Els tribunals obren la porta a les indemnitzacions dissuasives en cas d’acomiadament
Una recent sentència del TSJ de Catalunya del passat 30 de gener, han desfermat la tempesta en concedir a un treballador amb una indemnització addicional (indemnització dissuasiva) en cas de declaració d’acomiadament improcedent.
No obstant això, no és la primera vegada que els tribunals al·ludeixen expressament a la possibilitat d’establir indemnitzacions dissuasives en cas d’acomiadaments improcedents.
D’altra banda, el Ministeri de Treball ha anunciat que està valorant la possibilitat de regular per llei aquesta qüestió.
Estan sentenciat els tribunals? Vegem alguns exemples:
La sentència del TSJ de Catalunya de 30 de gener de 2023
Aquesta sentència és molt recent, el TSJ de Catalunya ha atorgat una indemnització addicional a la corresponent a l’acomiadament improcedent, 33 dies de salari per any treballat.
La indemnització legal està taxada, que no arriba als 1.000 € , és clarament insignificant i no compensa el mal produït per la pèrdua del lloc de treball, ni té efecte dissuasiu per a l’empresa.
D’aquí ve que procedeixi en aquest cas la concessió d’una indemnització addicional conforme al que es disposa en el Conveni 158 de la OIT i en la Carta Social Europea.
En el cas, es demana una indemnització addicional a la taxada legalment en cas d’acomiadament improcedent.
El TSJ estima en part el recurs de la treballadora i sentència que si l’empresa opta per la indemnització:
- En lloc de per la readmissió s’imposa una indemnització de 4.435,08 €.
- 941,78 € en concepte d’indemnització per acomiadament improcedent.
- 3.493,3 € en concepte d’indemnització dissuasiva.
Les dues sentències del TSJ de Catalunya de 23 d’abril de 2021
El 23 d’abril de 2021, el TSJ de Catalunya es pronuncia en dues sentències sobre la qüestió de les indemnitzacions addicionals. En tots dos casos, encara que es desestima la petició d’indemnització addicional, es deixa clar que aquesta petició és perfectament factible però sempre que es compleixin uns determinats requisits:
- D’una banda, la notòria i evident insuficiència de la indemnització per resultar la mateixa manifestament minsa.
- Per un altre, que sigui clara i evident l’existència d’una il·legalitat, frau de llei o abús de dret en la decisió empresarial extintiva del contracte.
En el primer cas, es desestima la petició d’indemnització dissuasiva, perquè si el treballador hagués al·legat els concrets danys i perjudicis (en el cas concret jutjat, la necessitat de desplaçament, les seves despeses, els lloguers, el mal emergent per pèrdua d’anterior treball o el mal moral d’abandonar ambient familiar i social consolidat) i aquests s’haguessin acreditat, com això no ha estat així i la solució al conflicte.
En el segon cas, va dictaminar a favor de concedir una indemnització addicional dissuasiva. En concret, va fixar el quàntum indemnitzatori per acomiadament superior al fixat pel legislador de 33 dies de salari per any de servei, concretament en l’equivalent al salari de 6 mesos.
La sentència del TSJ de Catalunya de 14 de juliol de 2021
En primera instància, el JS va declarar el dret de la treballadora a percebre una indemnització addicional dissuasiva.
En concret, es concedeix una indemnització superior a l’establerta en l’art. 56 del ET per import de 5 mesos de salari, més l’import de la indemnització en què la llei taxa la pèrdua del lloc de treball que, en aquest cas, tenint en compte l’antiguitat i salari acreditat.
Raona el TSJ que no s’han complert els requisits necessaris per a poder sol·licitar la indemnització dissuasiva.
La sentència del TSJ d’Aragó, desembre del 2022: la indemnització ha d’ajustar-se a la taxada legalment
El TSJ d’Aragó és més rotund que el TSJ de Catalunya i descarta que pugui demanar-se sense més una indemnització dissuasiva.
Deixa clar en la seva sentència que, en cas d’acomiadament disciplinari injustificat, la indemnització taxada, al pagament de la qual condemna la sentència recorreguda, és la legalment deguda, donat el salari i període de prestació de serveis, sense que sigui possible reconèixer una indemnització addicional, com a no s’acredita ni una infracció de drets fonamentals, ni l’existència de perjudici superior al derivat de la pèrdua de l’ocupació.
La sentència del TSJ d’Andalusia de 14 de desembre de 2022
En línia amb el TSJ d’Aragó, el TSJ d’Andalusia manté un criteri diguem més restrictiu que el mantingut pel TSJ de Catalunya.
Encara que també admet que en circumstàncies excepcionals caldria sol·licitar una indemnització dissuasiva, entén que es tracta d’una possibilitat inusual que ha d’adequar-se a límits objectius, en tant que en cas contrari s’incorreria en possibles subjectivismes que comportarien desconcert entre els operadors i incerteses jurídics.
La sentència del TSJ de Galícia de 21 d’octubre de 2022: en molts casos, la indemnització legalment taxada serà l’adequada
El TSJ de Galícia també es pronuncia a favor de la possibilitat de poder demanar una indemnització dissuasiva però en supòsits molt concrets.
Deixa molt clar en la seva sentència que caldrà analitzar cas a cas i segurament en molts casos la indemnització calculada conforme a l’article 56.1 del ET (que per a quantificar el valor del treball perdut atén criteris objectius de:
- antiguitat i salari.
- un mòdul de 33 dies que, si bé històricament va ser superior, tampoc es pot considerar, en termes generals, com un mòdul insuficient.
D’aquí la necessitat d’individualitzar aquells casos en què la indemnització sigui d’una quantia manifestament minsa en relació amb els perjudicis causats a la persona treballadora per l’acomiadament abusiu, o no resulti dissuasiva ateses les circumstàncies, la qual cosa s’ha de connectar, entre altres circumstàncies, amb l’existència d’un exercici fraudulent o abusiu en la decisió empresarial d’extinció del contracte de la persona treballadora, a part de que tot això ha de ser al·legat i provat.
En el cas concret jutjat, entén el TSJ que no s’ha provat i, per tant, es desestima la petició d’indemnització addicional.
Hi haurà més indemnitzacions dissuasives per acomiadament?
Com veiem, diversos TSJ s’han pronunciat expressament sobre la possibilitat de sol·licitar una indemnització dissuasiva o reparadora però condicionada al compliment d’uns requisits i descartant majoritàriament les peticions.
En tot cas, la concessió d’una indemnització addicional ni serà automàtica ni es concedirà de manera massiva en estar condicionada al compliment d’uns requisits concrets.
Ara bé, després de l’entrada en vigor de la Carta Social Europea revisada (en vigor a Espanya des de l’1 de juliol de 2021) és previsible que hi hagi un augment de les peticions d’indemnitzacions dissuasives i caldrà estar pendents del criteri que vagin mantenint altres jutjats socials i TSJs, ja que el camí fins al Tribunal Suprem serà llarg.
En tot cas, si més Jutjats socials i TSJs estimen la pretensió d’indemnització addicional dissuasiva, això portarà a augmentar la conflictivitat en els jutjats, ja que actualment són molts els acomiadaments que es resolen en l’acte de conciliació amb l’oferiment de declaració d’improcedència per part de l’empresa.
No obstant això, si els treballadors veuen la possibilitat de pledejar per la concessió d’una indemnització addicional, això portarà a menys acords en conciliació (sense avinença) i, per tant, a més casos elevats als jutjats.
En definitiva, més inseguretat jurídica (a resguard de que s’aclareixi el tema via normativa) i major conflictivitat en els tribunals socials.
Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Isabel Torre Carazo o a la seva e mail itc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.