Indemnització a treballador per sobrecàrrega laboral

El TSJ Galícia reconeix a un pediatre una indemnització pels danys i perjudicis derivats de l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. El pediatre havia comunicat en diverses ocasions la sobrecàrrega de treball que patia, sense que l’empresa adoptés cap mesura, el que li va ocasionar diversos episodis d’estrès i una situació d’IT derivada d’accident de treball.

Un pediatre manifesta a la direcció del centre de salut del SERGAS en què treballa la situació de sobrecàrrega assistencial, ja que havia d’atendre a més de 1.300 nens a l’any, i sol·licita que es prenguin mesures per corregir-la. No obstant això la quota assistencial de nens va pujar en els dos anys següents qual cosa va portar al pediatre a patir dos episodis d’estrès laboral i ansietat secundària.

Després d’aquests diagnòstics, la UPRL va declarar al treballador “apte amb limitacions” per al seu treball habitual. Un any més tard el pediatre pateix una coroidopatía serosa central, malaltia associada a l’estrès, que el va mantenir en situació d’IT durant gairebé 7 mesos i que es va considerar judicialment derivada d’accident de treball. Després de l’accident, el servei de prevenció de riscos laborals va realitzar una avaluació de riscos però no va analitzar els riscos psicosocials.

El pediatre presenta demanda sol·licitant una indemnització pels danys i perjudicis derivats de l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals que es desestima en primera instància. El treballador recorre en suplicación.

El TSJ Galícia comença recordant que en els processos sobre responsabilitats derivades d’accidents de treball i malalties professionals correspon a l’empleadora, com deutora de seguretat, provar que va fer ús de totes les mesures al seu abast per evitar o prevenir situacions de risc per a la salut o integritat dels que presten serveis per a ella.

En el cas analitzat, no s’evidencia que el SERGAS fes ús de mesures tendents a pal·liar la sobrecàrrega assistencial que pesava sobre el pediatre. Al contrari, va adoptar una actitud de passivitat i de cas omís de les sol·licituds del treballador qui, anys enrere havia presentat un escrit posant de manifest la sobrecàrrega assistencial. La passivitat del SERGAS es manifesta també en aquestes circumstàncies:

a) Abans que es produís l’accident que va motivar la IT, el treballador va ser diagnosticat d’estrès laboral i ansietat secundària, sense que l’empleadora adoptés mesures a pal·liar o eliminar la situació;

b) En realitzar l’avaluació de riscos laborals, no va avaluar els riscos psicosocials tot i que els informes que van sustentar la declaració de la IT derivada de contingència professional manifesten la relació directa de la patologia i el treball. A més, la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals havia declarat al treballador apte amb limitacions per al seu treball habitual després de ser diagnosticat d’estrès laboral i ansietat secundària.

Per tant, les mesures de seguretat haurien d’haver estat adoptades per l’empleadora, encara que no estiguin expressament previstes, com a conseqüència de l’aplicació de les regles de la diligència i prudència. Per tant, la seva inactivitat i passivitat determina la imputació de responsabilitat pels danys i perjudicis. Per això, estima el recurs i reconeix una indemnització de 15.000 euros pels danys i perjudicis soferts pel treballador.