Despeses de custòdia en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats
Assenyala la DGT que l’increment de la deducció per maternitat no procedeix respecte de les despeses satisfetes a persones físiques o jurídiques que desenvolupen tasques de custòdia de nens menors de tres anys amb finalitats diferents a el desenvolupament del primer cicle d’educació infantil, com ara ludoteques, locals de mera custòdia, campaments infantils o despeses de custòdia satisfets a cangurs, entre d’altres.
Els contribuents de l’IRPF poden incrementar la deducció per maternitat en fins a 1.000 euros anuals quan, tenint dret a la referida deducció, satisfacin en el període impositiu despeses de custòdia del fill menor de tres anys en llars d’infants o centres d’educació infantil autoritzats, amb els límits i requisits establerts en l’art. 81 LIRPF.
En relació a una consulta plantejada sobre si una persona física que desenvolupa l’activitat de guarda de nens, comptant per a això amb la corresponent llicència d’l’ajuntament però no amb l’autorització de l’administració educativa, ha de presentar el model 233 «Declaració informativa per despeses en guarderies o centres d’educació infantil autoritzades », la DGT s’ha pronunciat sobre el caràcter dels centres a què es refereix l’increment de la deducció per maternitat, basant-se en el que estableix l’exposició de motius de la Llei 6/2018, que va modificar amb efectes de 2018.01.01 la deducció per maternitat que regula l’art. 81 LIRPF, i en el que assenyala aquest últim article.
A l’respecte, la DGT assenyala que, a l’tractar-se d’una mesura vinculada a l’àmbit educatiu (primer cicle d’educació infantil), la seva aplicació es refereix a centres d’educació infantil, públics o privats, que desenvolupen el referit cicle, que abasta dels 0 als 3 anys, havent-se utilitzat el terme guarderies, que és un concepte no definit en la normativa, com a sinònim de l’anterior, ja que és el terme col·loquial associat a aquests centres, donada la no utilització habitual de la denominació legal centre d’educació infantil fora de l’àmbit estrictament educatiu, al que s’uneix que, d’acord amb la normativa autonòmica i l’art. 111 LO 2/2006 (Llei d’Educació), els referits centres poden tenir diferents denominacions (escoles infantils, col·legis d’educació infantil i primària, etc.).
Per això, no procedeix la deducció respecte despeses satisfetes a persones físiques o jurídiques que puguin desenvolupar tasques de custòdia de nens menors de tres anys amb diferents finalitats alienes a les educatives abans referides. Serien els casos de despeses incorregudes en empreses o establiments oberts a el públic que acullen menors amb diferents finalitats (locals de celebracions d’aniversari o festes infantils, ludoteques, locals de mera custòdia, campaments infantils, etc) o de despeses satisfetes a particulars en el domicili familiar per custòdia de menors (cures realitzades per familiars retribuïts, despeses de custòdia satisfets als «cangurs», empleats de la llar, etc), i que poden requerir o no autorització administrativa, com ocorre en el cas d’obertura d’establiments oberts a el públic, que requereixen de determinades llicències municipals o autonòmiques, si bé no van a comptar amb l’autorització de l’administració educativa per la naturalesa o finalitat de la custòdia.
En els supòsits abans assenyalats en els quals no procedeix aplicar la deducció, les persones físiques o jurídiques que realitzen aquestes tasques de custòdia no estan obligades a presentar el model 233.