El Tribunal Suprem reclama una classificació administrativa més clara per als Vehicles de Mobilitat Personal
La Sala confirma una sentència de l’Audiència Provincial de Múrcia, que va absoldre una dona d’un delicte de conducció sense permís o llicència en entendre que el vehicle que conduïa -de dues rodes, proveït d’accelerador i selló, però no de pedals-, no tenia la consideració legal de ciclomotor .
El Ple de la Sala Penal ha reclamat una classificació administrativa més clara dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP), atesa la seva incidència en la seguretat viària, en una sentència en què confirma l’absolució d’una dona acusada d’un delicte de conducció sense permís (de l’article 384.2 del Codi Penal), i on la qüestió clau era si el vehicle que conduïa era un VMP o un ciclomotor.
La Sala subratlla que “la nova realitat social que mostra la multitud d’aparells de les característiques dels VMP, hauria de portar a una classificació administrativa més clara, atesa la diversitat d’aparells amb capacitat de circulació, o bé l’exigència ràpida d’una certificació administrativa , que n’acrediti la configuració tècnica, necessària per a la circulació, en els termes que, certament, ja es van legislant en aquesta matèria. El mateix respecte a la necessitat, o no, de precisar algun tipus de llicència, coneixements o capacitat d’habilitat tècnica per circular amb aquests nous vehicles, i els altres aspectes que es considerin d’interès, atesa la incidència en la seguretat viària tots ens ha de preocupar”.
Considera que no és possible, ara com ara, incriminar la conducció dels VMP a les infraccions penals del Capítol IV del Títol XVII del Codi Penal (delictes contra seguretat viària), llevat que es faci un ús fraudulent d’aquestes categories per camuflar, després una aparent classificació com VMP, “el que és autènticament, si més no, un ciclomotor (fins i tot una motocicleta), intentant burlar així la reglamentació referida a l’exigència de llicència, que donaria lloc al delicte objecte d’aquest recurs, i altres normes , com l’obligatorietat del casc o de l’assegurança, d’àmbit administratiu, incidint –i això és el pitjor– a la seguretat viària, en posar en perill real la seguretat personal dels altres usuaris de la via”.
La Sala confirma una sentència de l’Audiència Provincial de Múrcia, que va absoldre una dona d’un delicte de conducció sense permís o llicència en entendre que el vehicle que conduïa per un carrer d’Àguiles –de dues rodes, proveït d’accelerador i selló, però pedales, marca Citycocco 1400 W-, no tenia la consideració legal de ciclomotor, per la qual cosa no necessitava llicència per conduir-lo. Aquesta sentència va ser recorreguda pel fiscal al Tribunal Suprem, que es pronuncia sobre aquesta qüestió després de constatar l’existència de sentències contradictòries de diferents audiències provincials sobre aquesta matèria.
La sentència, ponència del magistrat Julián Sánchez Melgar, desestima el recurs de cassació interposat per la Fiscalia, i concreta els elements que han de constar als fets provats per enjudiciar una conducció sense llicència d’aquest tipus de vehicles.
El Ple destaca que en els fets provats de la sentència recorreguda figura que el vehicle era de dues rodes, proveït d’accelerador i selló, sense pedals, marca Citycocco 1400 W, però falten altres dades substancials com ara la velocitat que podia assolir el VMP i si comptava o no amb un sistema d’autoequilibrat.
“En conseqüència, han de constar en els fets provats de la sentència aquells elements configuratius del vehicle amb què circulava l’acusada, com ho és la seva potència (tant sigui de motor d’explosió com elèctric), la velocitat màxima, si compta o no amb selló (i les seves característiques), si té o no, sistema d’autoequilibrat, i totes les característiques que siguin necessàries per a la seva classificació, cosa que portarà a exigir que, per al seu ús, sigui necessari obtenir el permís o la llicència de conducció oportú, i , en suma, mancant els elements documentals que constin en actuacions, calgui la seva categorització mitjançant el dictamen pericial oportú que sigui necessari per a la seva determinació”, subratlla el tribunal.