El TSJ de Madrid dicta que un repartidor de Glovo és treballador de l’empresa
La Secció Primera de la Sala del Social de l’TSJ de Madrid estima parcialment el recurs d’un repartidor i revoca la resolució de l’jutjat del Social que va establir que la relació que mantenia amb l’empresa Glovo era la de treballador autònom.
La Sala Social de l’Tribunal Superior de Justícia de Madrid, composta per 17 magistrats, ha condemnat a GlovoAPP23, SA, després de declarar “la naturalesa laboral ordinària o comuna” d’un `rider que suposadament treballava com a autònom per a l’empresa sent en realitat un treballador “econòmicament dependent de la signatura.
La Secció Primera de la Sala del Social de l’TSJ de Madrid estima parcialment el recurs d’un repartidor i revoca la resolució de l’jutjat del Social que va establir que la relació que mantenia amb l’empresa Glovo era la de treballador autònom.
La sentència estableix que el nexe contractual que va vincular als litigants té naturalesa jurídica laboral ordinària o comuna. Establerta que la relació laboral no és d’autònom, els magistrats declaren improcedent l’acomiadament de l’repartidor i condemnen a Glovo a readmetre immediatament a l’demandant en el seu lloc de treball en les condicions que regien abans de l’acomiadament, mes amb subjecció a contracte de treball ordinari, o bé a acomiadar-lo amb una indemnització de 2.416,70 euros.
Glovo va acomiadar a l’repartidor al març de 2018 acollint-se a la clàusula setena de l’contracte, per no estar disponible per a la prestació de serveis de missatger. En aquesta data, el treballador estava de baixa per les lesions sofertes en un accident de circulació de la seva moto ocorregut al novembre de 2017 quan feia un recorregut per Madrid atenent una comanda. La seva situació de baixa es va mantenir fins al 4 d’abril de 2018. L’empresa es va limitar a enviar-li un missatge al mòbil quan estava internat a l’Hospital La Paz de Madrid anunciant-li la finalitat de l’contracte.
El TSJ de Madrid revisa i revoca la sentència de l’Jutjat Social número 17 de Madrid que va declarar que la naturalesa jurídica de la relació entre els missatgers i Glovo era de treballador autònom econòmicament dependent, és a dir, aquell que factura a l’almenys el 75% a un sol client, i va establir la indemnització d’un dia de retribució per l’extinció del seu contracte.
La presidenta de l’Tribunal Superior de Justícia de Madrid va acordar convocar el ple de la Sala Social davant la perspectiva d’haver de decidir sobre diversos recursos més sobre la relació laboral de Glovo i els seus repartidors i arribar així a “un criteri uniforme” de tribunal en nom a la necessària seguretat jurídica “. la sentència es va notificar a les parts.
La sentència adoptada en ple “corregeix així la línia d’una sentència anterior” i fa una profunda anàlisi de la línia jurisprudencial de la Sala del Social de l’Tribunal Suprem (té 45 fonaments jurídics). Analitza les circumstàncies de treball dels repartidors i conclou que es donen les característiques comunes de tota relació laboral ordinària: retribució, alienitat de mitjans, resultat i riscos i dependència a l’estar inserit en l’organització de l’empresa Glovo.
A més, fa referència a la Directiva 2019/1152 / UE d’Parlament Europeu i el Consell de 20 de juny sobre condicions laborals transparents i previsibles a la Unió Europea i descarta que les expressions en el contracte que regula aquesta relació, i que cataloguen com ” total llibertat “de l’ordinari, sigui una cosa que no és més que afirmació apriorística.