En una recent sentència, l’Audiència Nacional admet la deducibilidad de les retribucions de consellers i administradores, sempre que es compleixi la normativa mercantil, evitant criteris excessivament formalistes

La Inspecció d’Hisenda ve discutint des de fa anys la deducibilidad de la retribució de consellers i administradors quan no es compleix (de forma molt restrictiva) la normativa mercantil en relació amb aquesta retribució. En l’actualitat, l’Administració s’acull, a aquest efecte, a la regla establerta en la vigent Llei de l’Impost de societats (Llei 27/2014, de 27 de novembre) en virtut de la qual no són deduïbles les despeses derivades d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic (article 15.f). Abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la norma no contenia aquesta regla i el rebuig a la deducibilidad es justificava en què es tractava, o bé de despeses il·lícites, o bé de liberalitats. El compliment de la norma mercantil exigeix, entre altres requisits, que en els estatuts es prevegi el sistema retributiu i, en relació amb aquest i altres aspectes (com les necessàries aprovacions en junta i consell), l’Administració segueix un criteri formalista i molt restrictiu.

En sentència de l’Audiència Nacional de 21 de setembre de 2022, el tribunal s’allunya d’aquest criteri formalista, igual que ha ocorregut amb sentències prèvies del mateix tribunal per a supòsits de societats unipersonals o de casos en què les retribucions no havien estat impugnades.

En aquesta ocasió es tracta d’una societat cotitzada en els estatuts de la qual es preveia el caràcter remunerat del càrrec, establint un sistema retributiu diferent en funció de si els consellers exercien o no funcions executives. En cap dels casos es preveien imports concrets, sinó que s’establien remissions a les corresponents aprovacions pels òrgans de decisió de la societat.

L’Audiència Nacional accepta la deducibilidad de les retribucions i realitza les següents reflexions (suportades en la jurisprudència del Tribunal Suprem):

a. S’entén sistemàticament de retribució el conjunt de regles encaminades a determinar la retribució.
b. Aquest sistema ha de ser clar i precís, però la norma mercantil concedeix un ampli marge de llibertat per a fixar en els estatuts el sistema de retribució, sempre preservant l’interès dels accionistes.
c. Si en els estatuts es fixa el caràcter retribuït del càrrec de conseller i s’estableix un conjunt de regles encaminades a determinar aquesta retribució, la despesa ha de ser deduïble, encara que la determinació de la seva quantia es deixi a la junta o al consell d’administració. A això no obsta que en els estatuts no es concreti, per exemple, el tipus de retribucions en espècie que percebran els consellers o que la percepció de determinades retribucions s’estableixi com una possibilitat i no com una certesa.
d. La distinció entre consellers executius i no executius no provoca que les retribucions incompleixin la normativa mercantil, perquè aquesta qüestió no és rellevant per a enjudiciar la legalitat de la retribució. El rellevant és que els estatuts prevegin la retribució de l’administrador i fixin un sistema de retribució.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Carlos Torrentbó Castillo o a Carles Monfort Codina o en els seus e-mails corresponents: ctc@btsasociados.com, o cmc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.