Imprudència del cap d’equip i recàrrec de prestacions: No procedeix
El TS considera que quan l’accident és degut a la imprudència temerària del cap d’equip, havent adoptat l’empresa les mesures de prevenció, no cap la imposició del recàrrec. El seu deure de vigilància no pot estendre al constant i exhaustiu control dels seus empleats en tot moment, que si bé pot justificar reclamació d’una indemnització pels danys i perjudicis causats, és menys rigorosa a l’efecte d’imposició de sancions.
La qüestió plantejada consisteix a resoldre si és procedent la imposició a l’empresa ocupadora del recàrrec per falta de mesures de seguretat, que va reclamar el treballador per causa de l’accident de treball quan realitzava les funcions pròpies de la seva categoria d’instal·lador i reparador d’equips electrònics i prou informat per la seva tasca, així com informat dels riscos de la mateixa.
I INSS va imposar a l’empresa recàrrec de prestacions del 30% per falta de mesures de seguretat, però en suplicació se li va exonerar de responsabilitat per considerar que l’accident no era imputable a ella, ja que havia complert amb les mesures de prevenció i la seva deure de vigilància no podia estendre al constant i exhaustiu control dels seus empleats en tot moment.
Assenyala la Sala que l’empresari ha de provar que va obrar amb la diligència deguda, que va adoptar totes les mesures de seguretat reglamentàries i les altres previsibles en atenció a les circumstàncies i que el fet causant del dany no li era imputable. I, en principi no és responsable de l’acte d’un tercer aliè a l’empresa excepte supòsits excepcionals en què hagués d’haver previst els riscos de l’actuació d’empleats de les empreses amb les que va contractar algun servei, qüestió aliena a aquest procediment.
Diferent és el cas en què hagi existit imprudència temerària del treballador accidentat o d’un company, ja que allibera a l’empresari de responsabilitat. En efecte, és difícil de preveure que un cap d’equip, format, capacitat i instruït per a la realització de treballs elèctrics amb alta tensió ometi realitzar la seva principal missió, segons el protocol d’actuació establert, desconnectar la tensió abans d’iniciar els treballs a realitzar , acció omissiva que va ser la causa de l’accident.
D’altra banda, pel que fa a la culpa in vigilando, aquesta pot justificar la reclamació d’una indemnització pels danys i perjudicis causats i així com la condemna al pagament de la mateixa. Però una cosa és la responsabilitat civil per l’acte d’un empleat i una altra diferent la responsabilitat penal i l’administrativa per la comissió d’infraccions penals o administratives, la sanció requereix la culpa de l’infractor, com succeeix amb el recàrrec de prestacions que té naturalesa sancionadora , el que obliga a interpretar aquesta responsabilitat de forma estricta, és a dir exigint la culpa de l’empresa de forma més rigorosa que quan respon civilment per actes dels seus empleats.
STS Sala 4a de 28 febrer de 2019. EDJ 2019/544214