El Tribunal Suprem flexibilitza els mitjans de prova per a aplicar el mínim per discapacitat

El grau de discapacitat resulta acreditat mitjançant l’aportació del corresponent certificat o resolució expedits per l’Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO) o l’òrgan competent de les Comunitats Autònomes (CCAA), de manera que qui disposi del mateix no necessita una altra justificació addicional, per a acreditar aquest grau també es pot utilitzar qualsevol altre mitjà de prova admès en dret, al no establir la normativa de l’Impost que tals certificats o resolucions siguin proves exclusives i excloents.

Interpretació flexible o aperturista de la norma

Segons el parer de l’Alt Tribunal, la Llei de l’impost no restringeix els mitjans de prova de la discapacitat i el seu grau, al certificat o la resolució de l’IMSERSO o de l’òrgan autonòmic competent. Per a l’acreditació d’aquests extrems, la norma es remet a les condicions que reglamentàriament s’estableixin, facilitant la prova als pensionistes de la Seguretat Social i a les persones incapacitades judicialment, als qui es considera acreditat un grau determinat de discapacitat per aquest només fet.

En relació al Reglament de l’impost, encara que al principi pogués semblar que es limita la prova del grau de discapacitat, en la mesura en què assenyala que haurà d’acreditar-se mitjançant certificat o resolució expedit per l’IMSERSO o l’òrgan competent de les CCAA, aquesta norma no assenyala explícitament que tals resolucions o certificats siguin proves exclusives i excloents, havent d’interpretar-se el referit article com que, lluny de restringir la prova de la discapacitat, introdueix un criteri d’objectivitat, als exclusius efectes fiscals, per a l’acreditació del seu grau, sobre la base dels citats certificats o resolucions, presentant aquesta via com la més segura i eficient per a demostrar la discapacitat i la seva graduació, de manera que qui disposi d’un certificat o resolució al seu favor, estarà alliberat de qualsevol altra demostració addicional, però no limita la prova a aquesta única, perquè excloure aquesta prova a través d’altres mitjans conculcaria la llibertat que, quant a l’elecció de mitjans de prova, normes que operen com a marc interpretatiu del Reglament.

A més, l’aplicació del mínim per discapacitat respon a l’adequació de l’Impost a les circumstàncies personals i familiars del contribuent, afectant la capacitat econòmica, per la qual cosa liquidar l’Impost obviant la realitat del grau de discapacitat, l’existència de la qual en el cas examinat en la sentència ha quedat acreditada després de l’oportuna valoració de la prova, comporta obviar també que el tribut ha d’exigir-se d’acord amb unes circumstàncies personals, íntimament relacionades amb la capacitat econòmica i que justifiquen, conseqüentment, l’aplicació del benefici fiscal.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Carles Monfort Codina o al seu e-mail cmc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.