Exoneració del passiu insatisfet per persona física: Requisits

El TS entén que no hi ha un intent efectiu i real d’acord extrajudicial de pagaments pel deutor persona física, si l’únic que ofereix als creditors ordinaris en la seva proposta és l’extinció o treu del 100% de l’import dels crèdits. En conseqüència, dit deutor no podrà obtenir el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet sense que prèviament acrediti haver pagat el 25% de l’import dels crèdits concursals ordinaris.

El benefici de l’exoneració del passiu insatisfet, previst en l’art 178 bis LC, permet al deutor persona física, quan «ha conclòs el concurs per liquidació o per insuficiència de la massa activa», demanar al jutjat la condonació de deutes.

La llei estableix uns requisits perquè es pugui obtenir aquest benefici: tres que són comuns i dos que són alternatius.

En el cas objecte d’aquesta sentència no es discuteix el compliment dels tres requisits comuns:

• Que el concurs no hagi estat declarat culpable.
• Que el deutor no hagi estat condemnat per sentència penal ferma per delictes contra el patrimoni, l’ordre socioeconòmic, la Hisenda Pública, la Seguretat Social o els drets dels treballadors, ni de falsedat documental, ni constin diligències penals pendents relatives a aquests delictes .
• Que el concurs consecutiu hagi vingut precedit d’un expedient d’acord extrajudicial de pagaments.

Quant als requisits alternatius, el deutor instant del benefici en aquest cas va optar per l’alternativa de l’ordinal 4t. D’acord amb aquesta alternativa, cal que s’hagin pagat tots els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats, així com el 25% de l’import dels crèdits concursals ordinaris, llevat que prèviament «hauria intentat un acord extrajudicial de pagaments».

Aquesta referència al fet que es «hauria intentat un acord extrajudicial de pagaments» genera lògiques dubtes d’interpretació, ja que d’acord amb l’ordinal 3r, ja es preveu que en tot cas el deutor hagi instat l’acord extrajudicial de pagaments amb caràcter previ al concurs consecutiu. El que en l’ordinal 4t l’abast dels pagaments que en tot cas han d’haver estat satisfets depengui de si s’havia intentat o no l’acord extrajudicial de pagaments sembla un contrasentit, ja que se suposa que si no hagués estat així no es compliria el requisit anterior de l’ordinal 3r.

La Sala confirma la interpretació mantinguda per l’AP acord amb la qual, el requisit de l’ordinal 3r es refereix al fet que s’hagués instat l’expedient d’acord extrajudicial de pagaments, que en veure frustrat, va donar pas al concurs consecutiu, a la conclusió per insuficiència d’actiu el deutor interessa el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. De manera que, a l’efecte de l’ordinal 3r, n’hi ha prou amb la materialitat que s’hagués instat i tramitat l’expedient d’acord extrajudicial de pagaments.

Mentre que la referència continguda en el requisit de l’ordinal 4t que s’hagués intentat l’acord extrajudicial de pagaments perquè no sigui necessari el previ pagament del 25% del passiu concursal ordinari, es refereix al fet que hi hagués hagut un intent efectiu d’acord. És a dir, que hi hagués hagut una proposta real als creditors, al marge que no fos acceptada per ells. Perquè hi hagi una proposta real d’acord extrajudicial de pagaments cal que els creditors ordinaris se’ls ofereixi alguna cosa més que la condonació total dels seus crèdits. Si, com ocorre en el present cas, en la pràctica no s’ofereix res, ja que la proposta era l’extinció o treu del 100% dels crèdits, el TS conclou que no s’havia intentat un acord extrajudicial de pagaments.

STS Sala 1a de 13 març de 2019. EDJ 2019/536559