ISD: Renúncia d’herència a favor de descendents

La DGT manifesta que les nétes que resulten ser les hereves del causant després de la renúncia a l’herència per part del seu pare són les obligades a tributar per ISD, havent de tenir en compte aquelles el grau de parentiu d’aquest últim amb el causant a l’efecte de liquidació de l’impost.

Un hereu universal per testament, després de la defunció del seu pare vidu i com a únic descendent amb dret a herència, pretén renunciar pura, simple i gratuïtament a l’herència, rebent les seves dues filles dels béns del causant.

Davant el dubte del grup de parentiu a l’efecte de l’ISD, eleva consulta a la DGT qui estableix que l’acceptació de l’herència constitueix un dret dels cridats a succeir al causant, que poden exercir -aceptación- o no exercir -repudiación-, si bé mentre que l’acceptació pot ser expressa o tàcita, la repudiació ha de ser necessàriament expressa.

A efectes fiscals, la renúncia a l’herència tindrà un tractament diferent segons sigui la renúncia. Així, si la renúncia és pura, simple i gratuïta, s’equipara a la repudiació i només tributen els beneficiaris de la renúncia; és a dir, es considera que el renunciant no ha arribat a acceptar l’herència. Per tant, no és hereu ni legatari, ni, en conseqüència, subjecte passiu de l’ISD.

En els altres casos de renúncia, es considera que el renunciant sí que accepta l’herència, a la qual posteriorment renúncia. En aquests supòsits, es produeixen dos fets subjectes a tributació:

– La transmissió hereditària del causant al renunciant, que estarà subjecta a l’ISD pel concepte d’adquisició per herència, llegat o qualsevol altre títol successori; i
– La transmissió entre vius del renunciant al beneficiari d’aquesta renúncia, que estarà subjecta a l’ISD, pel concepte d’adquisició per donació o per qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït i entre vius, si la renúncia és gratuïta, o l’ITP i AJD , pel concepte de transmissions patrimonials oneroses, si la renúncia és onerosa.

En aquest cas, l’hereu es planteja una renúncia pura, simple i gratuïta, en aquest cas, i sempre que l’ISD no estigui prescrit, la consultante i la seva germana adquiriran directament del causant dels béns que componen la massa hereditària.

En conseqüència, a l’hora de liquidar l’ISD, encara que les beneficiàries haurien enquadrar-se en el Grup I, atès que el renunciant està inclòs en el Grup II, aquestes han d’aplicar els coeficients aplicables al Grup II.