Es pot assimilar la incapacitat temporal a la discapacitat per declarar l’acomiadament nul?

El TS, en unificació de doctrina, confirma la sentència d’instància perquè no cal sostenir un acomiadament no justificat constitueixi una lesió de drets fonamentals, encara que es doni la circumstància que afecta un treballador que hagi estat en situació d’incapacitat temporal prèviament, ja que perquè l’acomiadament pugui ser qualificat de nul, per discriminatori, cal que aquest treballador pateixi algun tipus de discapacitat.

Es recorre a cassació davant de sentència que va entendre l’acomiadament improcedent, sol·licitant la seva nul·litat per entendre que va existir discriminació per malaltia. Tant la sentència del Jutjat com la recorreguda rebutgen que hi pugui apreciar discriminació per raó de la malaltia, sense que consti tampoc que la situació del treballador sigui susceptible de ser qualificada com de discapacitat.

El recurrent invoca, com a sentència contradictòria als efectes d’accedir a la cassació unificadora, la dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea l’1 desembre 2016, Daouidi, C-395/17. Es tracta d’una sentència que dóna resposta a una qüestió prejudicial espanyola en què se suscitava el concepte de discapacitat als efectes de la interdicció de discriminació establerta a la Directiva 2000/78, de 27 de novembre de 2000 (EDL 2000/90175), relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte a l’ocupació i l’ocupació.

La Sala assenyala que la STJUE Daouidi sosté que el fet que l’interessat es trobi en situació d’IT a causa d’un accident treball, d’acord amb el Dret nacional, i que aquesta sigui de durada incerta, no vol dir que la limitació de la seva capacitat pugui ser qualificada de duradora d’acord amb la definició de discapacitat esmentada per la Directiva 2000/78 (EDL 2000/90175), interpretada a la llum de la Convenció de les Nacions Unides sobre persones amb discapacitat.

Així, entre els indicis que permeten considerar que aquesta limitació és duradora figuren, en particular, el que, a la data del fet presumptament discriminatori, la discapacitat de l’interessat no presenti una perspectiva ben delimitada quant a la seva finalització a curt termini o el que aquesta incapacitat es pot prolongar significativament abans del restabliment de la persona esmentada. Afegeix la STJUE en qüestió que, per comprovar el caràcter durador, el jutge o tribunal s’ha de basar en tots els elements objectius de què disposi, en particular, en documents i certificats relatius a l’estat de la persona esmentada, redactats d’acord amb els coneixements i les dades metges i científics actuals.

El TS, seguint la doctrina del TJUE, considera que el concepte de discapacitat comprèn una condició causada per una malaltia diagnosticada mèdicament com a curable o incurable, quan aquesta malaltia comporti una limitació, derivada en particular de malalties físiques, mentals o psíquiques que, en interactuar amb diverses barreres, pugui impedir la participació plena i efectiva de la persona que es tracti a la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors, i si aquesta limitació és de llarga durada.

En aquest cas, per analitzar si existeix o no la discriminació cal afirmar la condició de discapacitat del treballador demandant, i de les úniques dades de què es disposa són les de l’existència de dos períodes d’incapacitat temporal en què va incórrer en els tres mesos anteriors a l’acomiadament, sense que hi consti les circumstàncies o causes de les baixes. Es fa extremament difícil deduir-ne que, en efecte, ens trobem davant d’una situació com la definida pel TJUE, per més que consti una ulterior declaració d’incapacitat permanent total de l’actor, ja que les garanties antidiscriminatòries no estan condicionades a la qualificació legal capacitat laboral en els termes específics de la legislació en matèria de pensions de Seguretat Social.

Per tant, la Sala entén que no cal sostenir que, amb caràcter genèric, tota decisió il·lícita de l’empresa, com ho és l’acomiadament no justificat, constitueix una lesió de drets fonamentals quan es doni la circumstància que afecta un treballador que hi hagués estat en situació de IT prèviament.