Interessos de demora en el supòsit d’execució de resolució estimatòria amb el deute ingressat per l’obligat
La regularització té per objecte l’eliminació de la reducció de la LISD art.20.2.c aplicada per l’adquisició de participacions en una societat i la incorrecta valoració de l’aixovar domèstic. L’obligat tributari fa ingrés d’aquest deute dins del període voluntari de pagament.
A conseqüència d’aquesta regularització, s’inicia expedient sancionador que finalitza amb la imposició d’una sanció pecuniària, enfront de la qual s’interposa recurs d’alçada que resulta parcialment estimat, en relació amb el càlcul de l’aixovar domèstic. En aquest sentit, s’emet devolució per a l’interessat de conformitat amb acord d’execució emès pels Serveis Tributaris de la Comunitat Autònoma.
No estant conforme amb el càlcul de la devolució efectuada, la interessada interposa reclamació davant el TEAC(*), que determina que, perquè es realitzi una correcta execució de la seva resolució, es requereix que:
– s’anul·li íntegrament l’acord de liquidació inicialment dictat, la qual cosa comportaria el reconeixement del caràcter indegut de l’ingrés efectuat per la reclamant i el dret a la seva devolució juntament amb els interessos de demora reportats sobre aquest import i computats des de la data d’ingrés fins a la de l’acord de devolució;
– es practiqui una nova liquidació tributària segons l’assenyalat en la resolució del TEAC, reportant-se sobre la nova quota els interessos de demora des que finalitza el període voluntari de pagament fins a la data de la nova liquidació i
– es compensi l’import a retornar resultant de l’ingrés indegut amb l’import a ingressar resultant de la nova liquidació.
Per al càlcul dels interessos, existeixen unes certes limitacions que afecten únicament l’Administració. El TEAC recorda que no s’exigiran interessos de demora a l’obligat tributari des del moment en què l’Administració incompleixi per causa imputable a la mateixa algun dels terminis fixats i una vegada transcorri un any des de la iniciació de la instància corresponent sense haver-se notificat resolució expressa, i sempre que s’hagi acordat la suspensió de l’acte reclamat, deixarà de reportar-se l’interès de demora en els termes previstos.
En aquest sentit, el TEAC modifica el seu criteri mantingut en resolucions anteriors, declarant que el límit anterior és aplicable no sols als supòsits de liquidacions suspeses, sinó també a aquells en què el deute anul·lat hagués estat ingressada per l’obligat, com és el cas.
En conseqüència, els interessos de demora han de computar-se des que la interessada realitza l’ingrés indegut del deute resultant del procediment inspector, que posteriorment és modificat per resolució del TEAC, fins avui en què es dicta l’acord d’execució d’aquesta resolució.
Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Carles Monfort Codina o al seu e-mail cmc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.
(*) TEAC: Tribunals Economic administratiu