El TS es pronuncia sobre el registre erroni d’ingressos i despeses

No és possible que l’Administració tributària imputi temporalment les despeses comptabilitzades segons el criteri de la meritació
i no faci el mateix amb els ingressos comptabilitzats anticipadament a la seva meritació.

En una inspecció es regularitza la situació d’un contribuent per no haver aplicat correctament les normes comptables per a la determinació de l’resultat comptable. Així, considera que part de les despeses no corresponen a el període, però els ingressos comptabilitzats de forma anticipada (bestretes de clients) es mantenen per a la determinació de la base imposable, a l’aplicar la regulació prevista sobre la imputació en cas d’error comptable en el registre d’ingressos i despeses (LIS / 04
art.19.3, actualment LIS art.11.3).

El contribuent no està d’acord, a l’entendre que també s’hauria d’haver aplicat el principi de meritació als ingressos, i per tant haver obtingut un resultat comptable inferior, de manera que recorre fins l’AN, que li dóna la raó.

No obstant, l’Administració interposa recurs de cassació per determinar si la interpretació conjunta del principi de meritació i la regulació de comptabilització errònia d’ingrés i despeses (LIS / 04 art.19.1 i 3, actualment LIS article 11.1 i 3), permet a l’Administració tributària regularitzar les despeses comptabilitzades anticipadament a la seva meritació per imputar-temporalment d’acord amb aquest criteri de meritació i, en canvi, no fer el mateix amb els ingressos comptabilitzats anticipadament a la seva meritació, a l’hora de determinar la base imposable de l’IS.

El Tribunal Suprem entén que la interpretació literal de l’Administració és absolutament rígida: en els casos en què el contribuent només imputa indegudament els ingressos per fer-ho en el període anterior a la meritació, accepta el criteri de la inscripció comptable respecte d’aquests ingressos, un cop constatat que l’avançament no s’ha produït menor tributació.

Però s’oblida completament de les despeses de l’contribuent que sí va imputar correctament, despeses que manene com de l’exercici següent.
L’anterior provoca una major tributació per a la societat de la qual hauria resultat si s’apliqués correctament el principi de la meritació, és a dir, si l’ajust de la Inspecció hagués consistit a traslladar els ingressos mal imputats a l’exercici correcte (el següent).
Considera que encerta completament l’Audiència Nacional a l’entendre que l’excepció a la regla general d’imputació segons meritació no es pot interpretar de manera que permeti a la Hisenda Pública aplicar dos criteris diferents de forma global a la totalitat dels ingressos i les despeses d’un determinat exercici. Si és així, es distorsiona el resultat en benefici de la Hisenda Pública i suposa una lesió dels principis de capacitat econòmica i d’objectivitat que han de regir les actuacions de l’Administració tributària (Const art.31.1 i 103). És a dir, es converteix una clàusula de garantia o seguretat a favor de l’Administració tributària en una norma que permet una recaptació, tot i que la renda obtinguda en l’exercici no sigui la correcta.
Tenint en compte l’anterior, desestima el recurs de cassació.