Inassistència d’un dels socis en Junta universal

L’AP València declara que és nul·la de ple dret, per contravenir l’ordre públic societari, la junta general que se celebra amb el caràcter universal quan no assisteixen tots els socis; en concret, no assisteixen els hereus d’un dels socis morts.

En una societat composta per dos socis, a l’50% cadascun, mor un d’ells, i se celebra junta suposadament universal sense l’assistència dels hereus de l’soci mort.

Els hereus impugnen judicialment la junta, sol·licitant que es declarin nuls tots els acords adoptats en la mateixa. En el si de l’procés, la societat demandada esgrimeix que només es reputa soci a qui es trobe inscrit en el llibre registre de socis i que, a la data de la junta, després de la defunció d’un dels socis, només quedava l’altre soci , ja que l’herència de l’soci mort estava en aquest moment pendent de divisió, ia més els hereus no tenien interès a designar representant de la comunitat hereditària, cosa que van fer dos anys després de la celebració de la junta. Per això, entén que la junta va quedar vàlidament constituïda amb l’assistència de l’únic soci supervivent.

El Jutjat del Mercantil estima la demanda, declarant la nul·litat de la junta i dels acords adoptats en la mateixa, en sentència que és confirmada per l’Audiència Provincial, que, a l’efecte, assenyala que la junta impugnada es va celebrar amb infracció de l’art . 178 LSC, atès que no era present o representada la totalitat de l’capital social. Resumint la doctrina de Tribunal Suprem a l’respecte, l’Audiència indica que “per restrictiu que pugui ser el concepte de l’ordre públic societari com a causa autònoma d’impugnació dels acords socials, el supòsit de juntes universals que no es van reunir en realitat, o que no van arribar a constituir-se amb tot el capital o amb tots els socis, és constitutiu d’una infracció de l’ordre públic societari “.