Individualització dels rendiments corresponents als dividends de participacions adquirides en de guanys

Les participacions socials adquirides amb diners de guanys es plantegen si escau la individualització dels dividends d’aquestes.

Amb caràcter previ l’Administració assenyala que per a resoldre la qüestió entén que les participacions socials objecte de consulta tenen la consideració de béns de guanys.

Procedeix atribuir els rendiments del capital mobiliari (dividends) produïts per les participacions socials a la societat a guanys per ser la titular material, amb independència de qui figuri com a titular formal de les participacions.

Tot i que la titularitat formal determina en principi la propietat del consultant, aquesta circumstància pot quedar enervada si queda acreditada l’existència d’altres titularitats, en aquest cas, la societat a guanys. Això suposaria atribuir al 50% entre tots dos cònjuges els valors que han donat lloc als rendiments del capital mobiliari.

Debemos recordar la individualización de los rendimientos

Els rendiments de capital es consideren obtinguts per qui sigui titular dels elements patrimonials que provinguin aquells (immobles, valors, etc).

Per tant, els rendiments han d’imputar-se al seu propietari o usufructuari.

Correlativament, les despeses són deduïbles per aquell a qui corresponguin els ingressos, sempre que siguin efectivament del seu compte.

Per a determinar la titularitat dels elements patrimonials (no la titularitat dels rendiments que procedeixen dels mateixos), han de tenir-se en compte les següents regles:

1. Aquesta titularitat es determina conforme a les normes sobre titularitat jurídica aplicables en cada cas i en funció de les proves aportades per aquells o de les descobertes per l’Administració.
2. En el seu cas, són aplicables les normes sobre titularitat jurídica dels béns i drets contingudes en les disposicions reguladores del règim econòmic del matrimoni, així com en els preceptes de la legislació civil aplicables en cada cas a les relacions patrimonials entre els membres de la família.
3. La titularitat dels béns i drets que, conforme a les disposicions o pactes reguladors del corresponent règim econòmic matrimonial, siguin comuns a tots dos cònjuges, s’han d’atribuir per meitat a cadascun d’ells, tret que es justifiqui una altra quota de participació.
4. Quan no resulti degudament acreditada la titularitat dels béns o drets, l’Administració tributària té dret a considerar com a titular a qui figuri com a tal en un registre fiscal o altres de caràcter públic.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Carles Monfort Codina o al seu e-mail cmc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.