble calculat conformement a aquesta clau de repartiment no constitueix un import recaptat contravenint el Dret de la Unió, en conseqüència es va realitzar un examen de la seva comptabilitat, la qual cosa va posar de manifest diferents errors en la qualificació d’uns certs serveis prestats per ell i en la comptabilització d’algunes partides deutores o creditores i que van implicar un nou càlcul del:

• IVA degut i
• de l’IVA suportat deduïble, per la qual cosa no procedeix l’obligació d’abonar interessos compensatoris calculats sobre l’import retornat i des del dia del pagament de l’IVA.

El Tribunal considera que la Directiva sobre l’IVA no estableix una obligació d’abonar interessos per l’excedent de l’IVA que ha de retornar-se ni precisa el moment a partir del qual es reporten tals interessos, el principi de neutralitat del sistema tributari de l’IVA exigeix que les pèrdues econòmiques generades a causa de la devolució d’un excedent de l’IVA siguin compensades mitjançant el pagament d’interessos de demora.

No obstant això, l’obligació d’abonar tals interessos solament existirà quan la devolució de l’excedent d’IVA no es produeixi en un termini raonable.

Per tant, el Dret de la Unió ha d’interpretar-se en el sentit que no obliga a abonar interessos a un subjecte passiu a comptar des del pagament d’un import d’IVA que posteriorment és retornat per l’Administració tributària, quan aquesta devolució és resultat, en part, de la constatació que el subjecte passiu, a causa d’errors comesos en la seva comptabilitat, no va exercir plenament el seu dret a la deducció de l’IVA suportat i pagat en els períodes impositius en qüestió i, en part, d’una modificació amb efectes retroactius de les normes de càlcul de l’IVA deduïble corresponent a les despeses generals del referit subjecte passiu si aquestes normes s’estableixen sota la sencera responsabilitat d’aquest últim.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Carles Monfort Codina o al seu e-mail cmc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.