Es poden compensar els dies d’assumptes propis amb les vacances?

El cas

Es planteja el supòsit en el qual després de la fusió de dues empreses, es produeix la integració de totes dues plantilles aplicant el conveni col·lectiu d’empreses d’enginyeria i oficines d’estudis tècnics, que fixa un total de 23 dies laborals de vacances anuals retribuïdes.

Quan una part dels treballadors gaudeixen exclusivament de 22 dies laborals de vacances, una de les representacions sindicals sol·licita a l’empresa que reconegui a tots els treballadors un mínim de 23 dies de vacances.

L’empresa respon que els treballadors referits gaudeixen de 28 dies lliures:

• 22 dies laborables de vacances i
• de 6 d’assumptes propis.

Es considera que no procedeix l’augment sol·licitat per aplicació de la clàusula d’absorció i compensació.

La representació dels treballadors considera que els dies d’assumptes propis són permisos remunerats la naturalesa dels quals és diferent de la de les vacances pel que no procedeix la seva compensació i interposa demanda de conflicte col·lectiu.

Per a resoldre el recurs

El Tribunal Suprem, recorda que en relació amb l’exigència d’homogeneïtat entre les condicions de treball a compensar o absorbir ha declarat que aquesta ha d’atenir-se als termes, mode i extensió en els quals les condicions han estat pactades, sobretot si no suposa disposar d’un dret necessari o dels reconeguts com a indispensables pel conveni col·lectiu.

Així mateix, ha considerat que perquè es produeixi la compensació no és imprescindible una estricta homogeneïtat, sinó que la neutralització de condicions també pot operar entre conceptes genèrics.

El conveni col·lectiu

Disposa de l’absorció i compensació en el seu conjunt i còmput anual de totes les condicions establertes per aquest, siguin o no de naturalesa salarial, són compensables i absorbibles en el seu conjunt i còmput anual amb les millores de qualsevol tipus que vinguessin anteriorment satisfent les empreses.

Igualment, en relació amb les vacances, estableix que quan les empreses que tinguessin establertes condicions més favorables podran aplicar el que s’estableix anteriorment establert sobre compensació i absorció.

Enfront de la sentència de l’Audiència Nacional

Es tracta de dies retribuïts i de gaudi per part del treballador que no exigeixen ni cap motivació ni justificació de cap mena; tractant-se de dies lliures que el treballador pot dedicar al descans i al que tingui per convenient, igual que les vacances.

Així mateix, no consta que el conveni col·lectiu hagi establert limitacions en regular la possibilitat de compensar les vacances. Per contra, ha inclòs expressament la possibilitat que els 23 dies laborables de vacances puguin ser compensats amb millores que ja es gaudissin pels treballadors afectats pel conflicte, entre les quals es troba el gaudi de 6 dies retribuïts i no recuperables per decisió unilateral del treballador.

Per a concloure

S’estima el recurs anul·lant la sentència dictada per la sala social de l’Audiència Nacional i es declara que cap la compensació de tals dies d’assumptes propis fins al límit legal són 30 dies naturals de vacances que suposen 22 dies laborables.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Úrsula Olivares Lamela o a la seva e mail uol@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.