IRPF: Reparació en exercici posterior al que es percep indemnització per defectes de construcció

La DGT considera que posat que la normativa no estableix un termini per a efectuar la reparació del mal sofert, si aquesta reparació es materialitza en un període impositiu posterior, es pot sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació en la qual inicialment es va declarar el guany corresponent a la indemnització percebuda.

Una Comunitat de Propietaris va percebre una indemnització per defectes de construcció en un determinat exercici, amb posterioritat a la presentació d’una demanda judicial i posterior negociació. La comunitat va realitzar les obres de rehabilitació, finançant les mateixes amb l’import de la indemnització obtinguda, i en existir un romanent no invertit en aquestes obres, la comunitat té previst repartir entre els seus membres aquest excés.

Assenyala la Direcció General que no procedirà computar guany o cap pèrdua patrimonial als comuners en la mesura que la indemnització percebuda per la Comunitat de Propietaris coincideixi amb el cost de reparació. Sí que es produirà una variació patrimonial quan no se de l’equivalència entre la indemnització percebuda i el cost de la reparació.

Per tant, en la mesura en què el cost de les reparacions que es realitzin es correspongui amb l’import indemnitzatori percebut, no es produirà guany o pèrdua patrimonial, circumstància que no es pot afirmar respecte a la part de la indemnització percebuda que no es destini a realitzar les reparacions que s’indemnitzen.

L’aplicació efectiva de la indemnització percebuda a la realització de les obres de reparació -a l’efecte de l’existència de l’equivalència entre indemnització i cost de reparació- absorbeix tant el cost de les reparacions realitzades com les que es vagin a realitzar, delimitant-se exclusivament a l’àmbit de les despeses de les reparacions.

Respecte al termini de realització de les obres de reparació, la normativa no configura l’existència d’un espai temporal per a la seva execució (aplicant l’import indemnitzatori a la reparació). No obstant això, el caràcter d’impost personal sobre la renda obtinguda en el període impositiu (any natural) que té l’IRPF apunta en la línia d’aplicar de forma efectiva la indemnització en el mateix període impositiu de la seva imputació temporal, evitant així que no es produeixi en aquest període la falta d’equivalència abans ressenyada que podria determinar un guany patrimonial.

La materialització de la indemnització en períodes impositius posteriors permetria als contribuents sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació en la qual s’hagi incorporat la indemnització (per la part no invertida) com a guany patrimonial, en els termes de l’art. 120.3 LGT.